Inicialment, el celler era format per dues naus perpendiculars entre sí: la més llarga per allotjar les tines; la transversal posterior per a moll de descàrrega i sala de màquines, ambdues amb encavallades de fusta i coberta a dues vessants, i comunicades entre sí per pilars de secció en creu, els quals sustentaven arcs rebaixats de totxo. Actualment les teulades, restaurades recentment, mostren composicions amb teules de dos colors. Les parets interiors eren arrebossades i pintades de blanc. Les tines estaven disposades en dues fileres, sobre voltes de maó de pla i arcs atirantats. Al soterrani, on es van disposar dos rengles de dipòsits cilíndrics, hi ha un important treball de maó vist, amb arcs i voltes a la catalana.
Exteriorment l'edifici és tot d'obra vista, a base de pilars units a la part superior per arcs de descàrrega que traven uns murs prims de tancament; als timpans hi ha finestres, fragmentades verticalment per pilarets. A la façana de migdia, la finestra central és més allargassada i a la part inferiors hi ha una reticula de pilarts i travesers, empre tot de maó. El pinyó és coronat per una cornisa motllurada i un acroteri esglaonat.
Entre 1957 i 1958 es construí una segona nau, paral·lela i adossada a la primera nau de tines,seguint un estil similar i d'obra vista, però amb estètica de l'època.Inicialment, el celler era format per dues naus perpendiculars entre sí: la més llarga per allotjar les tines; la transversal posterior per a moll de descàrrega i sala de màquines, ambdues amb encavallades de fusta i coberta a dues vessants, i comunicades entre sí per pilars de secció en creu, els quals sustentaven arcs rebaixats de totxo. Actualment les teulades, restaurades recentment, mostren composicions amb teules de dos colors. Les parets interiors eren arrebossades i pintades de blanc. Les tines estaven disposades en dues fileres, sobre voltes de maó de pla i arcs atirantats. Al soterra...
Notícies històriques
El celler, integrat al teixit urbà, se situa al SW de Rubí, prop de la riera i de la via del ferrocarril. El Celler Cooperatiu va ser fundat pel març de 1919, com a secció de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, amb l'objectiu d'elaborar els vins, fer-ne la criança i la venda . Tot seguit es van comprar els terrenys, situats entre els carrers Murillo, Prim, Coello i Clavé, i es va encarregar l'obra a l'arquitecte Cèsar Martinell. El 1925 e¡la junta va decidir construir un cup subterrani al pati del celler, cosa que no varesultar operativa, ja que es va haver de compartimentar en vuit espais.
Per setembre de 1932, el Celler es va deslligar de la Cambra Agrícola, però pel gener de 1938 es va haver de fusionar amb la Unió de Rabassaires i la Cooperativa Primer de Maig. Pel febrer de 1939 va separar-se de les altres entitats i s'anomenà Sindicato agropecuario, Bodega Cooperativa de Rubí i, poc després, Celler Cooperatiu de Rubí, Societat Cooperativa Limitada Catalana.
Entre 1957 i 1958 es construí una segona nau, paral·lela a la primera, i es van construir noves tines subterrànies.
A causa de la riuada de setembre de 1962 al Vallès i a l'empenta de la industrialització i la urbanització a la zona, es va iniciar la decadència del celler, fins que el 1989 el Celler va plegar i va vendre l'edifici a l'Ajuntament, que va preveure instal·lar-hi el Museu. Obres a les teulades i un temporal de pluges per l'agost de 2007 van esfondrar una part de la teulada i van malmetre l'edifici. Des de final de 2009 s'esta duent a terma una rehabilitació integral del Celler, segons projecte de l'arquitecte Joan Albert Adell, arquitecte especialista en edificis històrics, que està fent una recuperació dels espais fidel als plànols de Cè
Les obres de la rehabilitació integral del celler cooperatiu de Rubí van començar a finals del mes de setembre de 2009, amb la neteja del solar i els treballs preliminars. El projecte arquitectònic, elaborat pel Joan Albert Adell.El celler, integrat al teixit urbà, se situa al SW de Rubí, prop de la riera i de la via del ferrocarril. El Celler Cooperatiu va ser fundat pel març de 1919, com a secció de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, amb l'objectiu d'elaborar els vins, fer-ne la criança i la venda . Tot seguit es van comprar els terrenys, situats entre els carrers Murillo, Prim, Coello i Clavé, i es va encarregar l'obra a l'arquitecte Cèsar Martinell. El 1925 e¡la junta va decidir construir un cup subterrani al pati del celler, cosa que no varesultar operativa, ja que es va haver de compartimentar en vuit espais. ...
)
)
)
)
)
)
)