| Estil |
Descripció |
| Romànic |
Cistercenc (església, dormitori, sala capitular,...) |
| Gòtic |
Claustre |
| Renaixement |
Retaule major |
| Barroc |
Façana barroca |
| Neoclassicisme |
Sagristia nova |
| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Culte |
Monestir |
| Actual |
Culte |
Monestir |
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 240-MH-EN
|
|
Disposició: Reial Ordre
|
|
Data Disposició: 13/07/1921
|
|
Publicació: Gaceta
|
|
Data publicació: 24/07/1921
|
|
| Èpoques |
| Segles: XII - XIII // XIV - // XV - // XVI - // XVII - // XVIII -
|
|
| Descripció |
El monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet és situat al sector de llevant del terme de Vimbodí i Poblet, prop de l'Espluga de Francolí.
L'estructura del monestir es configura a partir de tres closos, envoltats per una muralla. El primer recinte, al qual s'accedeix per l'antiga porteria, és el més exterior i conté edificacions del segle XVI. En aquesta part del monestir hi havia magatzems, tallers, habitatges dels jornalers i altres dependències relatives a la vida econòmica de la comunitat. També es conserva en aquesta zona la capella gòtica de Sant Jordi, bastida el 1452. La Porta Daurada, fortificada, dona pas al segon recinte, constituït per la plaça Major, al voltant de la qual es troben les restes de l'hospital de pobres construït el 1207, la capella romànica de Santa Caterina, la Bosseria i una esvelta creu de terme (s. XVI). El tercer clos o nucli central és fortificat i conté l'església, el claustre i les dependències monàstiques pròpiament dites.
La muralla té un perímetre de 608 m, una alçària d'11 m i un gruix de 2 m. Presenta merlets i un conjunt de torres de planta quadrada o poligonal, dues de les quals flanquegen la Porta Reial. Cal remarcar que la torre de Sant Esteve, a la part posterior del conjunt, es va construir damunt la capella romànica del mateix nom. Fora ja del recinte, dins els horts, es troba el Palau de l'Abat (1591-1776).
Capella de Sant Jordi
Aquesta capella es troba dins del recinte més exterior del monestir. A aquest primer espai s'accedeix mitjançant una porta, presidida per una imatge de la Verge Maria, que té a la banda interior l'antiga porteria. Aquesta última té a la imposta de l'arc tres personatges en un llit.
La capella està dedicada a l'advocació de Nostra Senyora del Roser, Sant Miquel i Sant Jordi. Va ser encarregada per Alfons IV el Magnànim, en acció de gràcies per la conquesta de Nàpols. De planta quadrangular, consta d'una sola nau amb absis pentagonal i coberta amb volta estrellada. La porta principal és d'arc de mig punt decorat amb un arc conopial coronat amb un pinacle on es representa la cimera reial i el drac alat; a banda i banda es representen els escuts del rei Alfons IV i de l'abat Conill.
Porta Daurada
La porta està formada per un gran arc de mig punt adovellat i un matacà a la part superior. Entre aquests dos elements, es representen les divises de la confederació catalanoaragonesa, Sícilia i Castella, corresponents a Joan II i Ferran el Catòlic.
A la part posterior de la porta hi ha una finestra gòtica traslladada a aquest emplaçament durant les feines de restauració.
Plaça Major
És un gran espai interior que estructura les diferents dependències exteriors del monestir. Alguns dels antics edificis es van substituir per un edifici nou destinat a l'hostatgeria. En aquest espai també es troba la capella romànica de Santa Caterina, que formava part de l'hostatgeria o hospital de peregrins, i feia funcions parroquials per als qui vivien als voltants del monestir. La capella és de planta rectangular amb coberta de volta de canó lleugerament apuntada; la porta és d'arc de mig punt emmarcat per una arquivolta sustentada per dues columnes amb capitells decorats amb motius vegetals. Està precedida per un atri format per dos arcs de mig punt.
En aquest espai també es troben les ruïnes d'un edifici que es podrien correspondre amb l'antic palau abacial o a un edifici d'hostatge o administratiu.
Creu de terme
A la plaça major de Poblet hi ha una creu de pedra sobre uns graons. El fust té a la base les armes abacials de Joan de Guimerà i la data de 1568. A la creu hi ha la imatge de Crist i la Verge.
