La particularitat més interessant de la hidrologia de Caldes la formen les diferents fonts termals, essent la Font de Lleó dins la Vila de Caldes la més famosa i important al llarg de la història. L'aigua brolla contínuament a una temperatura d'aproximadament 70ºC, de les més elevades de la Península Ibèrica.
El marc arquitectònic i escultòric que protegeix la font conjuga elements barrocs i neoclàssics. El conjunt presenta una clara simetria axial, tant en planta com en alçat. A la font s'accedeix per una escala de doble accés, limitada per una banda per grosses volutes i per l'altra per un muret que normalment fa la funció de banc i que està front de la font. El broll d'aigua surt de la boca d'un lleó (part més antiga de la font) col·locat en un mur presidit per tot un entorn escultòric. A cada banda del raig d'aigua hi ha unes columnes dòriques que emmarquen perfectament la font, i que sostenen com una espècies de frontó amb l'escut de Caldes de Montbui i presidit al damunt per un lleó assegut, que domina tot el conjunt. A cada banda es disposen unes volutes i uns gerros de pedra d'un gran treball escultòric.
Hi consten diverses dates. Damunt del cap del Lleó, 1581 (entre el 5 i el 8 hi ha un escut de caldes que podria ser sobreposat). Les altres dates són:1899 i 1927.
Cal destacar el disseny arquitectònic i escultòric del conjunt. Cal fer esment d'alguns elements força singulars i bastant representatius com poden ser el lleó que presideix la font, el lleó del qual brolla el raig d'aigua i que és un símbol històric de Caldes i els fanals de ferro forjat modernistes d'un espectacular treball.
El conjunt és molt important des del punt de vista arquitectònic i escultòric, de definició de volums, composició, i qualitat d'elements singulars. És un veritable monument d'estil noucentista, molt treballat, d'un disseny molt acurat i d'una gran bellesa. Té un valor històric i sentimental considerable, formant part de l'entorn de la plaça al llarg de molts anys. La particularitat més interessant de la hidrologia de Caldes la formen les diferents fonts termals, essent la Font de Lleó dins la Vila de Caldes la més famosa i important al llarg de la història. L'aigua brolla contínuament a una temperatura d'aproximadament 70ºC, de les més elevades de la Península Ibèrica.
El marc arquitectònic i escultòric que protegeix la font conjuga elements barrocs i neoclàssics. El conjunt presenta una clara simetria axial, tant en planta com en alçat. A la font s'accedeix per una escala de doble accés, limitada per una banda per grosses volutes i per l'altra per...
Notícies històriques
La part més antiga de la font és el cap del lleó per on surt l'aigua. Les primeres dades de la seva construcció es troben l'any 1581. El 1822 fou renovada considerablement, i la seva última restauració fou realitzada l'any 1927 per l'arquitecte de la segona generació modernista Manuel Raspall (1877-1937) que fou durant molt de temps arquitecte municipal de la vila de Caldes, i l'escultor E. Arnau (es pot apreciar la inscripció del seu nom al darrera de la font), essent aquesta última renovació, la més important i la que dóna nom a la imatge actual.
Antigament es deia Font dels Escaldadors ja que a part de tenir un ús públic tenia un ús professional, la dels escaldadors de vímec. Al costat de la font i seguint l'antic traçat del torrent de Salser, hi havia unes basses per a fer l'oli. La primera bassa la va fer construir en Ramon Berenguer III a principis del segle XII. Aquestes basses es deien: Bassa del Rei i Bassa de Sant Joan, i actualment és probable que es trobin sota el carrer de Joan Samsó.
Es situa a la Plaça del Lleó, centre neuràlgic de l'antiga i actual vila, formant part de la zona més monumental de la població. Està envoltada d'una arquitectura fonamentalment d'aquest segle, força heterogènia, degut a les nombroses reconstruccions i restauracions. La plaça limita amb els carrers de Joan Samsó (Forn), Barcelona, Santa Susanna, Pont, Vic i Nou. El nom de la plaça de la Font del Lleó fou donat per l'Ajuntament l'any 1979, encara que antigament i en diverses ocasions ja se'n digué, degut a que en la plaça hi havia la Font del Lleó.La part més antiga de la font és el cap del lleó per on surt l'aigua. Les primeres dades de la seva construcció es troben l'any 1581. El 1822 fou renovada considerablement, i la seva última restauració fou realitzada l'any 1927 per l'arquitecte de la segona generació modernista Manuel Raspall (1877-1937) que fou durant molt de temps arquitecte municipal de la vila de Caldes, i l'escultor E. Arnau (es pot apreciar la inscripció del seu nom al darrera de la font), essent aquesta última renovació, la més important i la que dóna nom a la imatge actual.
)
)
)
)