| Estil |
Descripció |
| Gòtic |
|
| Historicisme |
Façana i cimbori neogòtics |
| Renaixement |
Reracor i alguns retaules de les capelles |
| Barroc |
Orgue i alguns retaules de les capelles |
| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Culte |
Catedral |
| Actual |
Culte |
Catedral |
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 22-MH
|
|
Disposició: Reial Ordre
|
|
Data Disposició: 02/11/1929
|
|
Publicació: Gaceta
|
|
Data publicació: 03/11/1929
|
|
| Èpoques |
| Segles: XIII - XV // XIX - XX
|
|
| Autors |
| Nom |
Cognoms |
Funció |
|
| Josep Oriol |
Mestres |
Arquitecte |
- 1913 |
| Descripció |
La catedral de Barcelona és un edifici de tres naus, amb un únic absis amb deambulatori i capelles radials. Entre els contraforts s'obren capelles laterals i damunt seu hi ha una galeria superior a manera de tribuna. Les voltes són de creueria, d'on cal destacar-ne les claus policromades. El tractament de les voltes (a més de les tres de les naus, hi ha dos trams més sobre cada una de les tribunes) fa que pugui semblar un temple de set naus. Sota l'altar major hi ha la cripta de Santa Eulàlia, coberta amb una volta molt rebaixada, que conté el sepulcre de marbre de la santa, tallat a Barcelona per escultors pisans (1339).
La unió de les naus i la capçalera està resolta amb un tram que, en no tenir capelles laterals, té l'aparença de transsepte. Els extrems d'aquest recolzen els dos campanars octogonals. Les naus consten de quatre trams i sobre el més pròxim a la façana es dreça el cimbori octogonal, en una solució poc freqüent del gòtic català.
La façana i el cimbori restaren inacabats fins a finals del segle XIX quan s'iniciaren les obres, en un estil neogòtic, que finalitzaren a principis del segle XX. El resultat final s'acosta més al gòtic nòrdic, per la seva accentuació de la verticalitat, que no al gòtic català, caracteritzat en canvi per la seva horitzontalitat. Tret, doncs, de la façana, l'exterior de la catedral té la simplicitat de línies pròpia del gòtic català, amb grans llenços de murs, finestrals petits i cobertes amb terrassa. A més de la porta principal, ornada amb un apostolat d'Àgapit Vallmitjana, al braç nord del creuer hi ha la porta de Sant Iu, l'element més antic de l'exterior. Dues portes més donen accés al claustre: la de la Pietat, amb un relleu de fusta al timpà (ara reemplaçat per una còpia), obra de finals del segle XV de l'alemany Michael Lochner, i la porta de Santa Eulàlia. També es pot accedir al claustre per la capella de Santa Llúcia, obra de tradició encara romànica, erigida entre 1257 i 1268 pel bisbe Arnau de Gurb, i que formava part en principi del palau episcopal. En ser bastit el claustre de la catedral, hi quedà incorporada.
El claustre consta de quatre ales, cobertes amb volta de creueria, que s'obre mitjançant arcs apuntats a un jardí arbrat i amb un estany. De les quatre ales, tres són envoltades per capelles, mentre que al costat nord s'obren la capella de Santa Llúcia, la Sala de la Capbrevació i la nova Aula Capitular (avui dedicades a museu de la catedral) i la interessant Sala Capitular (avui capella del Santíssim), coberta amb una magnífica volta estrellada que conté el sepulcre de Sant Oleguer i el Crist de Lepant. En un angle del claustre s'alça el templet del lavatori (1448-49), que a la clau de volta té un relleu de Sant Jordi obra dels Claperós.
Al bell mig de la catedral, ocupant bona part de la nau central, hi ha el cor, de pedra, bastit el 1390-92 per Jordi de Déu. Al seu interior, Pere Sanglada hi féu (1394-99) l'obra del cadirat del cor, peça cabdal de l'escultura gòtica internacional catalana. A un costat del cor hi ha la trona de fusta, obra del mateix Sanglada (1403), a la qual s'accedeix per una escala de pedra amb escultures de Jordi Joan. Al costat oposat, hi ha la cadira episcopal, obra anònima de talla anterior al 1385. A mitjan segle XV (1455-59) Maties Bonafè tallà 48 cadires més, que foren col·locades davant de les primeres, en un pla més baix. Els dosserets pinaculars que coronen les cadires són obra de Michael Lochner (1497) i del seu deixeble Johan Friedriech, de Kassel. Entre 1517 i 1518 Bartolomé Ordóñez féu les dues mampares de roure dels extrems del cadirat, i el 1519 Joan de Borgonya pintà els escuts dels respatllers del cor alt, amb motiu de la reunió del capítol del Toisó d'Or a Barcelona. També és obra d'Ordóñez el rerecor, que decorà en part amb relleus de marbre amb escenes de la vida de santa Eulàlia. Interromput per la seva mort, fou enllestit el 1563-64 per Pedro del Villar.
