L'actual església està formada per tres naus: la nau central mesura 11 metres i les laterals 4'5 metres. S'ha conservat l'absis gòtic de l'any 1420, amb el seu finestral apuntat, la sagristia del 1578, amb les seves obertures i l'enreixat de l'època, i el campanar barroc del 1724. El campanar barroc de l'església és de planta octogonal i està situat en un dels angles de la façana. Té quatre cossos; els tres primers obrats en pedra, amb un ull de bou al segon i amb fornícules al tercer. El quart és pujat en obra de terra cuita, acabat amb un pis protegit amb barana alçada amb obra, d'una alçària d'1'6 metres. A dalt de la solera s'aixeca la torre de ferro, del 1856, amb les campanes de les hores i dels quarts, i l'àngel que assenyala d'on ve el vent. A les fornícules del tercer pis hi havia unes escultures de P. Moixí, avui desaparegudes. A la part de migdia hi ha una làpida amb la data d'inici de les obres.
A mitjans del segle XIX, a parer d'alguns autors, s'instal·là damunt del campanar un sistema de telegrafia òptica. D'aquesta manera el campanar de l'església de Sant Feliu de Sabadell constituí un ramal de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Vic. La durada d'aquesta instal·lació fou molt curta donat que l'any 1865 Sabadell tenia en funcionament una estació de telegrafia elèctrica. Abans d'aquesta darrera data s'hauria desmantellat el mecanisme de transmissió òptic.L'actual església està formada per tres naus: la nau central mesura 11 metres i les laterals 4'5 metres. S'ha conservat l'absis gòtic de l'any 1420, amb el seu finestral apuntat, la sagristia del 1578, amb les seves obertures i l'enreixat de l'època, i el campanar barroc del 1724. El campanar barroc de l'església és de planta octogonal i està situat en un dels angles de la façana. Té quatre cossos; els tres primers obrats en pedra, amb un ull de bou al segon i amb fornícules al tercer. El quart és pujat en obra de terra cuita, acabat amb un pis protegit amb barana alçada amb obra, d'una alçàri...
Notícies històriques
Sobre la capella romànica de Sant Salvador (segle XI) es construí una nova església (1403-1420), de la què en destacava un portal de mig punt. El 1578 es construí la sagristia al costat de l'absis gòtic; el primer pis d'aquesta féu l'ofici de Casa dels Comú. Entre 1615 i 1623 es feren diverses ampliacions, entre elles l'agregació de quatre noves capelles. El nou campanar es va decidir d'aixecar el 25 d'abril de 1690, pel Consell de la Vila. Els sabadellencs hi contribuïren amb blat o bé pagant un ral de plata per dia. Les obres foren suspeses degut a la guerra de Successió i represes l'abril de 1724. El campanar va costar 35.000 lliures i fou construït amb material del propi sòl sabadellenc; els fonaments amb rocs del llit del Ripoll, la pedra de la pedrera de Sant Oleguer, i la calç amb pedres calcàries del rodal. De 1751 a 1775 es van fer noves construccions, que van constituir gairebé una església de nova planta, amb un portal d'estil renaixentista.
A mitjans del segle XIX, a parer d'alguns autors, s'instal·là damunt del campanar un sistema de telegrafia òptica. La torre de telegrafia òptica de l'església de Sant Feliu de Sabadell era un ramal de la línia militar Barcelona-Vic. L'anterior torre era la del Turó de Montcada (desapareguda) situada a 9,6 km, i l'anterior a aquesta darrera torre era la del Castell de Montjuïc, inici també de la línia. El fet de ser una branca independent de la línia Barcelona-Vic significava que no hi havia cap torre seguida a la de Sabadell. Així doncs, la línia continuava des de l'anterior del Turó de Montcada (desapareguda) fins a la Torre de Busquerons de Montornès en direcció Vic.
Aquest temple fou cremat l'any 1909 i després fou acabat d'enderrocar, respectant l'absis gòtic per tal de construir l'església actual, començada al 1914 per E. Sagnier i acabada el 1942 per F. Folguera.Sobre la capella romànica de Sant Salvador (segle XI) es construí una nova església (1403-1420), de la què en destacava un portal de mig punt. El 1578 es construí la sagristia al costat de l'absis gòtic; el primer pis d'aquesta féu l'ofici de Casa dels Comú. Entre 1615 i 1623 es feren diverses ampliacions, entre elles l'agregació de quatre noves capelles. El nou campanar es va decidir d'aixecar el 25 d'abril de 1690, pel Consell de la Vila. Els sabadellencs hi contribuïren amb blat o bé pagant un ral de plata per dia. Les obres foren suspeses degut a la guerra de Successió i represes l'abril d...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Len i Currius, Lluís
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya
VV.AA.
1999
Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya.
)
)
)
)