Masia fortificada composta per un edifici de planta quadrada amb dues torres adossades als extrems de la façana principal, que s'orienta a migdia. Es tracta d'una construcció del segle XV sobre una antiga domus documentada al segle X, la domus de Vilazir, possiblement d'origen romà. La seva actual fisonomia és fruit de les reformes fetes entre els segles XVI i XIX.
El cos principal consta de planta baixa, pis i golfes, amb la teulada a quatre vessants, de composició asimètrica. A la façana principal un porxo cobreix l'entrada; està format per tres arcs rebaixats i coberta plana protegida per una barana de ferro que constitueix la terrassa de la planta primera. Té dos portals d'entrada, el central era d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra que en algun moment foren rebaixades per transformar-lo en portal de llinda plana. Un segon portal, més petit, és d'arc de mig punt adovellat. Les obertures del primer pis són de pedra motllurada amb llinda plana. Sobre el finestral central se situa un plafó amb el baix relleu de dos àngels, un dels quals sosté una espasa, representació de Sant Miquel arcàngel. A les golfes s'hi obren tres finestres simples de llinda plana, de factura més moderna. En aquest punt queda palès, per diferències en el parament, que l'edifici va ser repujat en algun moment indeterminat, probablement per fer més habitable l'espai interior de les golfes.
Les dues torres s'adossen a les cantonades de la façana principal. Són de planta quadrada de quatre pisos d'alçada tot i que, igual que en el cos principal, s'observa clarament en el parament que van ser repujades en algun moment indeterminat d'època moderna o contemporània, i rematades per una barana d'obra. La torre de la dreta té una entrada a la planta baixa de pedra motllurada amb la data de 1789 inscrita a la llinda. Aquesta entrada correspon a una antiga capella dedicada a Sant Iscle i datada originàriament l'any 904. Actualment s'utilitza com a magatzem. De les obertures dels pisos superiors hi destaca una finestra gòtica geminada amb mainell i impostes esculpides. La torre de l'esquerra sembla més tosca, si més no la seva base, feta amb còdols de gran mida.
El conjunt es completa amb un seguit de construccions auxiliars que se situen dins un barri tancat on s'hi conserva l'era enrajolada.
Altres elements de la masia són una bassa situada sota el bosc de la casa, de forma quadrada i que s'omplia amb les aigües provinents d'una mina, les restes de la qual van ser identificades durant una intervenció arqueològica l'any 2015. Aquesta mateixa mina abastia d'aigua un safareig que se situa uns metres a l'est i que va ser objecte de restauració.Masia fortificada composta per un edifici de planta quadrada amb dues torres adossades als extrems de la façana principal, que s'orienta a migdia. Es tracta d'una construcció del segle XV sobre una antiga domus documentada al segle X, la domus de Vilazir, possiblement d'origen romà. La seva actual fisonomia és fruit de les reformes fetes entre els segles XVI i XIX.
El cos principal consta de planta baixa, pis i golfes, amb la teulada a quatre vessants, de composició asimètrica. A la façana principal un porxo cobreix l'entrada; està format per tres arcs rebaixats i coberta plana protegida pe...
Notícies històriques
Al subsol del mas i del seu entorn s'hi han localitzat restes d'època romana que remeten a una possible vil·la, la vil·la Alzir. D'aquí provindria el nom de Vilatzir, amb el qual es coneixia el mas des del segle X fins al segle XV. La primera referència al lloc de Vilatzir és de l'any 904 en l'acta de consagració de l'església de Sant Esteve de Parets. El primer propietari conegut fou un tal Ricolf de Villa Litoris, natural de Pertegàs a Sant Celoni. Va passar a mans del monestir de Sant Cugat a finals del segle X després de la mort sense descendència de la darrera Villa Litoris, el 1067. D'aquesta manera es transformà en dominicatura, explotació gestionada directament pel monestir a través d'un administrador o un batlle. Al segle XI va passar a mans d'un tal Guifré, que va rebre el cognom del lloc, Vilatzir, cosa que va iniciar una nissaga que durà fins al segle XII. Després d'un període en què no s'hi conserva documentació, la propietat del lloc apareix, ja al segle XIV, en mans dels Planella, originaris de Moià, i que es mantingueren com a propietaris fins al segle XVI quan, per matrimoni, passà a mans dels Malla, naturals de Vic. Aquests mantingueren la propietat fins al segle XVIII, quan el convent dominic de Santa Caterina de Barcelona en va esdevenir propietari, fins a la desamortització de 1835. Al segle XIX era propietat d'un industrial de Sabadell, i des de l'any 1952 fins a l'actualitat (2020) pertany a la mateixa família.Al subsol del mas i del seu entorn s'hi han localitzat restes d'època romana que remeten a una possible vil·la, la vil·la Alzir. D'aquí provindria el nom de Vilatzir, amb el qual es coneixia el mas des del segle X fins al segle XV. La primera referència al lloc de Vilatzir és de l'any 904 en l'acta de consagració de l'església de Sant Esteve de Parets. El primer propietari conegut fou un tal Ricolf de Villa Litoris, natural de Pertegàs a Sant Celoni. Va passar a mans del monestir de Sant Cugat a finals del segle X després de la mort sense descendència de la darrera Villa Litoris, el 1067. D'aq...
)
)
)