L´absis de l´església i el tipus d´aparell emprat per la seva construcció.
Obra popular
Tipus d'ús
Original
Culte
Sufragània
Actual
Culte
Sufragània
Titularitat
Eclesiàstica
Estat de conservació: Dolent
Sense dades.
Èpoques
Segles: XII - XX
Descripció
Es tracta d’un edifici de planta rectangular, d’una sola nau coberta per dos trams de voltes de creueria i capçada, a llevant, per un absis semicircular, que actualment resta tapat per un envà, al qual s’obren tres nínxols. La porta d’accés s’obre al costat esquerra de la façana sud, a partir d’un arc rebaixat, molt transformat. Un campanar d’espadanya de dos ulls es situa sobre la volta absidal. Al seu interior trobem un cor situat a l’extrem de ponent de la nau i obertura de nínxols per altars als murs laterals. Destaquem el fet que tant l’exterior com l’interior d’aquesta església presenten notables remodelacions que afecten a la seva primitiva estructura, desdibuixant la seva imatge.
Els paraments interiors presenten una capa de guix policromada de colors blau i ocre amb un notable procés de degradació, i per les seves façanes exteriors utilitzen l’aparell format pel típic carreuó segarrenc,amb presència d’esquerdes en els seus murs. La teulada està disposada a doble vessant.Es tracta d’un edifici de planta rectangular, d’una sola nau coberta per dos trams de voltes de creueria i capçada, a llevant, per un absis semicircular, que actualment resta tapat per un envà, al qual s’obren tres nínxols. La porta d’accés s’obre al costat esquerra de la façana sud, a partir d’un arc rebaixat, molt transformat. Un campanar d’espadanya de dos ulls es situa sobre la volta absidal. Al seu interior trobem un cor situat a l’extrem de ponent de la nau i obertura de nínxols per altars als murs laterals. Destaquem el fet que tant l’exterior com l’interior d’aquesta església presente...
Notícies històriques
Històricament fou una sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbassí, a l'actual comarca de l'Anoia.
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1997
Catalunya Romànica. Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell
)
)
)
)