Porta Reial
Les dependències monacals estan protegides per una sòlida muralla, amb tretze torres repartides al llarg de tot el perímetre, i un pas de ronda de 2 metres d'amplada i protegit per merlets. Aquesta muralla es va construir al segle XIV per ordre del rei Pere el Cerimoniós.
L'entrada a aquest últim recinte es fa mitjançant la Porta Reial, que dona a la Plaça Major. Consta de dues grans torres hexagonals que flanquegen una porta d'arc de mig punt adovellat amb l'escut reial flanquejat per lleons rampants a la clau de volta. En un costat de la porta es representa la cimera reial i, a l'altre, l'escut de Pere el Cerimoniós.
Una barbacana oberta amb espitlleres recorre la part superior del mur on es troba la porta i de les torres.
Església
L'església és un edifici de planta basilical, de tres naus amb creuer i absis amb girola. La coberta és de volta apuntada a la nau central, reforçada per arcs torals que descansen sobre semicolumnes adossades als pilars, i de creueria a les laterals. El transsepte també presenta volta apuntada i en els arcs de comunicació amb la nau és on es troben les tombes reials. La capçalera és formada per un gran absis semicircular recorregut per una girola, coberta amb voltes de creueria, a la qual s'obren cinc absidioles semicirculars, iguals que les que s'obren als braços del transsepte.
Són elements remarcables a l'interior del temple el retaule renaixentista d'alabastre realitzat per Damià Forment, que es troba al presbiteri, i les tombes del Panteó Reial de la Corona Catalano-Aragonesa, situades a dreta i esquerra del creuer i sostingudes per dos arcs rebaixats. A la banda esquerra de la nau hi ha els sepulcres de Jaume I, de Pere el Cerimoniós i de les seves tres esposes, i de Ferran d'Antequera. A la banda dreta hi ha les d'Alfons el Cast, de Joan I i les seves dues esposes, i de Joan II i Joana Enríquez, pares de Ferran el Catòlic. En altres indrets de l'església hi ha les tombes d'Alfons el Magnànim i de Martí l'Humà, que completen el conjunt d'enterraments reials de Poblet.
La façana principal de l'església s'obre directament al pany de muralla que envolta el recinte monacal, a la Plaça Major. Aquesta és d'estil barroc i substitueix una anterior romànica. La porta, allindada, està flanquejada per les escultures de Sant Benet de Núrsia i Sant Bernat de Claravall, dins de fornícules. Aquestes estan flanquejades per columnes que aguanten un frontó partit. Un fris separa el nivell inferior del superior, on centra el conjunt una gran fornícula amb la imatge de la Verge Maria. A banda i banda de la porta s'obren uns grans òculs, que donen llum a l'atri interior, emmarcats per columnes salomòniques i un entaulament profusament decorat.
En el segle XIII es va construir un atri davant de la façana romànica, que posteriorment va quedar integrat dins del recinte amb la construcció de la muralla. Està format per tres espais, coberts amb volta de creueria, el central que fa de vestíbul al temple i els laterals amb la funció de capelles.
Claustre
El claustre major, situat al costat nord de l'església, fou iniciat d'acord amb les normes de l'arquitectura cistercenca, però mostra en conjunt un predomini de les formes plenament gòtiques. Del primer període constructiu resten l'ala meridional i el lavabo dels monjos. Al seu voltant es distribueixen les dependències més antigues del conjunt, bastides entre els segles XII i XIII: la sala capitular (a la galeria oriental), el refetor, la cuina i el calefactor (a la galeria septentrional), la biblioteca, antic scriptorium (a l'angle nord-est) i el dormitori, bastit damunt la biblioteca i la sala capitular.
El mur de tancament del jardí s'obre mitjançant arcs que es recolzen sobre parelles de columnes que queden inscrites dins de grans arcs de descàrrega ogivals; el mur que queda dins l'arc de descàrrega va evolucionant: el mur massís a poc a poc es va obrint donant peu a òculs lobulats plenament gòtics. L'ornamentació dels capitells és simple, basat el fulles de lliris d'aigua i entrellaçats de cistelleria. En els murs del claustre es troben tombes de nobles que van obtenir el privilegi de ser enterrats aquí.
