El centre històric de la vila de Peralada està situat a la banda de ponent de l'actual nucli urbà de la població, més o menys delimitat pel traçat actual dels carrers Sota Muralla, Sant Sebastià i Antoni Truyet, incloent l'església del Carme i les dependències monacals. Encara es conserven restes dels dos traçats de muralles que l'envoltaven i dues torres. Dels portals que donaven accés al recinte, encara se'n conserva un a la part de tramuntana de l'església del Carme. L'urbanisme del nucli presenta carrers estrets de traçat irregular, amb els paviments empedrats tot i que actualment arranjats. Els noms d'alguns d'aquests carrers fan referència als antics oficis artesans que es desenvolupaven, com per exemple el carrer de les Albergueries, del Forn, dels Tints o de les Olles. També hi ha places porticades, de les que destaca la Major, cobertes amb voltes de canó o de perfil apuntat. Els edificis es corresponen amb grans casals d'època moderna rectangulars, amb les cobertes de diferents vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, o bé golfes. Alguns presenten grans portals rectangulars o de mig punt adovellats, i finestres bastides amb carreus ben desbastats. Destaca l'edifici gòtic de la casa de la vila, amb les arcades dels porxos apuntades i bastides amb carreus. No gaire lluny, un altre casal gòtic presenta arcades apuntades i una finestra coronella biforada. Al costat de ponent de la plaça de Sant Domènec, enfront de l'antic convent, hi ha la gran casa Avinyó o del Marquès de Camps, amb un casal del segle XVIII que presenta un gran escut nobiliari a la façana.
En general, les construccions són bastides amb pedra desbastada disposada de forma regular, tot i que també es conserven paraments fets de carreus disposats en filades alineades. Molts dels edificis que han estat reformats tenen els paraments arrebossats i pintats.El centre històric de la vila de Peralada està situat a la banda de ponent de l'actual nucli urbà de la població, més o menys delimitat pel traçat actual dels carrers Sota Muralla, Sant Sebastià i Antoni Truyet, incloent l'església del Carme i les dependències monacals. Encara es conserven restes dels dos traçats de muralles que l'envoltaven i dues torres. Dels portals que donaven accés al recinte, encara se'n conserva un a la part de tramuntana de l'església del Carme. L'urbanisme del nucli presenta carrers estrets de traçat irregular, amb els paviments empedrats tot i que actualment arranjat...
Notícies històriques
El lloc de Peralada fou hàbitat preromà, com ho demostren les diferents troballes hel·lenístiques dintre de l'actual Castell. Segons diferents autors, el puig on es troba emplaçat fou fortificat vers el segle III, probablement després de les invasions dels francs, per acabar sent la capital d'un dels pagus o comtats de l'època de dominació visigòtica. És en aquest període quan es comencen a tenir notícies escrites. Els documents dels segles IX, X i XI esmenten repetidament el pagus o comitatus Petralatensis, referint-se al territori mentre que el nucli urbà és anomenat sempre Castro Tolon.
El nucli medieval circuït de muralles fou incendiat l'any 1285, cosa que propicià la construcció d'un nou recinte defensiu més ampli, que avui en dia, encara que incomplet i força malmès, marca l'àmbit de la població baix-medieval. Els traçats urbanístics posteriors no són pas gaire extensos, estenent-se principalment vers llevant.
Els elements més destacats del nucli històric són el Castell, construït extramurs pels vescomtes Rocabertí al segle XIV i restaurat a finals del segle XIX, el claustre romànic de Sant Domènec i l'Església Parroquial de Sant Martí d'època moderna, juntament amb les restes de les muralles i el conjunt de cases i carrers, algunes d'origen medieval i altres d'època moderna.El lloc de Peralada fou hàbitat preromà, com ho demostren les diferents troballes hel·lenístiques dintre de l'actual Castell. Segons diferents autors, el puig on es troba emplaçat fou fortificat vers el segle III, probablement després de les invasions dels francs, per acabar sent la capital d'un dels pagus o comtats de l'època de dominació visigòtica. És en aquest període quan es comencen a tenir notícies escrites. Els documents dels segles IX, X i XI esmenten repetidament el pagus o comitatus Petralatensis, referint-se al territori mentre que el nucli urbà és anomenat sempre Castro Tolon.
...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Badia i Homs, Joan, dir.
1985
L'Arquitectura Medieval de l'Empordà. Alt Empordà
PADERN PONSÍ, J.; PADROSA GORGOT, I.
2007
Peralada, talaia entre l'Albera i el mar: Peralada, Mollet de Peralada, Pedret i Marzà
)
)
)
)
)
)
)