El Pretori és situat al nucli antic de la ciutat, i va ser construït en l'àmbit del desnivell existent entre el circ i la terrassa del fòrum. En el seu estat actual, l'edifici presenta una planta formada per dos cossos rectangulars units en angle recte. El cos principal té tres plantes i terrat, mentre que l'altre només en té dues, també sota terrat. Actualment té dues portes d'accés, una d'època medieval, d'arc de mig punt, a les escales de Sant Hermenegild, i l'altra, més moderna, a la banda del pati del modern Museu Nacional Arqueològic.
Entre els elements romans, cal esmentar les restes de murs adossats als dos cossos, i que formen un pati interior, així com dues voltes sobreposades i algun detall ornamental de la façana del carrer de Sant Hermenegild.
D'època medieval és la sala gòtica de la planta superior, construïda durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, i que presenta cinc arcs sostinguts per mènsules i finestrals tripartits.
La construcció, tant a la fase romana com a les posteriors, però principalment en la primera, és feta de grans carreus tallats.El Pretori és situat al nucli antic de la ciutat, i va ser construït en l'àmbit del desnivell existent entre el circ i la terrassa del fòrum. En el seu estat actual, l'edifici presenta una planta formada per dos cossos rectangulars units en angle recte. El cos principal té tres plantes i terrat, mentre que l'altre només en té dues, també sota terrat. Actualment té dues portes d'accés, una d'època medieval, d'arc de mig punt, a les escales de Sant Hermenegild, i l'altra, més moderna, a la banda del pati del modern Museu Nacional Arqueològic.
Entre els elements romans, cal esmentar les restes...
Notícies històriques
L'origen de la construcció data del segle I dC, però se'n desconeix la seva funció inicial. S'havia suposat que podria ser un palau, o el pretori on residia el governador de la província Hispània Citerior (més tard Tarraconense). De fet, l'edifici està relacionat amb la fase de remodelació de la ciutat que portà a la construcció del fòrum provincial i del circ, als quals aquesta torre era annexa.
Durant l'edat mitjana, l'edifici fou habilitat com a residència dels reis de Catalunya i Aragó, i experimentà diverses obres de condicionament, dutes a terme fonamentalment als segles XIV i XV, per disposició dels reis Jaume II, Pere III i Joan II.
Tot i que al segle XVII fou utilitzat com a caserna, l'edifici va mantenir-se íntegre en la seva estructura fins al 1813, en què fou volat per les tropes napoleòniques comanades pel mariscal Suchet, en llur retirada de la península. Acabada la guerra del Francès, i un cop restaurat, l'edifici fou habilitat com a presó provincial, funció que va mantenir fins al 1953.
Sobre l'edifici preexistent s'hi va afegir un aparell de telegrafia òptica a mitjan S. XIX quan funcionava com a presó. La torre anomenada Torre de Pilats o del Pretori comunicava amb la torre anterior de la Tossa (Salou), situada a 12 km i amb la torre posterior de Sant Antoni (Altafulla), a 10 km en línia recta. Pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera. La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
Després d'una nova restauració, el 1971 l'edifici passà a completar les instal·lacions del Museu Nacional Arqueològic. Actualment és la seu del Museu d'Història de la Ciutat.L'origen de la construcció data del segle I dC, però se'n desconeix la seva funció inicial. S'havia suposat que podria ser un palau, o el pretori on residia el governador de la província Hispània Citerior (més tard Tarraconense). De fet, l'edifici està relacionat amb la fase de remodelació de la ciutat que portà a la construcció del fòrum provincial i del circ, als quals aquesta torre era annexa.
Durant l'edat mitjana, l'edifici fou habilitat com a residència dels reis de Catalunya i Aragó, i experimentà diverses obres de condicionament, dutes a terme fonamentalment als segles XIV i XV, per...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Balil, Alberto
1969
Excavaciones en la torre de Pilatos. Campaña de excavación de 1962. A: Excavaciones arqueológicas en España.
Capdevila, Sanç
1934
La Seu de Tarragona. A: Analecta Sacra Tarraconensia : revista de ciències històrico-eclesiàstiques.
Flórez, Enrique
1859
España sagrada : contiene las memorias eclesiásticas antiguas de la Santa Iglesia de Tarragona.
Hauschild, Theodor
1983
L'arquitectura romana de Tarragona
Laborde, Alexandre de
1973
Voyage pittoresque et historique et description de la Principauté de Catalogne.
Len i Currius, Lluís
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya
Morera y Llauradó, Emili
1894
Tarragona antigua y moderna : descripción histórico-arqueológica de todos sus monumentos y edificios públicos, civiles, eclesiásticos y militares y guía para su fácil visita, examen é inspección
Ponç d'Icard, Lluís
1572
Libro de las grandezas y cosas memorables de la metropolitana insigne y famosa ciudad de Tarragona
Prat i Pons, Jaume
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya : les torres òptiques de la geografia catalana
Puig i Cadafalch, Josep; Falguera, Antoni de; Goday Casals, Josep
1909-1918
L'arquitectura romànica a Catalunya
VV.AA.
1999
Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya.
)
)
)
)