Ermita de les Alegries / Església Vella / La Mare de Déu Antiga / Santa Maria de Lloret / Nostra Senyora l'Alou
Adreça:
Mare de Déu de les Alegries
Localització:
Lloret de Mar (Selva)
Estil
Descripció
Romànic
Amb modificacions posteriors que fan dubtar l'atribut
Obra popular
Tipus d'ús
Original
Culte
Parròquia
Actual
Culte
Ermita
Titularitat
Eclesiàstica
Estat de conservació: Bo
Informació no disponible.
Èpoques
Segles: XI - // XVIII - // XX Inici -
Descripció
Edifici aïllat de planta rectangular coberta amb una teulada de doble vessant a laterals i amb un campanar adossat a la part nord. Està situat a la part dreta de la carretera de Lloret a Vidreres, havent sortit de Lloret. Abans d'arribar a l'ermita es troba una capella de la Mare de Déu, un petit edifici cupulat i porticat amb una imatge de la Verge d'alabastre.
La façana principal té una porta d'entrada amb els brancals de pedra i un òcul a la part superior. És arrebossada i pintada de color blanc, i està decorada a la part superior amb dues espirals d'arrel barroca fetes amb rajola vidriada de color grana. Entre aquests espirals hi ha una fornícula amb la verge i una gran creu de ferro forjat. El sostre és una part de rajola plana i l'altra de teules àrabs. Els ràfecs són de tres fileres, dues de rajola plana i una de teula.
A la part sud es reconeixen varis contraforts pel desnivell del terreny.
El campanar és de planta quadrada, amb una porta a la planta baixa, petita i d'arc de mig punt. Té coberta de teula de quatre vessantsl Sobre la porta, i centrada a la façana, hi ha una finestra. A sobre hi ha dues finestres més amb arc de mig punt a cada façana. L'aparell constructiu és de carreus irregulars disposats en filades horitzontals de diferents alçades.Edifici aïllat de planta rectangular coberta amb una teulada de doble vessant a laterals i amb un campanar adossat a la part nord. Està situat a la part dreta de la carretera de Lloret a Vidreres, havent sortit de Lloret. Abans d'arribar a l'ermita es troba una capella de la Mare de Déu, un petit edifici cupulat i porticat amb una imatge de la Verge d'alabastre.
La façana principal té una porta d'entrada amb els brancals de pedra i un òcul a la part superior. És arrebossada i pintada de color blanc, i està decorada a la part superior amb dues espirals d'arrel barroca fetes amb rajola vidria...
Notícies històriques
Antiga església parroquial, consagrada el 1079 i traslladada el 1522 a la nova església de Sant Romà de Lloret (Veure la fitxa corresponent a l'església de Sant Romà, Lloret de Mar). La seva advocació original era a Sant Romà, encara que, després del trasllat del segle XVI, passà a Santa Maria.
Sembla que fou feta construir per la baronessa Sicardis (senyora del castell i terme de Lloret) i consagrada el 1079 pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya. L'església actual conserva ben pocs elements romànics ja que fou reformada als segles XVII i XVIII i reconstruïda el 1914.
Sembla ser que l'entrada original seria a migdia, on actualment hi ha l'obertura per pujar al cor.
L'element arquitectònic antic més important que conserva és el campanar, encara que parcialment. L'any 1913-14 es van afegir a l'antiga torre un segon nivell de dobles finestres i després de la Guerra Civil les arcuacions i el teulat que el coronen actualment. El 1913 també es van fer unes pintures a l'interior, a càrrec d'un pintor anomenat “Calàndria”, sobre els misteris del Goig i l'ascensió de Jesús.
Des de 1522, en passar el culte a la nova església parroquial del nucli urbà d ela costa, se la conegué amb el nom d”'església vella” o “Mare de Déu Antiga”. El 1731, segons la documentació, és anomenada “església vella de Sant Romà, amb altar de la Mare de Déu de les Alegries”.
L'acta de consagració ha estat publicada a la Catalunya Romànica i, anteriorment, a la Revista de Girona (núm. 16, 1891, p. 138-139).
La referència més antiga sobre el nom de Lloret es troba en un document que data del 966. Es tracta d'una donació dels marmessors de Miró I, comte de Barcelona, Osona i Girona, de la Vall de Tossa al Monestir de Ripoll, on es recull un dels límits: “in termino loredo, sive in rivo de Canellas”. Lloret procedeix del terme llatí “lauretum”, que significa lloredar o indret plantat de llorers.
Des de 1628 el 7 de gener s'hi celebrava una missa tradicional per les ànimes dels morts del cementiri i, des de 1979, se celebra el dia 22 d'abril. L'origen d'aquesta missa, dita “missa del Traginer”, és una llegenda sobre una hipotètica demanda de les ànimes d'aquell indret d'un record dels vilatans.
La festa més important que s'hi celebra és el 8 de setembre, quan s'hi fa un aplec que sol coincidir amb el diumenge més proper al 8 de setembre. A l'antiga sagristia hi ha un petit museu amb ofrenes a la Verge. El 1991 es va inaugurar una nova imatge a la fornícula de la façana principal.
Al peu del turonet que puja l'ermita hi ha una capelleta a peu de carretera amb una imatge d'alabastre a l'interior.
Els Goigs de la Mare de Déu de les Alegries tenen la tonada següent:
“Puix que es joia vostre amor
I és senyora de bons dies
Alegreu-nos el nostre cor
Reina de les Alegries”Antiga església parroquial, consagrada el 1079 i traslladada el 1522 a la nova església de Sant Romà de Lloret (Veure la fitxa corresponent a l'església de Sant Romà, Lloret de Mar). La seva advocació original era a Sant Romà, encara que, després del trasllat del segle XVI, passà a Santa Maria.
Sembla que fou feta construir per la baronessa Sicardis (senyora del castell i terme de Lloret) i consagrada el 1079 pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya. L'església actual conserva ben pocs elements romànics ja que fou reformada als segles XVII i XVIII i reconstruïda el 1914.
Sembla se...
Informació no disponible.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
AHCOAC
Girona
Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya-Demarcació de Girona núm. 1705
Arxiu Municipal de Lloret de Mar
Lloret de Mar
Comentaris i informacions dels arxivers Joaquim Daban i Jordi Padilla
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1999
Lloret de Mar: guia professional
Arnau i Guerola, Maruja
1983
Els Pobles gironins : festes, història, costums, tradicions. La Selva
Daban i Massana, Joaquim
2003
Lloret de Mar
Domènech i Moner, Joan
1992
Lloret de Mar
Fàbregas i Barri, Esteve
1966
Lloret de Mar: la historia marinera, el turismo, el espíritu
GAVÍN, J.M.
1982
Inventari d’Esglésies. Gironés-Selva, vol. 11
Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi
1998-2001
El Patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca
MALLORQUÍ, E.
2001
Quaderns de la Selva
MARQUÉS, J.Mª
2000
Ermites i Santuaris de la Diòcesi de Girona
PEIDRÓ, E.
2000
Arquitectura romànica de la Selva
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1991
Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l'Estany
)
)
)
)