Torre de Cambrils, Torre del Telègraf, La Olla de la Punta del Cabet.
Adreça:
Avinguda Diputació, s/n.
Localització:
Cambrils (Baix Camp)
Estil
Sense estil definit
Tipus d'ús
Original
Defensiva
Torre telegrafia
Actual
Cultura
Monument
Estat de conservació: Bo
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 1803-MH
Disposició: Decret
Data Disposició: 22/04/1949
Publicació: BOE
Data publicació: 05/05/1949
Èpoques
Segles: XIX Mitjan -
Descripció
Antiga torre de telegrafia òptica situada al passeig marítim de la Platja de l'Esquirol de Cambrils, a prop de la desembocadura de la Riera de Riudoms, a 2 m d'altitud. Presenta l'estructura clàssica d'aquesta tipologia constructiva, de planta quadrada, basament atalussat i dos pisos. A la planta baixa s'observen la sèrie de tres espitlleres per costat amb el sòcol. Hi ha una divisòria de maons entre el sòcol i la planta baixa i una altra entre aquesta última i el primer pis. És feta de paredat amb arrebossat pintat d'un color beige. Presenta obertures centrades a la primera i segona planta i cornisa a la part superior. Tot i que ha sofert diverses reformes al llarg del temps, s'ha respectat força el format original. Se li va obrir una porta a la planta baixa per facilitar-ne l'accés. S'observen les cantoneres de la cornisa nues, sense l'arrebossat.
Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior del Santuari del Camí (Cambrils) i amb la torre posterior de la Tossa (Salou), a 12,5 kilòmetres.Antiga torre de telegrafia òptica situada al passeig marítim de la Platja de l'Esquirol de Cambrils, a prop de la desembocadura de la Riera de Riudoms, a 2 m d'altitud. Presenta l'estructura clàssica d'aquesta tipologia constructiva, de planta quadrada, basament atalussat i dos pisos. A la planta baixa s'observen la sèrie de tres espitlleres per costat amb el sòcol. Hi ha una divisòria de maons entre el sòcol i la planta baixa i una altra entre aquesta última i el primer pis. És feta de paredat amb arrebossat pintat d'un color beige. Presenta obertures centrades a la primera i segona planta i ...
Notícies històriques
Aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera. La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
Als anys setanta i vuitanta del segle XX va ser reutilitzada com a residència. Posteriorment va acollir una escola de vela i surf.
Recentment ha estat rehabilitada per l'Ajuntament de Cambrils i actualment forma part de la xarxa d'espais del Museu d'Història de Cambrils.Aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera. La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un ...
Anys
Obra
2010-2011
Obres de rehabilitació de la torre.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Acta de la I Jornada Tècnica
Terrassa
I Jornada Tècnica: la telegrafia òptica a Catalunya. Estat de la Qüestió. "La gestió de la Torre de l'Esquirol.
Documents d'exposicions
Cambrils
La torre de l'Esquirol-Exposició virtual.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Len i Currius, Lluís
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya
Prat i Pons, Jaume
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya : les torres òptiques de la geografia catalana
Redacció
2011
S'enllesteixen les obres de restauració de la Torre de l'Ermita
VV.AA.
1999
Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya.
)
)
)
)