Ens trobem davant d'un gran complex fabril compost per diversos elements, antics (ja del segle XIX) i moderns, però la part més emblemàtica disposa de tres naus paral·leles amb els seus respectius telers i vapors, tot i que d'aquests només se'n conserva un. Es complementa amb una nau perperndicular dedicada a oficines i serveis i amb un parell de blocs de pisos, confrontats, en origen projectats com a habitatge per els antics treballadors de la fàbrica, entre mig dels quals discorre la carretera que porta a Olot. La suma d'aquesta sèrie d'elements dóna com a resultat una colonia industrial de les més importants de tot Catalunya.
Com ja hem esmentat anteriorment, dels tres vapors existents en origen, només se'n conserva físicament un. En base a aquest condicionant i al fet de que se'n conserven molt pocs no només a l'Estat Espanyol, sinó fins i tot a nivell mundial, aquest ha esdevingut un element emblemàtic i de vital importància. Datat de principis del segle XX, el vapor (única part del complex que és declarat BCIN) es troba inscrit en una magnífica i nitida edificació industrial de finals del segle XIX, de dues plantes amb coberta a dues aigues de vessants a façana on predominen uns grans finestrals d'arc de mig punt emmarcats que permeten una gran entrada de llum. El vapor està compost per la caldera i el vapor de La Maquinista Terrestre y Marítima separats per una paret.Ens trobem davant d'un gran complex fabril compost per diversos elements, antics (ja del segle XIX) i moderns, però la part més emblemàtica disposa de tres naus paral·leles amb els seus respectius telers i vapors, tot i que d'aquests només se'n conserva un. Es complementa amb una nau perperndicular dedicada a oficines i serveis i amb un parell de blocs de pisos, confrontats, en origen projectats com a habitatge per els antics treballadors de la fàbrica, entre mig dels quals discorre la carretera que porta a Olot. La suma d'aquesta sèrie d'elements dóna com a resultat una colonia industrial de ...
Notícies històriques
L’any 1881, la raó social Burés Germans apareix a Anglès, on comencen tots els preparatius per edificar un gran complex tèxtil que posteriorment serà la joia de la companyia.
La raó social Burés Germans, coneguda des de l’any 1875, va durar fins al 1889. Aleshores la nova societat va denominar-se Burés i Salvadó. Cal pensar que en aquells moments es portaven a terme les obres de construcció de les fàbriques d’Anglès.
Després de vèncer innombrables problemes i retardar algunes vegades la posada en marxa de la nova construcció, finalment, el diumenge dia 13 de novembre de 1887, s’inaugurava esplèndidament la fàbrica tèxtil. La nau principal de la fàbrica que s’inaugurava albergava al seu interior una magnífica turbina, que en aquells moments era la joia de l’empresa. L’aparell va ser construït a Girona, als tallers de la renombrada empreasa Planes i Flaquer, i era l’orgull dels propietaris de la nova indústria.
A finals de segle, en les fàbriques d’Anglès, ja hi treballaven 250 obrers. La nova empresa estaria dirigida per Francesc Burés i Borràs i el seu oncle Antoni Salvadó i Safont.
Posteriorment la raó social Burés i Salvador va durar fins l’any 1905. Aleshores es transformà en la de Francesc Burés i Borràs.
De l’any 1920 fins al 1933, les empreses dels Burés agafaren el nom de Manufacturas del Llobret i Ter, S.A. Abans de la Guerra Civil treballaven a la factoria d’Anglès 880 persones. (Continua en full annex)L’any 1881, la raó social Burés Germans apareix a Anglès, on comencen tots els preparatius per edificar un gran complex tèxtil que posteriorment serà la joia de la companyia.
La raó social Burés Germans, coneguda des de l’any 1875, va durar fins al 1889. Aleshores la nova societat va denominar-se Burés i Salvadó. Cal pensar que en aquells moments es portaven a terme les obres de construcció de les fàbriques d’Anglès.
Després de vèncer innombrables problemes i retardar algunes vegades la posada en marxa de la nova construcció, finalment, el diumenge dia 13 de novembre de 1887, s’inaugurav...
Anys
Obra
2006-2011
Rehabilitació
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Arxiu del COAC
Girona
Fitxa núm. 3584 i 3591
Arxiu Municipal d'Anglès
Anglès
Fotografies de la col·lecció de Ricard Pol. Exposició "El pòsit del temps", de 2004.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi
1998
El Patrimoni de la Selva: Inventari històric artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca
Pont, Ferran; Llordés, Teresa
2014
Espais recobrats: els nous usos del patrimoni industrial català
Rams Riera, Emili
1998
Anglès. De la pagesia a la industrialització.
Tarrés i Turon, Josep
2005
De la industrialització de les comarques de Girona al vapor Burés. A: Revista de Girona
)
)
)
)