Cellera de Ter, la - Veïnat de Pla de Munt (Selva)
Estil
Obra popular
Tipus d'ús
Original
Agropecuària
Masia
Actual
En desús
En desús
Titularitat
Privada
Estat de conservació: Mitjà
Informació no disponible.
Èpoques
Segles: XVI - XVII // XX -
Descripció
Ens trobem davant d’una masia de grans dimensions que consta de planta baixa i dos pisos superiors, coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana, amb un ràfec accentuat, sostingut per uns prominents cairats de fusta, això si bastant deteriorats.
La planta baixa destaca el gran portal adovellat d’arc de mig punt amb unes dovelles de gran tamany i molt ben escairades.
Pel que fa al primer pis o planta noble, aquí és on trobem la major acumulació i concentració d’elements ornamentals i decoratius que s’han traduït i sintetitzat en tres obertures, les quals es poden classificar en dues tipologies diferents. Per una banda, en el sector central i ubicada simètricament sobre el portal d’accés, trobem una magnífica finestra d’arc conopial amb decoració lobulada, amb muntants de pedra i ampit treballat. Es tracta d’un exemplar excel·lent i únic, com així ho acredita el seu enorme tamany. Mentre que per l’altra, tenim dues finestres amb permòduls, una de les quals alberga en la llinda diversos motius ornamentals gravats, en concret quatre cossos hexagonals i un gran cos geomètric octogonal. Sota l’ampit de les tres finestres trobem la solució que consisteix en la disposició d’una sèrie de blocs de pedra - que sol oscil·lar entre dos i tres- com a mesura de reforç en la sostentació de la pesant finestra.
Finalment el segon pis contempla dues obertures, com són una finestra amb permòduls i una finestra quadrangular amb llinda, muntants de pedra i ampit treballat. Sota de l’ampit trobem la mateixa solució que el pis anterior, és a dir disposició de pedres com a mesura de reforç i entremig dels blocs de pedra trobem unes minúscules obertures en format d’espitlleres.
Pel que fa al tema dels materials prima la pedra. Dintre d’aquesta es reconeixen tres tipologies diferents: en primer lloc, tenim els còdols de riu sense desbastar i treballar localitatzats en tot l’espai físic de la façana. En segon lloc, la pedra de Girona, és a dir la pedra nomolítica i calcària, present en zones puntuals i concretes com ara les dovelles del portal i els muntants i l’ampit de la finestra d’arc conopial. I en tercer lloc, la pedra sorrenca localitzada en els muntants i ampit de la resta d’obertures.
A mode d’apunt cal remarcar que la masia primigènia ha experimentat diverses intervencions en diferents moments històrics, que s’han traduït en l’ampliació del casal en ambdós costats.
Davant del casal trobem una important construcció de planta rectangular, coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals, coronada amb una minúscula creu de ferro forjat. En orígen actuaria com a graner o paller, però en l’actualitat serveix per aparcar la maquinària agrícola emprada en les tasques del camp.Ens trobem davant d’una masia de grans dimensions que consta de planta baixa i dos pisos superiors, coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana, amb un ràfec accentuat, sostingut per uns prominents cairats de fusta, això si bastant deteriorats.
La planta baixa destaca el gran portal adovellat d’arc de mig punt amb unes dovelles de gran tamany i molt ben escairades.
Pel que fa al primer pis o planta noble, aquí és on trobem la major acumulació i concentració d’elements ornamentals i decoratius que s’han traduït i sintetitzat en tres obertures, les quals es poden classificar...
Notícies històriques
Les masies de la Cellera de Ter es poden classificar en tres grups. Per les seves característiques intrínseques la masia de can Clos l’enquadraríem dins d’un segon grup, el més nombrós. Aquest segon grup correspon als masos que presenten unes reformes i ampliacions que van des de la darreria del 1500 a les acaballes del 1600. És l’època de les grans portalades dovellades, dels finestrals gòtics lobulats i de les finestres senzilles i renaixentistes sense decoració.
D’aquesta manera trobem La Fanera (al Pladevall), can Dalmau (a la vila), i can Clos (al Plademunt). Totes tres són famílies importants que prenen part activa en la vila del poble i que unides finalment per lligams familiars passen a mans de la família Clos, la qual abandona el mas nadiu per anar a viure a can Dalmau, a la plaça.Les masies de la Cellera de Ter es poden classificar en tres grups. Per les seves característiques intrínseques la masia de can Clos l’enquadraríem dins d’un segon grup, el més nombrós. Aquest segon grup correspon als masos que presenten unes reformes i ampliacions que van des de la darreria del 1500 a les acaballes del 1600. És l’època de les grans portalades dovellades, dels finestrals gòtics lobulats i de les finestres senzilles i renaixentistes sense decoració.
D’aquesta manera trobem La Fanera (al Pladevall), can Dalmau (a la vila), i can Clos (al Plademunt). Totes tres són famílies i...
Informació no disponible.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Ajuntament
La Cellera de Ter
Regidoria d'Urbanisme
Lluís Llagostera
La Cellera de Ter
Historiador i erudit local
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Llagostera, Ll
2002
La Cellera de Ter. Dins Els pobles de la Selva.
Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi
1998
El Patrimoni de la Selva: Inventari històric artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca
Pujol, D. Llagostera, Ll.
1990
La Cellera de Ter. Dins Quaderns de la Revista de Girona.
Ripoll, R
1983
Les masies de les comarques de Girona.
Ripoll, R. (director)
2005
La Masia Catalana. Evolució, arquitectura i restauració. Centre de Recerca d'Història Rural.
)
)
)
)