Situada a la plaça Catalunya en un tram que fa cantonada amb el carrer dels Almogàvers, centre neuràlgic del barri de l'Eixample. Edifici de planta rectangular amb una distribució de planta baixa, primer i segon pis. La façana principal està composada a partir de la formalització d'una torre central, al pla de la testera, que s'eleva a un nivell més i compleix la funció de caixa d'escala. A l'eix central d'aquest volum s'hi obren tres finestres amb la central més gran que les que la flanquegen. L'element predominant de l'edifici és la balconada de ferro forjat, al pis noble, ocupant el tram de la façana principal amb tres obertures i el de la façana lateral amb quatre. A la planta superior, en canvi, s'hi disposen tres balcons independents a la banda de la testera i tres balcons i tres finestres, a la façana lateral, amb les mateixes característiques que les de la torre. Els tancaments dels balcons són a l'anglesa de dos batents amb persiana de corda, al pis noble, i persiana de llibret al segon pis. Les finestres, empren el mateix tipus de tancament i persiana però les finestres més petites només tenen un batent. Als balcons hi destaquen mènsules, elements florals i caps humans inspirats en personatges del món rural. Tanmateix, a les llindes s'hi aprecien pintures modernistes, mitjançant la tècnica de l'esgrafiat. Aquesta també s'empra al fris del coronament amb motius geomètrics i vegetals. A l'extrem superior de la façana lateral, hi ha una inscripció que ens indica la data de construcció de l'edifici, "1903". A la planta baixa, hi ha vuit obertures d'arc escarser, cinc donen accés als baixos, una dóna accés als habitatges i les altres dues són finestres fixes. En aquest nivell el parament és estucat i imita filades de carreus amb un coronament vegetal. La coberta de l'edifici és de teula àrab i té una inclinació de pavelló. A la part posterior de la teulada, hi ha una secció en forma de "L" invertida, que s'utilitza com a terrat i compta amb una balustrada motllurada i decorada amb elements vegetals. La coberta de la torre, té la mateixa inclinació però està realitzada amb teules vidriades i, tot el seu perímetre, té una barana de ferro forjat. Aquest material és també emprat al coronament d'algunes parts de la coberta de tot l'edifici i al centre de la torre, on hi ha un penell.Situada a la plaça Catalunya en un tram que fa cantonada amb el carrer dels Almogàvers, centre neuràlgic del barri de l'Eixample. Edifici de planta rectangular amb una distribució de planta baixa, primer i segon pis. La façana principal està composada a partir de la formalització d'una torre central, al pla de la testera, que s'eleva a un nivell més i compleix la funció de caixa d'escala. A l'eix central d'aquest volum s'hi obren tres finestres amb la central més gran que les que la flanquegen. L'element predominant de l'edifici és la balconada de ferro forjat, al pis noble, ocupant el tram de...
Notícies històriques
L'edifici, propietat d'Antoni Domènech, fou construït l'any 1903 amb la finalitat d'acollir entitats i associacions. Amb el temps, fou la seu de la Cambra Agrícola i més tard acollí el Centre Regionalitsta. Estilísticament, l'edifici és un dels pocs del municipi que presenta un estil modernista complet.
)
)
)
)