Ens trobem davant d’un edifici de planta baixa i tres pisos, que comunica amb tres carrers, com són: la façana principal al Passeig de Dintre; cantonada al Passeig de l’hospital i la façana del mar al Passeig Cortils i Vieta. Es tracta d’un espaiós immoble de línies noucentistes i amb tota una sèrie d’elements ornamentals d’inspiració clàssica. Disposa d’un entaulament amb formes corbes que recorda molt a l’estil modernista que tant havia arrelat en la vila.
Pel que fa a l’escut de l’entitat, que enguany celebra el seu centenari, ubicat com a coronament de l’edifici, també hi apareixen escrites les paraules igualtat, llibertat i fraternitat, en concordància amb l’escultura femenina de la Marianne – tradicional personificació de la República, i heretada dels francesos- ubicada en l’entaulament de les dues façanes respectivament.
En la façana, trobem la porta flanquejada per dues columnes estriades, coronades amb uns capitells jònics les volutes dels quals són àmpliament emfasitzades i accentuades. En el primer pis, hi ha una finestra central geminada, separada també per una columna de capitell amb volutes. En el segon pis, hi trobem un gran balcó central de pedra, amb finestres a cada costat i amb decoració sobre la llinda. Al pis superior hi ha una galeria, amb set finestres de mig punt separades per columnes.
Ens trobem en definitiva davant d’un estil noucentista, embotit de neoclàssic, ja que els elements ornamentals recorren sovint, amb els pilars jònics, a l’ordre clàssic, i també fent referència al modernisme, perquè així ho recorda la coronació de l’edifici.Ens trobem davant d’un edifici de planta baixa i tres pisos, que comunica amb tres carrers, com són: la façana principal al Passeig de Dintre; cantonada al Passeig de l’hospital i la façana del mar al Passeig Cortils i Vieta. Es tracta d’un espaiós immoble de línies noucentistes i amb tota una sèrie d’elements ornamentals d’inspiració clàssica. Disposa d’un entaulament amb formes corbes que recorda molt a l’estil modernista que tant havia arrelat en la vila.
Pel que fa a l’escut de l’entitat, que enguany celebra el seu centenari, ubicat com a coronament de l’edifici, també hi apareixen escr...
Notícies històriques
Per trobar els orígens de l’actual Casa del Poble de Blanes, cal remuntar-se a la dècada de 1850, concretament amb la figura clau del seu propietari original com era Agustí Vilaret i Centrich. Originari de Blanes, a la dècada dels 40 va marxar de la seva vila nadiua per anar a buscar fortuna a Amèrica, concretament a l’illa de Puerto Rico. L’any 1859, el seu creixent nivell de vida li va permetre comprar un ampli habitatge de dos pisos a la seva vila catalana.
Emplaçat al número 26 del passeig de Mar gaudia d’una situació privilegiada, en un sector que serà l’escollit per la majoria d’americanos i per algunes de les famílies benestants blanenques i d’estiuejants per a construir-s’hi unes modernes i funcionals residències. Durant la dècada dels anys seixanta adquirirà diversos immobles a Guayana. Però l’adquisició més important va ser la compra del Mas Ferran de Blanes. A les vinyes d’aquests terrenys, emplaçats a la falda de les muntanyes de Santa Bàrbar i de Sant Joan, hi va realitzar el seu important treball d’investigació i elaboració de vins escumosos, sent pioner en la utilització dels nous invents tecnològics i obtenint un gran coneixement en les diverses exposicions universals mostres a les que va participar. Fou un dels primers xampanyistes de l’estat espanyol i s’envoltà de acreditats especialistes. La seva mort, ocorreguda a Blanes el dia 1 de setembre de 1903, comportà l’arrendament de les caves a Demissy, Miquel i Cia. De Palafrugell tres anys després. Finalment, el 1923, seran venudes al comerciant francès Emile Deplasse que les vendrà aquest mateix any a la societat barcelonina Fortuny Hermanos. Aquí comença una nova etapa de les prestigioses caves Mont-Ferrant, deslligada ja de la família Vilaret. La Casa del Poble, nascuda l’any 1905 i que va tenir el seu primer emplaçament en uns locals del carrer de la Muralla, agrupava a les persones ideològicament d’esquerres i amb esperit republicà. Les seves activitats culturals i polítiques, un cop instal·lats en el nou edifici, van augmentar considerablement.
El Cafè era la principal activitat de la planta baixa, que ocupava pràcticament tota la seva superfície i disposava de dos nivells. El primer pis era el destinat a teatre i a sala de ball. Gran part d’aquesta distribució va canviar radicalment després de la Guerra Civil, quan l’edifici va ser incautat per les noves autoritats franquistes i es va destinar a menjador del “Auxilio Social”. Els seus nous propietaris el van transformar en un centre per fer-hi reunions, per hostatjar a les persones adictes al règim i a treballadors d’altres regions que es traslladaven a Blanes.
El seu nom va experimentar un canvi substancial, oficialment era la "Residencia de Trabajadores Luis Rodríguez Ballou" però la gent de Blanes va batejar-la com la Pensió o l'Hostal del Duro. A causa del pèssim estat de conservació en que es trobava tot l'edifici - a nivell inferior a part de la planta baixa, la resta es trobava en un estat deplorable de semi-abandó, mentre que a nivell exterior, ambdues façanes es trobaven greument deteriorades-, com molt bé ho demostren les fotografies anteriors com la de la fitxa del servei del Patrimoni arquitectònic del 1982 o la del Consell Comarcal del 1998, es va decidir rencarregar en el 1999 a l'arquitecte Ferran Galvany Vilà, que realitzés un projecte d'estudi que avalués l'estat bastant catastròfic de l'edifici. Estudi d'altra banda, que serà l'avantsada, anticiparà o servirà de patró per a la posterior rehabilitació integral protagonitzada pel mateix arquitecte, que va afectar a l'edifici en tot el seu conjunt, tant a nivell interior com exterior. El resultat de la intervenció va ser molt positiu i interessant, ja que l'arquitecte va saber dotar a l'edifici d'un aire juvenil i fresc, sense perdre de vista els seus orígens antics arrelats a la vila.
Seu d'E.R.C.Per trobar els orígens de l’actual Casa del Poble de Blanes, cal remuntar-se a la dècada de 1850, concretament amb la figura clau del seu propietari original com era Agustí Vilaret i Centrich. Originari de Blanes, a la dècada dels 40 va marxar de la seva vila nadiua per anar a buscar fortuna a Amèrica, concretament a l’illa de Puerto Rico. L’any 1859, el seu creixent nivell de vida li va permetre comprar un ampli habitatge de dos pisos a la seva vila catalana.
Emplaçat al número 26 del passeig de Mar gaudia d’una situació privilegiada, en un sector que serà l’escollit per la majoria d’amer...
Anys
Obra
2000-2003
Restauració i Rehabilitació de tot l'edifici.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Arxiu Municipal
Blanes
COAC
Girona
Fitxa núm 3655
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Crous i Collell, Jesús
1994
Cronologia històrica s. III a.C.-s. XX i l'Hospital Sant Jaume 1423-1993
Galvany, F.
1999
"La Casa del Poble de Blanes: un edifici a rehabilitar". Dins Blanda
Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi
1998
El Patrimoni de la Selva: Inventari històric artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca
Roger, A
El passeig de Mar de Blanes i la seva gent. Breu recorregut pel patrimioni arquitectònic que hem perdut i per les històries que no hem d'oblidar.
)
)
)
)