Antic castell i més tard monestir cartoixà situat a l'indret conegut per Parc de Vallparadís, a l'altra banda del fondal o torrent de Vallparadís, que el separa de les esglésies de Terrassa, al centre de l'actual població.
És un edifici de planta rectangular, amb murs espitllerats i sis torres (en alguns casos només mitges torres) als angles i al mig dels paraments de la part N i E de l'edificació. La façana és a la part nord i un pont de pedra salva el fossat per donar accés a la porta principal. Bona part dels murs perimetrals corresponen a la primitiva edificació del segle XII, però l'adaptació a convent o monestir del segle XIV i les destinacions posteriors han estat causa de moltes modificacions, com ara l'obertura de finestrals gòtics, la transformació del pati primitiu en un claustre de dos pisos i l'escapçament de la planta superior del sector NE de l'edificació per a la construcció d'una església, a partir del 1345, que ha donat un gran espai cobert per arcs diafragma, ectualment anomenat Saló del Tinellet.
El seu estat de conservació era molt precari i en bona part una ruïna fins que l'adquirí l'ajuntament de Terrassa el 1947 i es restaurà a càrrec d'Alejandro Ferrant. El 1959, s'hi inaugurà el Museu Municipal d'Art.Antic castell i més tard monestir cartoixà situat a l'indret conegut per Parc de Vallparadís, a l'altra banda del fondal o torrent de Vallparadís, que el separa de les esglésies de Terrassa, al centre de l'actual població.
És un edifici de planta rectangular, amb murs espitllerats i sis torres (en alguns casos només mitges torres) als angles i al mig dels paraments de la part N i E de l'edificació. La façana és a la part nord i un pont de pedra salva el fossat per donar accés a la porta principal. Bona part dels murs perimetrals corresponen a la primitiva edificació del segle XII, però l'ad...
Notícies històriques
El primitiu castell de Vallparadís fou construït poc després del 1110, quan el comte Ramon Berenguer III vengué el terreny a Berenguer Sal·la. Els seus descendents es cognominaren Terrassa i tingueren un paper destacat en la història local i comarcal.
Envoltava el castell un territori autònom, conegut per la quadra de Vallparadís. Prop del castell hi havia la capella de Sant Jaume. El 1344 Blanca de Centelles (filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa) va fundar en el castell familiar una cartoixa amb monjos procedents d'Escaladei i de Sant Pol de Mar. La comunitat transformà el castell per adaptar-lo a la vida monàstica i també el fortificà entre 1373 i 1374 per disposició del rei Pere III. El 1413 els cartoixans van vendre el castell-convent a l'orde del Carme, i es traslladaren a la nova cartoixa de Montalegre, al Maresme. Els carmelitans van vendre Vallparadís a Jofre de Sentmenat el 1432, la família del qual el van posseir fins al 1852, en què el vengueren a la família Maurí. El 1947 passà a l'ajuntament de Terrassa.El primitiu castell de Vallparadís fou construït poc després del 1110, quan el comte Ramon Berenguer III vengué el terreny a Berenguer Sal·la. Els seus descendents es cognominaren Terrassa i tingueren un paper destacat en la història local i comarcal.
Envoltava el castell un territori autònom, conegut per la quadra de Vallparadís. Prop del castell hi havia la capella de Sant Jaume. El 1344 Blanca de Centelles (filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa) va fundar en el castell familiar una cartoixa amb monjos procedents d'Escaladei i de Sant Pol de Mar. La comunitat transformà el...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Cardús, Salvador
1936
Historial del castell i quadra del Vallparadís de Terrassa
)
)
)
)