Les restes conservades permeten constatar que la basílica era un edifici rectangular (26 x 12'3 m), dividit en tres naus, separades per columnes de les quals només es conserven els basaments. La porta d'accés era situada en un dels costats. Hi havia una cambra annexa on se situava un magnífic baptisteri, estructura de planta quadrada que era coronada per un cimbori sostingut per columnetes. La capçalera era tripartida.
Al voltant de la basílica hi ha una sèrie de construccions, corresponents a un poblat d'època visigòtica, de cronologia inicial no definida però que fou destruït per un incendi en els anys de la invasió musulmana. Aquest poblat disposava d'una premsa comunal, destinada probablement a la producció d'oli.
Les restes arqueològiques estan formades per dues parts ben diferenciades. Es tracta d'un nucli d'hàbitat rural adossat a un temple de tradició peleocristiana que ocupa tota l'amplada del conjunt pel seu costat nord i que dóna directament sobre el riu. Al voltant del temple es desenvolupa una necròpolis, amb predomini d'enterraments en sarcòfag tallat en un sol bloc de pedra i de tombes de lloses de pissarra o de calcària local, que s'exfolia en plaques primes. En els dos casos, els enterraments són tant a l'interior de la basílica com en els àmbits de l'entorn, sense apartar-se massa del centre religiós.
Basílica i poblat són originàriament de temps diferents, essent molt probable que la basílica sigui anterior als primers nivells d'habitació. Les estratigrafies efectuades assenyalen tres moments en el conjunt, l'últim dels quals -de convivència entre el temple i l'hàbitat i de l'ús del temple per la gent del poblat- correspon als darrers anys del regne dels visigots de Toledo. La coexistència de la basílica i el poblat explica de manera clara els orígens no germànics o no visigòtics del poblament.
El que resta del conjunt mesura 60m nord-sud per 40 m est-oest. D'aquest espai, el temple n'ocupa 312 m2. El poblat és petit i típic d'un establiment rural. S'han excavat un grup de cases que són unitats familiars, formades per dues o tres cambres amb una entrada comuna i relacionades entre elles per un corredor. El conjunt fou destruït per un incendi. D'entre el material moble associat a aquestes estructures, destaquen un gerret de bronze dels anomenats litúrgics, per al vi consagrat, de taller copte i un esplèndit encenser de cassola cilíndrica i coberta en forma de cúpula, amb cadenes i anelles per penjar-lo, al costat d'una creu de bronze, fragments d'una inscripció sobre pedra del segle VII i, de la zona profana, una rica sèrie de ceràmiques -sobretot les de pastes grises o negres que ofereixen una àmplia i variada tipologia-, així com instruments de feina del camp o d'utilització de la llana i filats, etc. Destaca, igualment una interessant col·lecció de sivelles de cinturó de bronze del tipus "perfil de lira", típiques de la població hispànica del segle VII. És molt important l'aparició d'algunes monedes dels monarques darrers del regne dels visigots.Les restes conservades permeten constatar que la basílica era un edifici rectangular (26 x 12'3 m), dividit en tres naus, separades per columnes de les quals només es conserven els basaments. La porta d'accés era situada en un dels costats. Hi havia una cambra annexa on se situava un magnífic baptisteri, estructura de planta quadrada que era coronada per un cimbori sostingut per columnetes. La capçalera era tripartida.
Al voltant de la basílica hi ha una sèrie de construccions, corresponents a un poblat d'època visigòtica, de cronologia inicial no definida però que fou destruït per un incen...
Notícies històriques
El jaciment arqueològic de Bovalar, situat uns dos km a l'est de Seròs, a l'altra banda del riu Segre, fou descobert l'any 1943, però la seva excavació no es va iniciar fins al 1968. El jaciment comprèn un temple cristià, segurament de finals del segle IV, i que sembla que es mantingué en ús fins a la invasió sarraïna. Al seu costat hi ha les restes d'un poblat d'època visigòtica, que perdurà també fins a la invasió sarraïna, tal com proven les monedes trobades.
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Palol i Salellas, Pere de
1989
El Bovalar (Seròs; Segrià) : conjunt d'època paleocristiana i visigòtica
Palol i Salellas, Pere de
1986
Las excavaciones del conjunto de El Bovalar, Serós (Segrià, Lérida) y el reino de Akhila. A: Antigüedad y cristianismo : monografias históricas sobre la antigüedad tardía.
Palol i Salellas, Pere de; Pita Mercè, Rodrigo
1972
La basílica de Bobalà y su mobiliario litúrgico. A: Actas del VIII Congreso Internacional de Arqueología cristiana : Barcelona 5-11 octubre 1969.
Pita Mercè, Rodrigo
1973
Lérida paleocristiana
Tuset i Bertran, Francesc
1983
La basílica de Bovalar (Serós, Segrià). A: L'Arqueologia a Catalunya, avui : Barcelona, Sala del Tinell i Capella de Santa Àgata. Girona, Sant Pere de Galligants. Lleida, La Seu Vella. Tarragona, Museu Nacional Arqueològic. Madrid, Museo Nacional Arqueoló
)
)
)
)