La Torre de Montferri o del Moro es troba enlairada dalt del cim de Tossa Grossa, a 386 metres d'altitud.
És de planta ovalada a la part exterior i circular a l'interior. Té 15'66 metres de diàmetre i 8 metres d'alçada. El gruix dels murs és de 1'30 metres i el parament és de pedres irregulars lligades amb morter de calç.
Actualment, és d'un sol pis cobert per un terrat. El trespol és una volta que no arriba a ser de mig canó en la què encara es poden observar els negatius de l'encanyissat fet servir per a construir-la.
Hi ha una petita obertura que comunica amb el terrat, on encara es poden veure diverses espitlleres i les restes del que podia haver estat una porta per on s'accedia a la torre.
A la base hi ha dues grans obertures. Originàriament, devia tenir uns dos metres més d'alçada.La Torre de Montferri o del Moro es troba enlairada dalt del cim de Tossa Grossa, a 386 metres d'altitud.
És de planta ovalada a la part exterior i circular a l'interior. Té 15'66 metres de diàmetre i 8 metres d'alçada. El gruix dels murs és de 1'30 metres i el parament és de pedres irregulars lligades amb morter de calç.
Actualment, és d'un sol pis cobert per un terrat. El trespol és una volta que no arriba a ser de mig canó en la què encara es poden observar els negatius de l'encanyissat fet servir per a construir-la.
Hi ha una petita obertura que comunica amb el terrat, on encara e...
Notícies històriques
La denominació de torre del Moro és donada pels habitants de Montferri, mentre que els de les viles properes la coneixen amb el nom de torre de Montferri.
Segons E. Liaño, es tracta d'una torre tiana i el seu origen i el d'altres erigides en aquesta zona, es relaciona amb el procés de recuperació del territori ocupat pels musulmans. Podria haver estat una guaita del castell de Castellví de la Marca. Actualment es troba esquerdada pels efectes d'un llamp, tot i que ja al segle XIX presentava un estat ruïnós.
Del "Munt Ferriolum" hi ha esment l'any 1010, posteriorment anomenat "Monte Ferreo", l'any 1059.
El topònim Montferri va passar a denominar a partir del 1917 el poble de Puigtinyós. En el domini de Puigtinyós, s'observa el llinatge dels Castellvell-Montcada, i després del 1233 i per donació de la vídua Garsenda i del fill Gastó de Montcada a favor del monestir de Santes Creus, la presència d'aquest monestir.
"Vora del poble de Montferri s'escau l'antic castell de Rocamora, transformat en masoveria, i envers migjorn, després de dos quilòmetres de pujada, s'assoleix la Torre de Montferri, gairebé enderrocada. Encara presenta la seva mola enlairada, des de la qual hom té l'avinentesa d'atalaiar tota la costa marina des de Salou al Vendrell, el Camp de Tarragona i tota la línea de muntanyes de Montmell, Montagut, Serra Carbonera i Carena de Prades fins a la mar". (Blasi).
"Dalt de Tossagrossa, que s'eleva a 386 metres sobre el nivell del mar, hi ha la interessant torre de guaita dita la Torre de Montferri, de planta circular". ("Els castells catalans")
La torre va ser restaurada gràcies a un conveni entre la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya el 1991. L'any 1999, a conseqüència d'un projecte de construcció d'un parc eòlic, es prospectà tota la zona superior de la Tossa Grossa. Les prospeccions tingueren un resultat negatiu, essent l'únic element patrimonial localitzat la pròpia Torre de Montferri.La denominació de torre del Moro és donada pels habitants de Montferri, mentre que els de les viles properes la coneixen amb el nom de torre de Montferri.
Segons E. Liaño, es tracta d'una torre tiana i el seu origen i el d'altres erigides en aquesta zona, es relaciona amb el procés de recuperació del territori ocupat pels musulmans. Podria haver estat una guaita del castell de Castellví de la Marca. Actualment es troba esquerdada pels efectes d'un llamp, tot i que ja al segle XIX presentava un estat ruïnós.
Del "Munt Ferriolum" hi ha esment l'any 1010, posteriorment anomenat "Monte Ferr...