El lloc on s’aixeca la casa està situat al final del Passeig, al sud del nucli urbà de la Garriga, entre el molí de can Terrés i el bosch de Malhivern. La casa s’alinea a la plaça del mateix nom, Narcisa Freixas. L’edifici consta de planta baixa i pis, té jardí a la part lateral i posterior i fa mitgera amb la casa número 5 contigua, propietat de la mateixa Narcisa Freixas i projectada per M. J. Raspall, de llenguatge modernista amb influència secessionista. La casa Freixas dels números 2-3 projectada per Graner, però, és un contrapunt a aquest modernisme; aquí utilitza un llenguatge déco i preracionalista, i el noucentista perviu en alguns elements constructius, com impostes i cornisa motllurades, acroteri curvilini i format vertical de les obertures.
Destaca la tribuna que centra la composició axial de la façana principal i que s’alça des de la planta baixa fins a incorporar l’acroteri en el seu traçat corba, a manera de bow window; en aquesta tribuna apareixen elements de sustentació clàssics, com són les quatre columnes dòriques sobre pedestals de la planta baixa, les quals a la planta pis esdevenen pilars de secció quadrada, també sobre pedestals, que constitueixen part de la barana de la tribuna. La façana s’assenta sobre un sòcol de paredat capserrat, i els paraments superiors estan estucats de color blanc. A l’acroteri hi ha un rellotge de forma ovalada vertical.El lloc on s’aixeca la casa està situat al final del Passeig, al sud del nucli urbà de la Garriga, entre el molí de can Terrés i el bosch de Malhivern. La casa s’alinea a la plaça del mateix nom, Narcisa Freixas. L’edifici consta de planta baixa i pis, té jardí a la part lateral i posterior i fa mitgera amb la casa número 5 contigua, propietat de la mateixa Narcisa Freixas i projectada per M. J. Raspall, de llenguatge modernista amb influència secessionista. La casa Freixas dels números 2-3 projectada per Graner, però, és un contrapunt a aquest modernisme; aquí utilitza un llenguatge déco i pr...
Notícies històriques
Narcisa Freixas era una compositora de cançons infantils nascuda a Sabadell el 1859 i que, després de passar temporades a la Garriga per prendre-hi banys, hi establí la seva residència. Morí a Barcelona el 1926.
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Ajuntament de la Garriga
2007
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Garriga
CUSPINERA FONT, L.
1978
La Garriga: Guia arquitectònica
Cuspinera, Lluís
1988
Manifestacions de l'art modernista a la Garriga
Lacuesta, R.; Panyella, V.; Puigvert, J. M. (i altres).
)
)
)