Església d'una sola nau dividida en tres trams, amb capçalera quadrada a l'oest i coberta amb volta d'aresta tant en la nau com a la capçalera i les capelles laterals. La porta es troba a la façana est, als peus de l'església. És d'arc de mig punt dovellada i està rematada per una petita fornícula. A la part superior de la façana, sota el pinyó de la coberta de llicorella a dues vessants hi ha un petit ull de bou. A l'esquerra i prop del pinyó hi ha una petita espadanya d'un únic arc de mig punt. A l'altre costat s'aixeca la torre campanar rematada per un agut xapitell.
Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, s'observa que la façana principal i el campanar estan arrebossats amb un estuc de morter calç desgastat, presenta esclovellats, taques d'humitats i esquerdes. D'aquestes esquerdes, en la façana principal s'hi han fet reparacions amb morter de ciment pòrtland, però tot i així han aparegut de noves que baixen des de l'espadanya i del lateral del campanar. La resta de paraments són de maçoneria d'un aparell irregular rejuntat amb morter de calç. La coberta s'ha reformat seguint l'estil de l'arquitectura tradicional pallaresa, estructura de fusta i teules de llicorella.
A l'interior hi ha un paviment de lames de fusta i un revestiment d'enguixat i un acabat de pintura. Aquest revestiment presenta esquerdes, taques d'humitat i esclovellats.
A l'interior de l'església trobem un retaule de Sant Sebastià i Sant Pere de Jou del segle XVII d'estil barroc, en bon estat de conservació. A l'altar major trobem un altre retaule del segle XVIII d'estil neoclàssic, també en bon estat.Església d'una sola nau dividida en tres trams, amb capçalera quadrada a l'oest i coberta amb volta d'aresta tant en la nau com a la capçalera i les capelles laterals. La porta es troba a la façana est, als peus de l'església. És d'arc de mig punt dovellada i està rematada per una petita fornícula. A la part superior de la façana, sota el pinyó de la coberta de llicorella a dues vessants hi ha un petit ull de bou. A l'esquerra i prop del pinyó hi ha una petita espadanya d'un únic arc de mig punt. A l'altre costat s'aixeca la torre campanar rematada per un agut xapitell.
Durant el treball d...
Notícies històriques
La parròquia de lovo apareix esmentada, dins la Vall d’Àneu, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Integrada a l’organització eclesiàstica del deganat de la vall d’Àneu, l’any 1574 consta com a parròquia de l’oficialat d’aquesta vall. El 1553 la parròquia de Jou era servida per tres conrectors, que passaren a ser vuit el 1723, per a reduir-se a tres el 1821. Actualment depèn de la parròquia d’Esterri d’Àneu.
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
BOSCH, Montserrat
2017
El patrimoni sincer. El romànic de la Guingueta d'Àneu
)
)
)
)