L'església de Santa Anna, que es troba en un espai clos i enjardinat, darrera de la plaça de Catalunya, era en origen de planta de creu grega amb absis rectangular. Els murs són gruixuts, amb els carreus ben tallats i unes finestres allargassades i primes. Cap al 1300 s'allargà la nau, que es cobrí amb volta ogival, mentre que el transsepte i l'absis conservaren la volta originària de canó apuntat. En aquest moment també s'obrí el portal gòtic, situat a l'extrem del braç sud del creuer. El cimbori, començat al segle XV i que restà inacabat, fou refet després del 1936 amb rajol.
A l'esquerra del portal hi ha l'antiga capella de Tots els Sants, del segle XIII, que avui és presidida per una Pietat del pintor Pere Pruna. Era famosa la capella dels Perdons, del segle XIV, que contenia un interessant grup escultòric del Sant Enterrament, obra del segle XV, i davant del qual es guanyaven en determinats dies les mateixes indulgències que al Sant Sepulcre de Jerusalem. Fins a l'incendi del 1936, l'església guardava part d'un retaule de Bartolomé Bermejo.
A ponent de l'església hi ha el claustre gòtic. La galeria inferior, d'arcs ogivals sostinguts per columnes quadrilobulades, i la sala capitular annexa (avui capella baptismal), coberta amb volta octogonal, foren fets construir pel prior Mateu Fernández a partir de 1450. Al segle XVI es construí la galeria superior del claustre, amb obertures d'arc rebaixat, que ha estat refeta modernament.L'església de Santa Anna, que es troba en un espai clos i enjardinat, darrera de la plaça de Catalunya, era en origen de planta de creu grega amb absis rectangular. Els murs són gruixuts, amb els carreus ben tallats i unes finestres allargassades i primes. Cap al 1300 s'allargà la nau, que es cobrí amb volta ogival, mentre que el transsepte i l'absis conservaren la volta originària de canó apuntat. En aquest moment també s'obrí el portal gòtic, situat a l'extrem del braç sud del creuer. El cimbori, començat al segle XV i que restà inacabat, fou refet després del 1936 amb rajol.
A l'esquerra...
Notícies històriques
L'antic monestir de Santa Anna fou fundat a mitjan segle XII pels canonges del Sant Sepulcre. La presència d'aquest orde a Barcelona és fruit de l'autorització concedida el 1141 pel comte Ramon Berenguer IV als ordes militars, a canvi que aquests renunciessin a les seves pretensions sobre el regne d'Aragó, que els havia cedit Alfons el Bataller en el seu testament. El monestir de Santa Anna fou la casa central del Sant Sepulcre a Catalunya, de la qual depenien alguns petits priorats. Amb tot, l'orde arrelà poc. El 1423 se li uní la petita comunitat canonical de Santa Eulàlia del Camp, situada a l'actual portal de l'Àngel, i el 1592 fou secularitzat. Actualment és una parròquia.L'antic monestir de Santa Anna fou fundat a mitjan segle XII pels canonges del Sant Sepulcre. La presència d'aquest orde a Barcelona és fruit de l'autorització concedida el 1141 pel comte Ramon Berenguer IV als ordes militars, a canvi que aquests renunciessin a les seves pretensions sobre el regne d'Aragó, que els havia cedit Alfons el Bataller en el seu testament. El monestir de Santa Anna fou la casa central del Sant Sepulcre a Catalunya, de la qual depenien alguns petits priorats. Amb tot, l'orde arrelà poc. El 1423 se li uní la petita comunitat canonical de Santa Eulàlia del Camp, situada ...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau
1947
Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona
Amades, Joan
1984
Històries i llegendes de Barcelona: passejada pels carrers de la ciutat vella
Carbonell i Estellés, Eduard
1975
L'art romànic a Catalunya. Segle XII
Cirici, Alexandre; Gumí, Jordi
1977
L'art gòtic català: l'arquitectura als segles XIII i XIV
Dalmases, Núria de; José Pitarch, Antonio
1984
Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV
Dalmases, Núria de; José Pitarch, Antonio
1986
Història de l'art català. Els inicis i l'art romànic: segles IX - XII
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier
1973
Guía de Arquitectura de Barcelona
Pladevall i Font, Antoni
1968
Els monestirs catalans
Puig i Cadafalch, Josep; Falguera, Antoni de; Goday Casals, Josep
)
)
)
)