Edificis industrials que segueixen l'estructura tradicional de les fàbriques instal·lades a les vores del riu Ter.
Constava originalment d'una sola nau coberta a dues vessants i amb finestres obertes regularment als dos pisos. Els murs estaven construïts amb còdols de riu i morter de calç, també amb pedres tallades a les cantoneres i ornaments de totxo. El funcionalisme d'aquest tipus de construccions permet la juxtaposició de diferents naus per tal d'engrandir el recinte si és necessari, transformant d'aquesta manera l'estructura original.
Fins a l'any 1940 hi havia habitatges per als treballadors (es deien can Jacob), però l'aiguat se'ls va emportar, juntament amb la torre de l'amo i el canal. Aquests dos elements van ser reconstruïts més tard. Els habitatges estaven situats dins la colònia, però separats de l'edifici de la fàbrica, concretament a la paret actual que dóna a la pista que enllaça la gravera d'en Castellot amb la carretera de Manlleu a la Gleva.). Algunes parts de la fàbrica presenten desperfectes i traces d'abandó i descurança. La porta d'accés és formada per dos brancals amb cantoneres de maó i decoració a la part superior amb una mena de ràfec i coberta a quatre vessants. Les portes antigues eren unes reixes de ferro que actualment es conserven a un lateral de l'entrada. L'entorn immediat està afectat per la intensa activitat de la gravera (pas continuat de camions, pols..
Naus industrials: Nau principal, típica fàbrica de riu amb amplis finestrals, de dues plantes (planta baixa i 1r pis). Fa 44 m de llarg x 15 m d'ample. Està orientada paral·lela al riu. Les parets són de còdols i de ciment. Els marcs exteriors del finestrals són de maó, igual que les cantonades dels edificis. Les teulades són de doble vessant amb teula àrab. L'estructura de les naus consisteix en pilars metàl·lics i jàsseres de fusta amb grans voltes rebaixades o forjades amb bigues de fusta. Les naus secundàries són perpendiculars al riu, de planta baixa i de carener perpendicular a la façana. És un conjunt format per tres naus amb finestrals i un òcul a la façana. Els laterals presenten finestrals d'arc rebaixat rematades per un contorn de maó. L'obra de la fàbrica es de pedra vista. Presenta una línia de decoració amb dents de serra a tot el perímetre fet de maó. Les portes d'aquestes naus corresponen a obertures o ampliacions de les portes en èpoques posteriors.
Xemeneia: Té una xemeneia quadrada de rajol de 3 m de costat i 22 d'alçada. Presenta una motllura a la part superior. El basament presenta una decoració geomètrica realitzada amb els mateixos maons. Presenta un reforç metàl·lic a tot el basament per evitar una obertura per fractura.
Resclosa i Canal: Resclosa feta de formigó i pedres de riu. Fa uns 90 m de llarg per 3 m d'altura. Hi ha dues turbines model Francis que donen una potència de 250 kW. L'edifici de les comportes, ben conservat, és de forma rectangular amb la coberta arrebossada de formigó, de còdols i ciment; té tres petites finestres rodones emmarcades de maó; els cantons són de pedra picada, igual que els forats de les comportes. Consta de set comportes que poden ser mogudes individualment mitjançant volants i engranatges, visos sens fi i cremallera. Una de les comportes desguassa directament al riu. Serveix actualment per fer funcionar una turbina i fabricar electricitat. L'aigua que sobrava per l'extrem contrari feia també funcionar un molí fariner, ara inactiu. Aquest molí tenia dues turbines. El canal d'entrada fa 160 m de llarg i el de desguàs 480 m. Es conserva en molt bon estat. Té un cabal de 10 m3/s. A 60 m de la xemeneia de la fàbrica al canal de desguàs, hi ha un pont d'una volta fet de totxo, pedra i ciment. Formigó a la part de la calçada. Aquest pont fa 9 m de llarg i 3
m d'ample. A l'aiguat del 1940 el tros de canal a partir de la fàbrica va quedar inservible: el fang i el material que portava el riu el van cobrir totalment. Quant a la cronologia, hi ha dubtes que fos construït pels voltants de l'any 1899 (és una informació oral), ja que el més probable és que fos construït igual que la fàbrica (1842), encara que després va ser modificat diverses vegades. L'accés actual és a través d'una finca privada (Graves i Arenes Castellot SA).
Habitatges dels treballadors: ubicats en paral·lel a la nau industrial principal, aquest conjunt era format per planta baixa i primer pis. Presenta el carener paral·lel a la façana i teulat a quatre vessants. El bloc d'habitatges té una porta a la cara sud-oest a la planta baixa i un balcó a la primera planta. En aquet lloc també hi ha un rellotge de sol. El bloc d'habitatges presenta una entada a la façana de ponent. A la planta baixa hi ha finestres amb arc rebaixat i guardapols. Al pis superior, hi ha balcons. Seguint el mateix estil i amb decoració entre el guardapols i la llinda amb motius florals. Actualment aquests habitatges estan tapiats i en desús.
Casa de l'amo: Habitatge ubicat a la cantonada sud-est de la colònia. Era format per un cos principal, una balconada amb porxo tot cobert amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana i una petita torre ubicada a l'angle nord-oest amb coberta a quatre vessants. Les columnes presenten un basament decorat amb motllura. Les cantonades de l'edifici i les obertures presenten una decoració geomètricaEdificis industrials que segueixen l'estructura tradicional de les fàbriques instal·lades a les vores del riu Ter.
Constava originalment d'una sola nau coberta a dues vessants i amb finestres obertes regularment als dos pisos. Els murs estaven construïts amb còdols de riu i morter de calç, també amb pedres tallades a les cantoneres i ornaments de totxo. El funcionalisme d'aquest tipus de construccions permet la juxtaposició de diferents naus per tal d'engrandir el recinte si és necessari, transformant d'aquesta manera l'estructura original.
Fins a l'any 1940 hi havia habitatges per als t...
Notícies històriques
Can Casacuberta va ser una colònia tèxtil fundada el 1842. Va ser propietat de la família Casacuberta fins als últims anys, quan va passar a mans del Sr. Fuster. La fàbrica tèxtil va tancar l'any 1981-1982. En l'actualitat, en els edificis annexos pròpiament a la fàbrica hi tenen activitat petites empreses i tallers de tota mena. A la nau principal se segueixen fent activitats tèxtils.
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Clua i Mercadal, J
"Morfologia urbana de les colònies industrials a Catalunya" a: Actes del primer Congrés Català de Geografia
Pratdesaba i Sala, Albert
2020
Treballs d'anàlisi i de documentació de 12 colònies industrials al curs del riu Ter, dins de la comarca d'Osona
SURINYAC, Miquel; ALBAREDA, J.; VILALTA, Maite.
1989
Manlleu, aproximació a la història, l'entorn, l'economia i l'estructura territorial.
)
)
)
)
)
)
)