| Estil |
Descripció |
| Romànic |
Cistercenc |
| Gòtic |
|
| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Culte |
Monestir |
| Actual |
Culte |
Monestir |
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 235-MH-EN
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 03/06/1931
|
|
Publicació: Gaceta
|
|
Data publicació: 04/06/1931
|
|
| Èpoques |
| Segles: XII - XIV // XV -
|
|
| Descripció |
El monestir de Vallbona s'emplaça al centre de la població de Vallbona de les Monges formada a redós del conjunt monàstic al segle XVI.
Les construccions monàstiques, distribuïdes entorn del claustre, responen a moments constructius diferents. L'església, de transició del romànic al gòtic, és de planta de creu llatina, amb una sola nau capçada per un absis carrat i amb l'acabament dels braços del creuer també quadrats. La coberta, de creueria ogival, fou construïda probablement a principis del segle XIV, en substitució de la volta romànica. Els braços del transsepte i l'absis són coberts amb volta de canó. A la intersecció de la nau amb el creuer s'alça un cimbori de planta octogonal, sobre trompes. És posterior (primera meitat del segle XIV) el cimbori que s'aixeca sobre la nau i que actua com a campanar, també de planta octogonal i amb vuit notables finestrals gòtics calats i crestes filigranats.
La porta, oberta al braç nord del creuer, és romànica (segle XIII), i té relleus amb la imatge de la Mare de Déu. Davant seu hi ha una plaça, que correspon a l'antic fossar. Adossats al mur de l'església hi ha tres sarcòfags romànics.
A l'interior de l'església hi ha les laudes sepulcrals pertanyents a les abadesses del monestir. Al presbiteri hi ha els sepulcres de la reina Violant d'Hongria, muller de Jaume I, i de llur filla Sança. També hi ha el sepulcre dels senyors de Guimerà. A la capella del Corpus hi ha la imatge de la Verge del Cor (s. XIV).
El claustre és de planta trapezoidal i mostra diferents estils a cada una de les ales. La meridional, romànica, és de finals del segle XII o principis del segle XIII, mentre que la de llevant (primera meitat del XIII) s'adapta a l'estil del Cister, amb una volta d'arcs apuntats. L'ala nord és gòtica (segle XIV), amb dues grans arcades ogivals, mentre que la de ponent (segle XV) imita les formes romàniques de la primera galeria.
Al voltant del claustre es troben les altres dependències, com la cuina i el refetor, transformades en èpoques posteriors, així com la gran sala capitular, gòtica (segle XIV). Hi ha edificacions més tardanes, destinades a cel·les i a clausura de les monges, que són obra en bona part del segle XVIII i XIX.
Fora del recinte conventual, dos arcs diafragma situats al carrer de l'abadia són testimoni de l'antic celler, ocupat pels nous pobladors a finals del segle XVI.
Es conserven diverses piques de pedra, d'una sola peça i de grans dimensions, destinades a elaborar i emmagatzemar l'oli del monestir.
Dins del clos del Monestir, hi ha la Casa Miró, de planta molt irregular, adossada a la Casa Pastor. A sota de l'habitatge, s'hi troba El Raig. Compren una sola estança oberta als quatre vents, ja que no té portes ni finestres. Té un escut sobre la porta d'entrada principal.
El monestir de Vallbona s'emplaça al centre de la població de Vallbona de les Monges formada a redós del conjunt monàstic al segle XVI.
Les construccions monàstiques, distribuïdes entorn del claustre, responen a moments constructius diferents. L'església, de transició del romànic al gòtic, és de planta de creu llatina, amb una sola nau capçada per un absis carrat i amb l'acabament dels braços del creuer també quadrats. La coberta, de creueria ogival, fou construïda probablement a principis del segle XIV, en substitució de la volta romànica. Els braços del transsepte i l'absis són coberts am...
|
| Notícies històriques |
El monestir de Vallbona de les Monges és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, i amb Poblet i Santes Creus forma la trilogia dels grans monestirs cistercencs de la Catalunya nova. El seu origen cal cercar-lo en el segle XII, en una petita comunitat d'anacoretes, homes i dones, fundada per Ramon de Vallbona i documentada des del 1153. Aquesta comunitat s'establí a Sòrboles, l'actual Pobla de Cérvoles.
El 1157, però, l'abat de Poblet reivindicà el lloc de Sòrboles, i així el 1171 l'abat de Poblet acordà amb Ramon de Vallbona la fundació d'una església a Vallbona, que restà en poder de les dones, i la marxa dels monjos cap al Montsant. La comunitat femenina, acollida el 1175 a l'orde del Cister, es relacionà a la mort de Ramon de Vallbona (1176) amb la comunitat cistercenca resident a Tulebras (Navarra) i dirigida per Òria Ramírez, que fou la primera abadessa de Vallbona. Una part d'aquesta comunitat navarresa s'estava des del 1172 a Colobres (és a dir, al Castell Colobrer de Montesquiu, situat en una estribació de la serra del Tallat, molt a prop de Vallbona).
El 1201 el papa Innocenci III concedí importants privilegis al monestir de Vallbona, que adquirí una gran empenta repobladora. Així, al llarg del segle XIII fundà els cenobis de Sant Hilari a Lleida, del Bonrepòs a la Morera de Montsant, de Valldonzella a Barcelona i de Saïdia a València. També intervingué, probablement, en la fundació, a la segona meitat del segle XII, dels monestirs de Vallverd a Tragó de Noguera, del Pedregal al Talladell, de Santa Maria de les Franqueses a Balaguer, i de la Bovera a Guimerà (traslladat posteriorment a Vallsanta).
El 1380, amb la compra de la plena jurisdicció, l'abadessa esdevingué titular de la baronia de Vallbona, que comprenia una dotzena de pobles i llocs, i que subsistí fins al 1872. Al segle XVI, i a conseqüència de la prohibició del concili de Trento que els monestirs femenins estessin en llocs isolats, es formà a redós del monestir el poble de Vallbona de les Monges, amb gent provinent del poble de Montesquiu, a qui les monges cediren part de la clausura monàstica (1573).
La Casa Miró és una de les poques que es conserven de l'època en què les monges abandonaren la vida en comú i feien vida particular en diverses cases, dins el clos monàstic, agrupades per famílies nobiliàries.
El monestir de Vallbona de les Monges és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya, i amb Poblet i Santes Creus forma la trilogia dels grans monestirs cistercencs de la Catalunya nova. El seu origen cal cercar-lo en el segle XII, en una petita comunitat d'anacoretes, homes i dones, fundada per Ramon de Vallbona i documentada des del 1153. Aquesta comunitat s'establí a Sòrboles, l'actual Pobla de Cérvoles.
El 1157, però, l'abat de Poblet reivindicà el lloc de Sòrboles, i així el 1171 l'abat de Poblet acordà amb Ramon de Vallbona la fundació d'una església a Vallbona, que restà e...
|
|
|
|
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| Dalmases, Núria de; José Pitarch, Antonio |
1985 |
Història de l'art català. L'època del Císter: segle XIII |
| Piquer i Jover, Josep Joan |
1977 |
Abaciologi de Vallbona: 1153-1977 |
| Piquer i Jover, Josep Joan |
1981 |
La Baronia de Vallbona : Notes d'estudi |
| Pladevall i Font, Antoni |
1968 |
Els monestirs catalans |
| Sans i Travé, Josep Maria |
1987 |
Història del Tallat |
|
| |
|
)
)
)
)