La catedral de Barcelona és un edifici de tres naus, amb un únic absis amb deambulatori i capelles radials. Entre els contraforts s'obren capelles laterals i damunt seu hi ha una galeria superior a manera de tribuna. Les voltes són de creueria, d'on cal destacar-ne les claus policromades. El tractament de les voltes (a més de les tres de les naus, hi ha dos trams més sobre cada una de les tribunes) fa que pugui semblar un temple de set naus. Sota l'altar major hi ha la cripta de Santa Eulàlia, coberta amb una volta molt rebaixada, que conté el sepulcre de marbre de la santa, tallat a Barcelona...
|
| Notícies històriques |
La catedral de Barcelona ocupa el lloc de dues antigues catedrals. La primera de la qual es té notícia correspon a una basílica paleocristiana del segle IV, restes de la qual han aparegut al subsòl del carrer dels Comtes. Aquesta primera obra devia perdurar fins al 1046, en què Ramon Berenguer I, la seva muller Almodis i el bisbe Guislabert van emprendre l'obra de la catedral romànica, consagrada el 1058. En el solar ocupat per aquests dos temples es va construir, a partir de finals del segle XIII, l'actual catedral gòtica. Les obres van començar l'1 de maig de 1298, però fins al 1317 no tornem a tenir notícies del seu desenvolupament.
El 1317 es fa càrrec de la direcció de les obres el mestre mallorquí Jaume Fabre, autor del convent de Sant Domènec de Palma. Durant el seu mestratge, que es perllonga fins al 1339, es construeix la capçalera, amb la cripta, el deambulatori i la capella major. També es basteixen gran part de les capelles de la nau lateral de l'evangeli. El 1358 és nomenat mestre major de l'obra Bernat Roca (o Roquer), que dirigeix la construcció dels primers trams de la volta major i de la galeria alta de les capelles laterals, així com de l'inici de les obres del claustre.
A la mort de Roca (1388) sembla que féu funcions de mestre major el picapedrer Pere Viader, que fou succeït per l'arquitecte Arnau Bargués (1394-1405), que projectà i inicià la sala capitular i que féu un projecte de façana (1402) mai dut a terme. Paral·lelament a Bargués hi treballava Jaume Solà, que entre 1407 i 1412 consta com a mestre major. El 1408 apareix treballant a la seu el mestre francès Carlí, que féu un altre projecte de façana tampoc no realitzat.
Posteriorment trobem com a responsables de l'obra el mestre Rigolf, Bartomeu Gual (1413-1441), que completà la nau i inicià la construcció del cimbori, Arnau Escuder (1442-1463), que clogué la darrera volta del claustre el 1463, i el seu nebot Bartomeu Mas.
La façana no fou bastida fins a finals del segle XIX (1887-90) per Josep Oriol Mestres, gràcies al mecenatge del financer Manuel Girona. La nova façana, basada en el dibuix del mestre Carlí del 1408, fou modificada entre 1896 i 1898 amb l'addició de dues torretes laterals. El 1906 August Font emprengué l'acabament del cimbori, que finalitzà l'any 1913 amb una alta agulla.
La catedral de Barcelona ocupa el lloc de dues antigues catedrals. La primera de la qual es té notícia correspon a una basílica paleocristiana del segle IV, restes de la qual han aparegut al subsòl del carrer dels Comtes. Aquesta primera obra devia perdurar fins al 1046, en què Ramon Berenguer I, la seva muller Almodis i el bisbe Guislabert van emprendre l'obra de la catedral romànica, consagrada el 1058. En el solar ocupat per aquests dos temples es va construir, a partir de finals del segle XIII, l'actual catedral gòtica. Les obres van començar l'1 de maig de 1298, però fins al 1317 no torne...
|
|
|
Anys
|
|
Obra |
| 2006 |
|
Obres de restauració de la façana lateral. Restauració de la façana principal i cimborri. |
|
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
|
1987 |
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona |
| Ainaud de Lasarte, Joan |
1997 |
Els Vitralls de la Catedral de Barcelona i del Monestir de Pedralbes |
| Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau |
1947 |
Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona |
| Amades, Joan |
1984 |
Històries i llegendes de Barcelona: passejada pels carrers de la ciutat vella |
| Bassegoda i Nonell, Joan |
1973 |
La Catedral de Barcelona : su restauración 1968-1972 |
| Bassegoda i Nonell, Joan |
1981 |
La fachada de la Catedral de Barcelona. A: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona |
| Bassegoda i Nonell, Joan |
2007 |
La Cripta de la Catedral |
| Bracons i Clapés, Josep |
1993 |
Lupo di Francesco, mestre pisà, autor del sepulcre de Santa Eulàlia. A: D'Art |
| Cirici, Alexandre |
1973 |
Barcelona pam a pam |
| Cirici, Alexandre; Gumí, Jordi |
1977 |
L'art gòtic català: l'arquitectura als segles XIII i XIV |
| Cubeles i Bonet, Albert |
1993 |
Anotacions sobre la producció historiogràfica a propòsit de la catedral de Barcelona en el període 1882-1952. A: D'Art |
| Dalmases, Núria de; José Pitarch, Antonio |
1984 |
Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV |
| GGCC |
1982 |
.Història de l'art català. Del Neoclassicisme a la Restauració. |
| Hernàndez-Cros, J.E., Mora,G. i Pouplana,X. |
1973 |
Guia de Arquitectura de Barcelona |
| Martinell, Cèsar |
1959-1963 |
Arquitectura i escultura barroques a Catalunya |
| Triadó, Joan Ramon |
1984 |
Història de l'Art Català. L'època del barroc: segles XVII-XVIII |
| Valero, Joan |
1993 |
Acotacions cronològiques i nous mestres a l'obra del claustre de la catedral. A: D'Art |
|
| |
|
)
)
)
)