Nucli de l'Aguda. Davant les restes de l'antic Castell
Localització:
Torà (Segarra)
Estil
Descripció
Romànic
Apareixen característiques pròpies del romànic llombard.
Tipus d'ús
Original
Culte
Santuari
Actual
Culte
Santuari
Titularitat
Eclesiàstica
Estat de conservació: Bo
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 2637-I
Disposició: Acord Ple Consell Comarcal
Data Disposició: 14/10/2009
Èpoques
Segles: XI - XII
Descripció
Església- Santuari romànica d'un alt interès. És de planta rectangular i consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. Posseeix un àbsis semicircular important on podem apreciar bandes llombardes i una sanefa d'arquacions cegues, així com una espitllera a l'E i una altra a SE. S'accedeix a l'edifici a través d'una porta moderna amb llinda al mur de ponent, damunt la qual apareix un arc de mig punt dovellat i damunt una finestra quadrangular amb llinda. Aquesta porta queda pràcticament enganxada a la torre del campanar, que es va construir en època moderna i està adossada al mur de poenent. Aquesta torre de campanar és de planta rectangular, coberta amb teulada a dues aigües i presenta dos obertures d'arc escarser que miren al S i una que mira a l'O. Podem accedir a la torre del campanar a través d'unes escales de fusta que invaeixen la façana N de la torre.
El parament de l'església està constituït per filades de petits carreus regulars i està coberta amb un teulat a dues aigües.
Per últim destacar la presència d'un cementiri adherit al mur de tramuntana que pren molt protagonisme en la primera visió que es té del santuari quan s'arriba per la pista de l'Aguda.
Pica baptismal
Esculpida en una sola peça de pedra. És bastant tosca i pesada, ja que el peu li dóna poca esveltesa. Està decorada amb una mena de lòbuls i arcuacions i també amb una sanefa senzilla i geomètrica a la part superior de la copa. L'interior té forma semiesfèrica.Església- Santuari romànica d'un alt interès. És de planta rectangular i consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. Posseeix un àbsis semicircular important on podem apreciar bandes llombardes i una sanefa d'arquacions cegues, així com una espitllera a l'E i una altra a SE. S'accedeix a l'edifici a través d'una porta moderna amb llinda al mur de ponent, damunt la qual apareix un arc de mig punt dovellat i damunt una finestra quadrangular amb llinda. Aquesta porta queda pràcticament enganxada a la torre del campanar, que es va construir en època moderna i està adossada al mur de poenent...
Notícies històriques
Les primers dades històriques del lloc de l'Aguda ens parlen del castell del que en queden les restes de dues torres, ara d'uns dos metres d'alçada. La darrera que quedava caigué el 1907 sobre l'església .
L'aguda i Torà, sempre formant una unitat, són esmentats en documents dels anys 1024 i 1034 com a límits de Guissona i Fontanet. Pels volts de 1050 era senyor del lloc Ramon Miró d'Aguda, cunyat d'Amat Elderic d'Oris, el primer senescal de la casa comtal de Barcelona.
La parròquia de l'Aguda tenia inicialment com a centre l'església de Sant Salvador, situada uns tres-cents metres vers llevant del Santuari i nucli habitat de l'Aguda. Aquesta capella, ara solitària, és un edifici romànic de pedra gran amb una nau, absis i porta al mur de migdia, que correspon a l'edifici que fou consagrat el 22 de febrer de 1190 pel bisbe d'Urgell, amb assistència dels Cervera, aleshores senyors del lloc.Les primers dades històriques del lloc de l'Aguda ens parlen del castell del que en queden les restes de dues torres, ara d'uns dos metres d'alçada. La darrera que quedava caigué el 1907 sobre l'església .
L'aguda i Torà, sempre formant una unitat, són esmentats en documents dels anys 1024 i 1034 com a límits de Guissona i Fontanet. Pels volts de 1050 era senyor del lloc Ramon Miró d'Aguda, cunyat d'Amat Elderic d'Oris, el primer senescal de la casa comtal de Barcelona.
La parròquia de l'Aguda tenia inicialment com a centre l'església de Sant Salvador, situada uns tres-cents metres vers ...
)
)
)
)