Església d'una sola nau amb absis poligonal a llevant, capelles laterals i creuer a mitja nau; capella del Santíssim a la banda de migjorn; campanar i sagristia a l'angle migjorn-llevant. Capella del Sant Crist al creuer nord.
Murs laterals aguantats sobre pilastres de pedra dividides per mitja columna cilíndrica adossada, amb basament; arcades apuntades de pedra, sobre mènsules obren les capelles laterals. Finestrals amb vitralls policroms, apuntats i dividits per doble columneta de pedra rematada amb motius florals. Els murs acaben emplenant l'apuntat que formen les arcuacions, creuades i amb clau al centre de la volta; les mitges columnes es prolonguen en capitells i escultures de sants, igual que a la mitja cúpula que cobreix l'absis. Arcades planes aguanten el cos de l'obra. Escultures de pedra i caridatge del presbiteri obra d'Enric Monjo. Decoració en ferro de l'àbsis, de Vila Arrufat.
El Sant Enterrament: grup escultòric situat a la tercera capella lateral dreta de l'església del sant Esperit. Està cisellat en alabastre, representa el tema del "plany sobre Crist mort", i l'integren set figures; la Mare de Déu confortada per Sant Joan, les tres Maries, Nicodem i Josep d'Arimatea. Les figures es troben disposades al costat del Crist jacent, representat al damunt d'un sepulcre o llit. La composició del grup és bàsicament frontal, amb les imatges situades al fons i als costats. Les escultures estan aïllades entre elles, llevat del grup format per la Mare de Déu i Sant Joan que estan esculpits en el mateix bloc i expressen un dolor contingut.
El campanar: edifici en forma de torre rectangular amb quatre grans xamfrans, construït a l'angle sud-oriental de la nau del temple, amb l'eix més llarg paral·lel a aquesta. El cos de fusta que aguantava les campanes fou substituït el 1893 per un cos d'obra de perímetre igual amb quatre finestrals d'arc apuntat i voluminoses cornises a la part inferior i superior, coronat de gran balustrada de pedra i, per sobre, cos de ferro forjat en doble nivell d'arcuació que sosté campanes horàries, el parallamps i penell. Obra de filades horitzontals de totxo molt sòlida, amb carreus de pedra de Castellar als finestrals que aguanten les campanes.
Tant el rellotge mecànic com les campanes, foren electrificats l'any 1963-1964.
El cadiratge del cor és obra d'Enrique Monjo, de l'any 1936-1956Església d'una sola nau amb absis poligonal a llevant, capelles laterals i creuer a mitja nau; capella del Santíssim a la banda de migjorn; campanar i sagristia a l'angle migjorn-llevant. Capella del Sant Crist al creuer nord.
Murs laterals aguantats sobre pilastres de pedra dividides per mitja columna cilíndrica adossada, amb basament; arcades apuntades de pedra, sobre mènsules obren les capelles laterals. Finestrals amb vitralls policroms, apuntats i dividits per doble columneta de pedra rematada amb motius florals. Els murs acaben emplenant l'apuntat que formen les arcuacions, creuades i...
Notícies històriques
1573, nov. 25, Acord definitiu del Consell de la Universitat de la vila de Terrassa per edificar nova església del Sant Esperit; l'anterior era capella de l'antic Hospital.
1593, s'hi trasllada el Santíssim. Benedicció per l'abat de Montserrat, Josep Costa, el 21 febrer 1621.
El 1601 s'hi havia traslladat la parroquialitat, que depenia del prioritat de Santa Maria de Terrassa, secularitzat uns anys abans. Esdevé llavors seu de la Col·legiata i Parroquial del Sant Esperit i Sant Pere. Transformat en arxiprestal el 1851. Atri, remat del campanar i rellotge fets els anys vint d'aquest segle. Cos superior del campanar construït a finals s. XIX.
Totalment incendiada el 21 i el 30 de juliol del 1936. refeta el 1940 i ss. Declarada Basílica Menor el 1951.
El grup escultòric va ser realitzat per l'escultor Martí Diez de Liatzasolo. El contracte es va fer el 3 de desembre del 1539, i el novembre del 1540 ja s'estaven brunyint les figures. Tanmateix, l'artista no va signar i datar l'obra fins l'any 1544. El primer emplaçament d'aquest conjunt, fins el 1593, va ser una primitiva esglesiola del Sant Esperit, actualment desapareguda. Posteriorment ocupà la cripta de l'església del Sant Esperit.
L'any 1936 el grup escultòric fou destrossat i, una vegada restaurat, va ser col·locat al seu emplaçament actual.
Cronologia de la torre del campanar:
L'any 1606 es construeixen les escales del campanar de la nova església del Sant Esperit.
Al 1607 el campanar ja està del tot construït pel mestre de cases Ramón Sorís.
Un any després, es paga a "Joan Italià rellotger" per fer la campana del rellotge del campanar; al 1871 s'instal·la un rellotge mecànica al campanar.
L'any 1892 Esteve Barberi fa les tres campanes per al nou rellotge del campanar. Al juliol de l'any següent, comencen les obres del pla de millores del campanar i per la instal·lació d'un nou rellotge.
El 29 d'octubre del 1893 es beneïren les campanes del rellotge i es bateja la campana destinada als toca de la parròquia.
Al 1936 les campanes són retirades i foses; quatre anys després se'n fan de noves.
L'any 1982 s'inicia la restauració del rellotge.1573, nov. 25, Acord definitiu del Consell de la Universitat de la vila de Terrassa per edificar nova església del Sant Esperit; l'anterior era capella de l'antic Hospital.
1593, s'hi trasllada el Santíssim. Benedicció per l'abat de Montserrat, Josep Costa, el 21 febrer 1621.
El 1601 s'hi havia traslladat la parroquialitat, que depenia del prioritat de Santa Maria de Terrassa, secularitzat uns anys abans. Esdevé llavors seu de la Col·legiata i Parroquial del Sant Esperit i Sant Pere. Transformat en arxiprestal el 1851. Atri, remat del campanar i rellotge fets els anys vint d'aquest segle...
)
)
)
)