Situat davant del refetor hi ha font que agafa la forma d'un templet hexagonal, cobert amb volta de creueria i obert amb uns grans arcs de mig punt. Al centre es troba el brollador circular amb trenta-quatre canelles.
A la sala capitular s'accedeix mitjançant una porta romànica d'arc de mig punt, decorada amb arquivoltes i capitells amb decoració floral. A banda i banda s'obren dos grans finestrals de característiques similars a la porta. La sala és de planta quadrangular, coberta amb nou trams de volta de creueria que es recolzen sobre quatre columnes octogonals i sobre mènsules en els murs de tancament de la sala. Al voltant de la sala hi ha tres graderies de seients. A terra hi ha làpides amb la figura d'antics abats.
Dormitori
Dins les estances monacals destaca el dormitori. És una gran nau gòtica de 87 metres de llargada i 10 metres d'amplada amb 19 grans arcs diafragmàtics apuntats que aguanten l'armadura de cabirons de fusta de la teulada. Aquestes grans arcades es recolzen sobre unes mènsules esculpides amb elements vegetals, geomètrics i figuratius. Una doble filera de finestrals il·luminen la nau.
El monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet és situat al sector de llevant del terme de Vimbodí i Poblet, prop de l'Espluga de Francolí.
L'estructura del monestir es configura a partir de tres closos, envoltats per una muralla. El primer recinte, al qual s'accedeix per l'antiga porteria, és el més exterior i conté edificacions del segle XVI. En aquesta part del monestir hi havia magatzems, tallers, habitatges dels jornalers i altres dependències relatives a la vida econòmica de la comunitat. També es conserva en aquesta zona la capella gòtica de Sant Jordi, bastida el 1452. La Porta Dau...
|
| Notícies històriques |
Les primeres referències històriques de Poblet daten del 1151, quan el comte Ramon Berenguer IV va fer donació de les terres a l'abat Sanç, del monestir de Fontfreda, per a l'establiment d'una comunitat cistercenca. La primera comunitat plenament constituïda, dirigida per l'abat Guerau, consta del 1153.
La comunitat, protegida pels reis i les més importants cases nobles del país, tingué una vida molt pròspera durant els segles XII a XVIII, amb possessions territorials i dependències que s'estengueren per tota la Corona Catalano-Aragonesa. Aquesta situació tingué el seu reflex en les edificacions que s'anaren bastint al si del conjunt monàstic.
Al llarg de la segona meitat del segle XII es van anar fent les primeres edificacions del conjunt: l'església, el refetor, la infermeria i part del claustre. El 1185 ja hi havia un hospital per a pobres i tenia també una biblioteca important. El 1207, s'hi va bastir un nou hospital. La construcció de la sala capitular, la sagristia, les sales de monjos, el refetor de conversos, el dormitori i el celler van ser fets durant el segle XIII. En temps de l'abat Copons (1316-1348) va bastir-se l'atri d'accés, es va remodelar la nau nord de l'església i s'inicià la construcció del cimbori. El 1340 Pere III el Cerimoniós encarregà al mestre Aloi i a Pere Guines la realització d'uns sepulcres reials a Poblet, en els quals treballaren en societat, a partir del 1347, els mestres Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls. Les obres dels sepulcres avançaren molt lentament, i s'allargaren fins al 1377, en què el rei decidí de convertir Poblet en panteó reial de la corona catalano-aragonesa. El rei Pere decidí també d'aixecar la muralla que protegeix el monestir, iniciada el 1369 davant el perill d'un atac de les tropes de Pere el Cruel de Castella. Vers la fi del segle XIV s'hi van iniciar les obres d'un palau per al rei Martí, que restà inacabat.
Del segle XV daten la remodelació del claustre de Sant Esteve i la construcció del claustre de novicis, així com la capella de Sant Jordi (1452) feta bastir per Alfons el Magnànim. A aquest mateix segle correspon també la realització de la Porta Daurada.
Ja entrat el segle XVI, entre 1527 i 1529, l'escultor Damià Forment va realitzar el retaule major. Posteriorment, el segle XVII es construí la façana barroca, i el XVIII la sagristia nova.
A partir del segle XVIII la comunitat caigué en una progressiva decadència que culminà amb l' exclaustració de 1835, fruït de la desamortització. En aquell moment habitaven el cenobi més de 70 monjos. L'abandonament forçat del monestir provocà un deteriorament fruit del saqueig i la destrucció. L'any 1849, la Comissió de Monuments Històrics i Artístics intentà deturar el procés de destrucció. Posteriorment, el 1921 el conjunt va ser declarat monument històric nacional.
A partir del 1930 s'inicià la reconstrucció del monestir, impulsada en bona part pel mecenes Eduard Toda i Güell. Aquell mateix any va fundar-se el Patronat de Poblet. L'any 1935 es va muntar la creu de l'abat Guimerà, que Toda havia trobat en un antiquari de Paris, rera la capella de Santa Caterina. Durant la guerra es va amagar aquesta creu i un cop finida es va col·locar al seu lloc actual.
Des del 1940 la vida conventual va retornar al monestir i el 1945 es creà la Germandat de Poblet. En els darrers anys s'han fet obres que tracten de retornar al conjunt la seva antiga esplendor. L'any 1948, l'escultor Frederic Marès va restaurar els panteons reial que havien sigut molt malmesos durant el segle XIX.
A més, per tal de preservar l'entorn de Poblet de probables atemptats urbanístics, estètics i ecològics, la Generalitat de Catalunya va aprovar el 1984 una llei de protecció de l'entorn, que abasta una extensió de 21 Ha de bosc.
Les primeres referències històriques de Poblet daten del 1151, quan el comte Ramon Berenguer IV va fer donació de les terres a l'abat Sanç, del monestir de Fontfreda, per a l'establiment d'una comunitat cistercenca. La primera comunitat plenament constituïda, dirigida per l'abat Guerau, consta del 1153.
La comunitat, protegida pels reis i les més importants cases nobles del país, tingué una vida molt pròspera durant els segles XII a XVIII, amb possessions territorials i dependències que s'estengueren per tota la Corona Catalano-Aragonesa. Aquesta situació tingué el seu reflex en les edifica...
|
|
|
Anys
|
|
Obra |
| 1948-1953 |
|
Reconstrucció del retaules major |
|
| Documentació |
| Nom Arxiu |
Lloc |
Comentari
|
| Arxiu de Poblet |
Poblet |
Plànols i dibuixos s. XX. Documentació. Fotografia |
| Arxiu Històric Arxidiocesà |
Tarragonà |
Documentació |
| Arxiu Històric Nacional |
Barcelona |
Plànols i gravats ss. XVIII-XIX. Documentació |
| Arxiu Municipal |
Vimbodí |
Documentació |
| Servei Patrimoni Diputació |
Barcelona |
Plànols i dibuixos s. XIX |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| Altisent, Agustí |
1974 |
Història de Poblet |
| Artigau Miralles, Montserrat |
2009 |
La reconstrucció del retaule major de Poblet a càrrec de l'escultor Modest Gené. A: Unicum : revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya |
| Bassegoda i Nonell, Joan |
1983 |
Història de la restauració de Poblet |
| Blasi i Vallespinosa, Francesc |
1928 |
Guia descriptiva dels monestirs de Poblet i Santes Creus |
| Carreras Casanovas, Antoni |
2004 |
El monestir de Poblet. Un món de sensacions |
| Domènech i Montaner, Ll. |
1925 |
Història i Arquitectura del Monestir de Poblet |
| Domènech i Montaner, Lluís |
1925 |
istòria i arquitectura del monestir de Poblet |
| Español, Francesca |
1991 |
L'Arquitectura religiosa romànica a La Conca de Barberà i Segarra tarragonina |
| Espelt Rosselló, Jaume; Poblet Pagès, Cèlia |
1981 |
Guia de Montblanc |
| Finestres, J. |
1753 |
Historia del Real Monasterio de Poblet |
| Guitert Fontseré, Joaquim |
1929 |
Real Monasterio de Poblet |
| Montoliu, Manuel de |
1965 |
Llibre de Poblet |
| Morgades i Odena, Bernat |
1947 |
Historia de Poblet |
| Pla, Josep |
1980 |
Guia fonamentada i popular del monestir de Poblet |
| Selvat i Cogul, Andreu |
1973 |
La restauració de Poblet |
| Vilarrubias Solanes, Felio A. |
1975 |
Documentación legal relativa a la creación del Patronato del Real Monasterio de Poblet y a la restauración y conservación del monumento : (1930-1973) |
|
| |
|
)
)
)
)