| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Defensiva |
Muralla |
| Actual |
En desús |
En desús |
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 18-MH
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 03/06/1931
|
|
Publicació: Gaceta
|
|
Data publicació: 04/06/1931
|
|
| Descripció |
La muralla romana de la Barcelona romana, que tenia un perímetre de 1.270 m, segueix un traçat rectangular, amb els angles lleugerament rebaixats per adaptar-se millor al terreny. A la banda de mar disposava d'una ciutadella. La muralla era protegida per torres de planta quadrada, disposades a intervals regulars, tot i que algunes eren de planta poligonal o circular, sobretot les que protegien les portes (com les de l'actual plaça Nova). Dos carrers principals, el Decumanus -que anava de la plaça Nova a la del Regomir- i el Cardo -de l'actual plaça de l'Àngel a un punt intermedi entre el carrer de Ferran i el del Call- es creuaven perpendicularment al Fòrum, situat a la zona de l'actual plaça de Sant Jaume, unint les quatre portes de la muralla: Praetoria, Decumana, Principalis sinistra i Principalis dextra.
La muralla tardo-romana és feta amb carreus de grans dimensions, ben escairats, i té uns 9 m d'alçada per 3'5 de gruix. S'adossa a la muralla alt-imperial, feta de carreus més petits i sense torrasses, mitjançant un fort rebliment de formigó que uneix ambdós paraments, dins del qual es varen trobar nombroses restes arquitectòniques i escultòriques reutilitzades.
Enderrocada, en part, el segle XIX, es conserven en força bon estat els sectors nord i est. L'obra romana alterna actualment amb rajola plana (fruit de la restauració de mitjan segle XX) que substitueix pedres desaparegudes o portades a un museu (per tractar-se sovint de peces epigràfiques o d'altre tipus reaprofitades a la construcció de la muralla).
A la plaça Nova es conserven dues torres cilíndriques, que varen ésser recrescudes el segle XII, i que flanquejaven la Porta Praetoria de la muralla romana, coneguda per portal del Bisbe a l'edat mitjana. El sector corresponent al pla de la Seu, posat al descobert a mitjan segle XX, és el que millor ens deixa veure com devia ser el recinte romà, damunt el qual es va construir la casa del Degà i la de l'Ardiaca.
Al carrer de la Tapineria es troba el pany de muralla romana, amb una torre de planta poligonal, que formava l'angle nord del recinte, sobre el qual s'assenten els murs posteriors de la casa de la Pia Almoina. El fragment de la plaça de Ramon Berenguer el Gran és potser el sector de muralla més interessant, per la superposició de construccions medievals sobre el mur romà, damunt de voltes que s'estenen de torre a torre. Sobre aquest sector s'assenta la capella de Santa Àgata.
Sobre el sector del carrer de les Muralles Romanes o de Bassea, dit oficialment del sotstinent Navarro, es recolzà, damunt d'una volta apuntada, el palau de la comtessa de Palamós. La muralla romana continua pel carrer del Correu Vell, on hi ha una torre de planta circular que forma l'angle de la muralla. La resta del traçat es perd dins de construccions del carrer d'Avinyó, del de Banys Nous i del de la Palla, o bé ha desaparegut.
Sota la plaça del Rei, amb entrada pel Museu d'Història de la Ciutat, pot veure's la part interna de la muralla, a més de restes d'altres edificis i carrers de la Barcino romana.
La muralla romana de la Barcelona romana, que tenia un perímetre de 1.270 m, segueix un traçat rectangular, amb els angles lleugerament rebaixats per adaptar-se millor al terreny. A la banda de mar disposava d'una ciutadella. La muralla era protegida per torres de planta quadrada, disposades a intervals regulars, tot i que algunes eren de planta poligonal o circular, sobretot les que protegien les portes (com les de l'actual plaça Nova). Dos carrers principals, el Decumanus -que anava de la plaça Nova a la del Regomir- i el Cardo -de l'actual plaça de l'Àngel a un punt intermedi entre el carre...
|
| Notícies històriques |
La muralla romana de Barcelona fou construïda per fortificar la colònia Julia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundada els darrers anys del segle I aC. Durant molt de temps s'havia cregut que només existia una muralla, de cronologia baix-imperial, que és la visible des de l'exterior, formada per grans blocs. Recentment, però, s'ha pogut comprovar que aquesta muralla en tenia adossada una altra, que limitava el perímetre de la colònia i que deu ser d'època fundacional. Això ha permès rebutjar la idea anteriorment existent que la muralla tardana va suposar una reducció de l'àrea urbana, donat que segueix exactament el traçat de la primera muralla, i es limita tan sols a reforçar-la considerablement.
