Camí de l´Església, a pocs metres de la torre de Gàver.
Localització:
Estaràs - Gàver (Segarra)
Estil
Descripció
Romànic
El frontís i un tram del mur de migjorn de l´edifici.
Gòtic
La segona nau situada al primitiu mur de tramuntana.
Tipus d'ús
Original
Culte
Parròquia
Actual
Culte
En desús
Titularitat
Eclesiàstica
Estat de conservació: Mitjà
Sense dades.
Èpoques
Segles: XI - XII // XIII - XV // XIX - XX
Descripció
Antiga església situada dalt del turó, vora la torre de defensa i aïllada del nucli urbà. Per accedir a l´església cal agafar un camí sense asfaltar que surt d´un extrem del poble, i està perfectament indicat a partir d´un rètol. L´edifici se´ns presenta remodelat, de planta rectangular, amb dos naus bessones amb volta de canó apuntada, la part de migdia romànica (amb l´absis modificat) fou ampliada per la banda nord obrint una arcada de tipologia gòtica, capçalera plana i coberta a doble vessant. A la façana principal, orientada a migjorn, hi ha la porta d´accés d´arc de mig punt adovellat i s´obra a l´antic cementiri del poble. En aquesta façana principal també hi trobem, una finestra geminada amb columna i capitell trapezial, un campanar d´espadanya amb dos ulls d´arc de mig punt, un contrafort emprat pel reforçar l´angle sud-oest i dues finestres de doble esqueixada que il.luminen l´absis. Al mur de ponent, també disposa d´un finestra geminada de les mateixes característiques que la situada a la façana de migjorn. El parament de l´església és de carreus i carreuons que alternen la forma quadrada i rectangular disposats en filades regulars.Antiga església situada dalt del turó, vora la torre de defensa i aïllada del nucli urbà. Per accedir a l´església cal agafar un camí sense asfaltar que surt d´un extrem del poble, i està perfectament indicat a partir d´un rètol. L´edifici se´ns presenta remodelat, de planta rectangular, amb dos naus bessones amb volta de canó apuntada, la part de migdia romànica (amb l´absis modificat) fou ampliada per la banda nord obrint una arcada de tipologia gòtica, capçalera plana i coberta a doble vessant. A la façana principal, orientada a migjorn, hi ha la porta d´accés d´arc de mig punt adovellat i ...
Notícies històriques
El lloc de Gàver és documentat per primera vegada el 1015, any en què formava part de la marca extrema del comtat de Berga. Tot i aquesta vinculació, la parròquia de Gàver va pertànyer des dels seus inicis fins el 1957 al bisbat de Vic, moment en què passà a la diòcesi de Solsona.
La parròquia de Gàver és esmentada ja en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII amb el nom de Gaver o Gavar. Consta que el prevere del lloc pagava dos sous de tributació a la catedral. Hom ha calculat que la fundació de la parròquia s'hauria de situar entre 1026 i 1050 i sempre tingué com a sufragània l'església de Sant Julià d'Estaràs.
El 1971 perd el seu caràcter parroquial ja que es basteix un nou edifici al peu de la carretera. Durant els anys vuitanta del segle XX un grup de veïns portaren a terme diverses intervencions per evitar la seva degradació.El lloc de Gàver és documentat per primera vegada el 1015, any en què formava part de la marca extrema del comtat de Berga. Tot i aquesta vinculació, la parròquia de Gàver va pertànyer des dels seus inicis fins el 1957 al bisbat de Vic, moment en què passà a la diòcesi de Solsona.
La parròquia de Gàver és esmentada ja en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII amb el nom de Gaver o Gavar. Consta que el prevere del lloc pagava dos sous de tributació a la catedral. Hom ha calculat que la fundació de la parròquia s'hauria de situar entre 1026 i 1050 i semp...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
DIVI.M.C. I OLIVA.J. I GARGANTE.M.
2002
Inventari del Patrimoni Arqueologic, Arquitectonic i Artistic de la Segarra. Estaras
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1997
Catalunya Romànica. Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell
)
)
)
)