L'edifici del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola del Pla, situat al carrer del Sindicat, és un conjunt de grans dimensions format per una nau de planta rectangular on hi ha els dipòsits del vi, i per una petita nau construïda en la part posterior d'aquella, on es troben les premses; al costat d'aquesta última s'hi va fer un cobert per a moll de descàrrega. El recinte es va limitar amb una tanca d'obra i reixa de ferro forjat.
La nau principal es cobreix amb grans encavallades de fusta i solera de rajola borda, damunt les quals reposa la coberta de teula a dos vessants, seguint l'eix longitudinal de l'edifici.
La façana principal és simètrica.S'hi obren dues portes d'arc de mig punt amb arc de maó vist; tret d'aquestes obertures, el parament de la part inferior de la façana és cec; s'hi veu una llegenda esgrafiada amb el nom del celler. A nivell de pis s'obren tres grans finestrals, adaptats al pendent de la teulada, dividits cada un en quatre espais separats per pilarets. Una línia d'imposta de rajoleta groga i verda recorre la part baixa de la façana; el mateix motiu decoratiu apareix a la potent cornisa de la teulada i a les impostes dels finestrals. Per damunt de la teulada sobresurten quatre elements que poden recordar merlets o xemeneies.
Els murs laterals són també cecs en la meitat inferior i disposen de contraforts que, a la part superior inclinada, són recoberts del mateix motiu ceràmic de rajola groga i verda. En la superior s'obren finestres d'arc rebaixat de maó, tripartides per mainells
La nau petita té característiques semblants a les de la nau principal.L'edifici del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola del Pla, situat al carrer del Sindicat, és un conjunt de grans dimensions format per una nau de planta rectangular on hi ha els dipòsits del vi, i per una petita nau construïda en la part posterior d'aquella, on es troben les premses; al costat d'aquesta última s'hi va fer un cobert per a moll de descàrrega. El recinte es va limitar amb una tanca d'obra i reixa de ferro forjat.
La nau principal es cobreix amb grans encavallades de fusta i solera de rajola borda, damunt les quals reposa la coberta de teula a dos vessants, seguint l'eix lo...
Notícies històriques
El celler de l'antic Sindicat Agrícola del municipi El Pla de Cabra (nom amb què es denominava aleshores, substituït després per El Pla de Santa Maria) es va bastir al lloc conegut com els Patis o els Corrals, un sector dels afores del nucli urbà que es va començar a urbanitzar al principi del segle XX a iniciativa de la Societat dels Pagesos. El Sindicat Agrícola i Caixa Rural del Pla de Cabra es constituí l'abril de 1910, i dos anys més tard decidiren construir un celler propi. Aquest celler, projectat per Claudi Duran Ventosa, va ser un model de funcionalitat, racionalitat constructiva i estètica que s'havien de conjuminar per augmentar i millorar la producció de vi en aquells primers anys que s'iniciava la construcció de cellers cooperatius i que farien fortuna per les terres tarragonines.
Des del punt de vista estilístic, representà una simbiosi del llenguatge modernista i del noucentista. Elements com la planta rectangular i la simetria, la utilització de les tradicionals encavallades i bigues de fusta com a estructura de la coberta, la incorporació de portals de punt rodó, o les sanefes de ceràmica vidriada s'acosten a un Noucentisme precoç; en tant que els elements decoratius dels grans finestrals tripartits amb mainells de maó vist, les pilastres allargades per damunt de la línia de coberta amb una mena de merlets d'ecos historicistes, o les reixes de la tanca del recinte, ornamentada amb flors metàl·liques, són encara deutors del Modernisme.El celler de l'antic Sindicat Agrícola del municipi El Pla de Cabra (nom amb què es denominava aleshores, substituït després per El Pla de Santa Maria) es va bastir al lloc conegut com els Patis o els Corrals, un sector dels afores del nucli urbà que es va començar a urbanitzar al principi del segle XX a iniciativa de la Societat dels Pagesos. El Sindicat Agrícola i Caixa Rural del Pla de Cabra es constituí l'abril de 1910, i dos anys més tard decidiren construir un celler propi. Aquest celler, projectat per Claudi Duran Ventosa, va ser un model de funcionalitat, racionalitat constructiva i es...
Sense dades.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Inv. Arxiu Històric COAC
Tarragona
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1982
Gran Geografia Comarcal de Catalunya
Lacuesta, R.; Panyella, V.; Puigvert, J. M. (i altres).
)
)
)
)