La cronologia de la segona muralla s'ha tractat de posar en relació amb les invasions franques de cap el 260 dC, o bé s'ha considerat com de principis del segle IV, però basant-se només en arguments tipològics, mancant una comprovació arqueològica. De tota manera pot dir-se amb seguretat que és d'època tardo-romana.
La població va créixer a l'interior i a l'exterior del recinte romà, fins que el segle XIII Jaume I va permetre fer edificacions adossades a la muralla i obrir-hi finestres, mentre en feia construir una altra de nova per ampliar el recinte fortificat de la ciutat. D'aquesta manera, la muralla romana va anar desapareixent, emmascarada per noves construccions. A més, una gran part fou enderrocada el segle XIX.
La muralla romana de Barcelona fou construïda per fortificar la colònia Julia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundada els darrers anys del segle I aC. Durant molt de temps s'havia cregut que només existia una muralla, de cronologia baix-imperial, que és la visible des de l'exterior, formada per grans blocs. Recentment, però, s'ha pogut comprovar que aquesta muralla en tenia adossada una altra, que limitava el perímetre de la colònia i que deu ser d'època fundacional. Això ha permès rebutjar la idea anteriorment existent que la muralla tardana va suposar una reducció de l'àrea urbana, donat q...
|
|
|
|
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
|
1987 |
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona |
| Ainaud, J; Gudiol,, J i Verriè, F.P. |
1947 |
Catàlogo Monumental de España. La ciudad de Barcelona. |
| Balil, Alberto |
1961 |
Las Murallas bajoimperiales de Barcino |
| Balil, Alberto |
1958 |
Sobre la fortificación del Bajo Imperio en Hispania: las puertas de la muralla de Barcino. A: Actas del Primer Congreso español de estudios clásicos |
| Cirici, Alexandre |
1973 |
Barcelona pam a pam |
| Duran i Sanpere, Agustí |
1969 |
La torre poligonal (núm. 6) de la muralla romana de Barcelona. A: Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad |
| Florensa i Ferrer, Adolf |
1958 |
Las murallas romanas de la ciudad |
| G.G.C.C. |
|
1981-1985. Gran geografia comarcal de Catalunya |
| Granados, J.O. |
|
El templo romano de Barcelona,. |
| Miró i Alaix, Carme |
2014 |
La muralla romana en el marc del Pla Barcino. Projectes i resultats de l'any 2013. A: Quarhis: Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona |
| Oriol Granados, Josep |
1989-1990 |
La Colònia Barcino. Origen i estructura d’una colònia augustea. A: Historia urbana del Pla de Barcelona : actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985 |
| Oriol Granados, Josep |
1997 |
Excavaciones en la muralla romana de Barcelona. Descubrimiento del paso de ronda y restitución de una de las torres bajoimperiales. A: Revista de arqueología |
| Oriol Granados, Josep |
1984 |
La primera fortificación de la Colonia de Barcino. A: Papers in Iberian Archeology |
| Oriol Granados, Josep |
|
La transformación de la Colonia Barcino. Reformas urbanas entre el siglo V y en el siglo XI. A: Arqueología medieval española : II Congreso |
| Oriol Granados, Josep [et al.] |
1996 |
Guia de la Barcelona romana i alt-medieval |
| Oriol Granados, Josep; Rodà, Isabel |
1993 |
Barcelona a la baixa romanitat. A: III Congrés d'història de Barcelona : la ciutat i el seu territori, dos mil anys d'història : Barcelona, 20, 21 i 22 d'octubre de 1993 : ponències i comunicacions |
| Ravotto, Alessandro |
2014 |
La muralla romana de Barcelona, una empresa de finals del segle III. A: Quarhis: Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona |
| Serra-Ràfols, Josep de C. |
1967 |
Balanç i estat actual de l'estudi de la muralla romana de Barcelona. A: |
| Udina,Fed. |
Barcelona |
Campaña de las excavaciones arqueologicas llevadas a cabo por el Museo de História de la Ciudad de Barcelona 1961-1962 |
|
| |
|
)
)
)
)