| Estil |
Descripció |
| Preromànic |
Torre del castell |
| Romànic |
Església |
| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Culte |
Parròquia |
| Actual |
En desús |
En desús |
|
Estat de conservació: Mitjà
|
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 218-MH
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 29/09/1944
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 19/10/1944
|
|
| Descripció |
El castell i l'església de Sant Andreu es troben en un turó sobre la vila de Tona. Una pista en permet l'accés des de l'antiga església de Santa Maria del Barri, ara santuari de la Mare de Déu de Lorda.
L'església de Sant Andreu és bàsicament un edifici romànic del segle XI, d'una nau i absis semicircular, ampliat el segle XIII amb una capella a la banda de tramuntana i a principis del XV amb una altra, que forma com un creuer amb l'anterior, a la banda de migdia. Probablement el segle XVII, s'hi va afegir el campanar de torre, amb planta quadrada i cos superior octogonal a l'angle sud-est de l'edificació. El pis superior presenta grans obertures d'arc de mig punt. Està fet amb aparell de carreuons disposats irregularment i agafats amb morter.
L'absis presenta finestres de doble esqueixada obertes en els murs ornats amb lesenes i arcuacions cegues de tipus llombard. Aquest tipus de decoració es prolonga al parament de la nau i a la façana de ponent. Els murs de la nau foren doblats per construir-hi una volta de canó romànica, cosa que fa pensar que inicialment es devia cobrir amb encavallades de fusta. En engruixir els murs es va cegar el portal primitiu al mur de migdia. Aleshores se'n va obrir un altre, al mateix mur, a tocar la capella del segle XV, que ara és l'únic accés a l'església.
Posteriorment, l'església sofrí algunes modificacions, com l'afegit d'una trona a l'interior, o l'obertura a la façana de ponent d'un portal nou, de línies clàssiques, i d'un òcul al damunt, afegits que foren suprimits en la restauració duta a terme als anys 70.
Del castell de Tona, només se'n conserva la torre, edifici rectangular, d'uns 9 m d'alçada, fet amb pedra i calç amb la tècnica de l'encofrat. La planta baixa, coberta amb volta, és de gran alçada. El sector superior, on hi ha algunes filades d'"opus spicatum", està molt erosionat.
Entorn de l'església hi ha restes d'antigues edificacions que formaven el nucli inicial del poble de Tona i de l'antic Castell. També se'n veuen a la resta del pla del castell, com per exemple: murs en els punts de més fàcil accés o les restes d'una torre, que antigament era protegida per murs de defensa. Aquesta torre es troba separada de la resta del pla per un fossat artificial. És difícil de precisar-ne la data de construcció, que no sembla, però, anterior al segle X.
A mitjans del segle XIX (1848) s'instal·là al cim d'aquest turó que domina la vil·la de Tona una torre de telegrafia òptica militar. Existeixen dues propostes d'ubicació, uns autors coincideixen en afirmar que la torre de telegrafia s'instal·là al campanar de l'antiga església de Sant Andreu (Prat, 2004). Aquests autors fonamenten la seva afirmació en una antiga fotografia de l'any 1890, publicada per Jaume Prat l'any 2004, on s'aprecien les restes de la construcció afegida al campanar construïda per col·locar-hi el mecanisme de transmissió. Per contra, d'altres autors (Len i Perarnau, 2004) sostenen que fou l'antiga torre medieval del Castell de Tona el lloc escollit per instal·lar-hi l'aparell de telegrafia. Aquests darrers autors apel·len a la documentació oficial de l'època per sustentar aquesta proposta.
El castell i l'església de Sant Andreu es troben en un turó sobre la vila de Tona. Una pista en permet l'accés des de l'antiga església de Santa Maria del Barri, ara santuari de la Mare de Déu de Lorda.
L'església de Sant Andreu és bàsicament un edifici romànic del segle XI, d'una nau i absis semicircular, ampliat el segle XIII amb una capella a la banda de tramuntana i a principis del XV amb una altra, que forma com un creuer amb l'anterior, a la banda de migdia. Probablement el segle XVII, s'hi va afegir el campanar de torre, amb planta quadrada i cos superior octogonal a l'angle sud-est ...
|
| Notícies històriques |
L'església del castell de Tona es va sobreposar a una altra d'anterior, consagrada el gener del 889, tot aprofitant-ne l'ambit de la nau, que es va posar al descobert en les excavacions efectuades a partir de 1945. Aquestes excavacions van permetre també de conèixer la capçalera trapezoïdal de l'església anterior així com descobrir sepultures antropomòrfiques, cavades en la roca de l'actual presbiteri i de les capelles laterals. Es difícil, però, de precisar si aquestes restes corresponen a l'església documentada el segle IX o bé a una altra de posterior, car la memòria d'aquelles excavacions no ha estat publicada.
L'únic element de l'actual església que es pot datar és la capella del costat S, coberta amb ogives, que evidentment es va construir després del 1400, ja que conté un escut de Barcelona que recorda que el rei Martí va concedir a la població el títol i privilegi de Carrer de Barcelona, el 1400, com a premi als seus habitants que es van redimir de la família Planella per passar a domini reial. Inicialment, el terme era de domini comtal. Entre el 1130 i el 1309 fou cedit a la família Montcada. Al llarg del segle XIV la corona el cedí a diferents senyors fins que el 1380 el rei el vengué a Pere Planella.
L'edifici actual va fer funció de parròquia fins a principis de segle XVIII, en què aquesta es va traslladar a Santa Maria del Barri. Un segle més tard es va construir l'església parroquial actual.
Els estudiosos discrepen en situar la ubicació precisa de la torre de telegrafia de Tona, (Prat, 2004) i (Len i Perarnau, 2004). Però, tant si estava situada al capdamunt del campanar de l'església de Sant Miquel com a la torre del Castell, la situació privilegiada de la torre de telegrafia de Tona, a 670 m. d'alçada, oferia una visual directe amb la torre anterior d'Esparreguera a 6,5 km en direcció sud. La torre posterior, final de la línia militar Barcelona-Vic, era la torre de la Pietat de Vic a 8,6 km en direcció nord.
L'església del castell de Tona es va sobreposar a una altra d'anterior, consagrada el gener del 889, tot aprofitant-ne l'ambit de la nau, que es va posar al descobert en les excavacions efectuades a partir de 1945. Aquestes excavacions van permetre també de conèixer la capçalera trapezoïdal de l'església anterior així com descobrir sepultures antropomòrfiques, cavades en la roca de l'actual presbiteri i de les capelles laterals. Es difícil, però, de precisar si aquestes restes corresponen a l'església documentada el segle IX o bé a una altra de posterior, car la memòria d'aquelles excavacions ...
|
|
|
Anys
|
|
Obra |
| 1988 |
|
Restauració global |
|
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| Català i Roca, Pere |
1967-1979 |
Els castells catalans |
| Len i Currius, Lluís |
2004 |
La Telegrafia òptica a Catalunya |
| Pladevall i Font, Antoni |
1959-1960 |
Las iglesias de la parroquia de Tona. A: Ausa. |
| Prat i Pons, Jaume |
2004 |
La Telegrafia òptica a Catalunya : les torres òptiques de la geografia catalana |
| Vigué, Jordi, dir. |
1984 |
Catalunya romànica. Osona II |
| VV.AA. |
1999 |
Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. |
|
| |
|
)
)
)
)