Ruïnes del monestir que ocupen gran balma. L'església, la part més conservada, és situada a l'extrem oriental d'aquesta. És de planta rectangular, d'uns 11 m de llargada i amb una amplada de 6,7 m als peus de la nau i 7,5 m prop dels absis semicirculars que la rematen per l'est. Són dos, un de 6,5 m d'amplada x 2,3 m de profunditat, situat a la part externa de la balma, i una petita absidiola igualment semicircular de 1,15 m d'ample i 1,25 m de profunditat, adossada directament a la paret rocosa de la balma. Ambdós s'obren sota arcs torals. En els murs interns són visibles restes de les pintures murals desaparegudes que els decoraven. Tancava la balma, oberta a migdia, una paret avui en part colgada pels enderrocs i en part desapareguda. La balma serveix de sostre natural i només existí un llosat per a protegir el punt d'unió entre la roca i el mur de migdia, del que encara és visible un solc al llarg de tota la balma que conserva encara en alguns punts lloses encastades. Ressegueix la paret rocosa una banqueta formada per dues filades de carreus tallats. Un mur separa l'extrem de la nau d'un altre àmbit, segurament un atri en el que s'obre la porta d'accés a les construccions de la balma. Es tracta d'un arc de mig punt que amida 1 m a l'intradós i 1,6 m a l'extradós, construït amb grans blocs de pedra tallada lleugerament trapezoïdals i petites lloses que ocupen els espais intermedis. Al costat d'aquest arc es conserva un pany de paret més alt en el que s'obren a la part baixa una estreta espitllera i en el pis superior una ampla finestra. A continuació d'aquest atri es disposen, fins l'extrem occidental de la balma, que es va estrenyent, una sèrie de cinc àmbits separats per murs paral·lels que actualment conserven una alçada màxima d'un metre.
En diversos punts s'observa que la paret rocosa anava revestida d'una capa d'estuc que evitava humitats i li donava una aparença més llisa. Actualment el terra apareix ple d'enderrocs entre els que destaquen un bon nombre de blocs de pedra ben tallats i escairats. A l'exterior de la balma, amagats per la densa vegetació, s'observen també alguns murs.Ruïnes del monestir que ocupen gran balma. L'església, la part més conservada, és situada a l'extrem oriental d'aquesta. És de planta rectangular, d'uns 11 m de llargada i amb una amplada de 6,7 m als peus de la nau i 7,5 m prop dels absis semicirculars que la rematen per l'est. Són dos, un de 6,5 m d'amplada x 2,3 m de profunditat, situat a la part externa de la balma, i una petita absidiola igualment semicircular de 1,15 m d'ample i 1,25 m de profunditat, adossada directament a la paret rocosa de la balma. Ambdós s'obren sota arcs torals. En els murs interns són visibles restes de les pintur...
)
)
)
)