Consta de planta baixa i primer pis. Presenta una estructura marcadament horitzontal i simètrica. A la part baixa s'hi obren diversos portals els quals tenen un arc escarser, les finestres del primer pis presenten els cantons arrodonits. Els pisos estan separats per cornises i els murs presenten pilastres. Al centre de l'edificació hi ha un frontó semicircular amb pilars estriats i acabats en formes vegetals. A cada un dels quatre pilars hi ha l'escut de Vic. Al centre del timpà hi ha un rellotge.
És construïda amb pedra artificial, ferro fos i arrebossada i pintada al damunt. L'estat de conservació és bo. Ha estat restaurada recentment.Consta de planta baixa i primer pis. Presenta una estructura marcadament horitzontal i simètrica. A la part baixa s'hi obren diversos portals els quals tenen un arc escarser, les finestres del primer pis presenten els cantons arrodonits. Els pisos estan separats per cornises i els murs presenten pilastres. Al centre de l'edificació hi ha un frontó semicircular amb pilars estriats i acabats en formes vegetals. A cada un dels quatre pilars hi ha l'escut de Vic. Al centre del timpà hi ha un rellotge.
És construïda amb pedra artificial, ferro fos i arrebossada i pintada al damunt. L'estat de co...
Notícies històriques
A darreries del s. XIX el tren es prolongava de Granollers a Sant Joan de les Abadesses per tal d'explotar les mines de carbó de Surroca. El comerç vigatà tenia por que el pas dels ferrocarrils ensorrés els mercats de manera que procuraren allunyar l'estació del clos emmurallat de la ciutat situant-la cap a ponent. La nova estació fou beneïda el 8 de juliol de 1875, el primer tren arribà a primers de setembre de l'any següent.
Anys més tard el 1903 es projectà un carrer que comuniqués l'estació de ferrocarril amb el centre de la ciutat, es va modificar i ampliar l'estació quedant com es conserva encara avui. El nou carrer, anomenat Verdaguer, i la nova estació s'inauguraren el 1910.A darreries del s. XIX el tren es prolongava de Granollers a Sant Joan de les Abadesses per tal d'explotar les mines de carbó de Surroca. El comerç vigatà tenia por que el pas dels ferrocarrils ensorrés els mercats de manera que procuraren allunyar l'estació del clos emmurallat de la ciutat situant-la cap a ponent. La nova estació fou beneïda el 8 de juliol de 1875, el primer tren arribà a primers de setembre de l'any següent.
Anys més tard el 1903 es projectà un carrer que comuniqués l'estació de ferrocarril amb el centre de la ciutat, es va modificar i ampliar l'estació quedant com es con...
)
)
)
)