Torre de telegrafia òptica bastida l'any 1848 i que pertany a la línia Barcelona - Vic. Era la torre número 47 del total d'estacions telegràfiques de Catalunya de 1849. Es troba al capdamunt d'un turó dins les antigues terres de Can Buscarons. Va restar en funcionament fins al 1862, quan es va implementar la telegrafia elèctrica. A principis del segle XXI es trobava en mal estat de conservació, amb danys estructurals greus que van propiciar un projecte de restauració integral acompanyat d'una intervenció arqueològica. Finalment, va reobrir a l'any 2013 com a equipament museístic.
Es tracta d'una construcció de planta quadrada amb la base lleugerament atalussada. Amida 5,5 metres d'amplada per 6 metres d'alçada, distribuïdes en planta baixa, pis i terrat , separats entre elles per una franja motllurada. Té vuit espitlleres per banda amb l'accés a la planta primera, a la qual s'hi accedeix actualment per una escala metàl·lica.
Antigament hi havia hagut un fossat de tres metres d'amplada per dos de fondària, i un mur perimetral, que van ser eliminats durant les tasques d'excavació i restauració. Està totalment arrebossada, de manera que queda cobert el parament original de pedra, que va estar uns anys a la vista, però que en origen havia estat revestit de morter de calç.Torre de telegrafia òptica bastida l'any 1848 i que pertany a la línia Barcelona - Vic. Era la torre número 47 del total d'estacions telegràfiques de Catalunya de 1849. Es troba al capdamunt d'un turó dins les antigues terres de Can Buscarons. Va restar en funcionament fins al 1862, quan es va implementar la telegrafia elèctrica. A principis del segle XXI es trobava en mal estat de conservació, amb danys estructurals greus que van propiciar un projecte de restauració integral acompanyat d'una intervenció arqueològica. Finalment, va reobrir a l'any 2013 com a equipament museístic.
Es tracta ...
Notícies històriques
La torre de Montornès va ser projectada pel coronel Manuel Ramon Garcia seguint el model que l'enginyer José Maria Mathé havia usat per a les línies civils d'Espanya. La torre va ser construïda entorn de l'any 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica. La Reial Ordre de 19 de desembre de 1862 va suprimir totes les torres que s'havien construït per estacions de comunicació visual.
Unia visualment la torre del castell de Montcada, al sud, amb la torre de can Casaca de Granollers, dins la línia Barcelona - Vic, una línia important perquè el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha, veritable impulsor de la telegrafia, va establir-hi durant la Segona Guerra Carlina (1846-49) un dels quarters generals justament a Vic. Aquesta línia tenia un petit ramal que arribava a Sabadell des de l'estació de Montcada. En conjunt, totes les línies militars, a Catalunya, formaven una xarxa de més de 800 km.
La major part de la xarxa telegràfica s'havia construït per combatre les guerrilles carlistes que havien provocat la Guerra dels Matiners. A cada torre hi havia una guarnició fixa, normalment dos caporals i dos soldats, als quals se'ls coneixia com a torrers. A la part del terrat, aquest destacament accionava les diferents posicions d'un mecanisme de braços, boles i politges que configuraven els signes codificats que es transmetien, com a missatges visuals, de torre en torre.La torre de Montornès va ser projectada pel coronel Manuel Ramon Garcia seguint el model que l'enginyer José Maria Mathé havia usat per a les línies civils d'Espanya. La torre va ser construïda entorn de l'any 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica. La Reial Ordre de 19 de desembre de 1862 va suprimir totes les torres que s'havien construït per estacions de comunicació visual.
Unia visualment la torre del castell de Montcada, al sud, amb la torre de can Casaca de Granollers, dins la línia Barcelona - Vic, una línia important perquè el capità general Manuel Gutiérrez de la Concha...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Len i Currius, Lluís
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya
VV.AA.
1999
Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya.