Església situada al centre històric de la ciutat. És de planta basilical coberta a dues aigües amb teula àrab. Té tres naus amb un presbiteri rectangular, una capella i sagristia. El campanar, de secció quadrada, està als peus del recinte i el remata una barana de pedra. La porta d'entrada actual, a ponent, és d'època romànica amb les portes fetes de fusta amb ferramenta de ferro forjat. Pel que fa l'interior, cal destacar les seves decoracions pictòriques força recents.
El portal d'entrada és de dues fulles o batents que s'obren cap a l'interior de l'església de Sta. Maria de Borreda i que tencà el portal de mig punt de cara a ponent de l'església. El ferro fou durant l'edat mitjana el material bàsic per a protegir les portes, material que aviat evolucionà cap a formes decoratives. el cas de la porta de ferro forjat de Borredà, repeteixel model de ferramenta de la gran majoria d'esglésies romàniques de la comarca que conserven la seva porta original.Església situada al centre històric de la ciutat. És de planta basilical coberta a dues aigües amb teula àrab. Té tres naus amb un presbiteri rectangular, una capella i sagristia. El campanar, de secció quadrada, està als peus del recinte i el remata una barana de pedra. La porta d'entrada actual, a ponent, és d'època romànica amb les portes fetes de fusta amb ferramenta de ferro forjat. Pel que fa l'interior, cal destacar les seves decoracions pictòriques força recents.
El portal d'entrada és de dues fulles o batents que s'obren cap a l'interior de l'església de Sta. Maria de Borreda i que...
Notícies històriques
La primera menció de l'església data del 938. Es conserven alguns vestigis del s. XI, possiblement l'església primitiva, identificats amb l'actual. L'església romànica data del s. XII, es féu en substitució de la preromànica del 938. Al s. XVIII quedà petita degut al fort creixement demogràfic de Borredà; les reformes efectuades a finals del s. XVIII per tal d'encavir el retaule barroc de la mare de déu de la popa resultaren insuficients i el 1718 l'abat de Ripoll donà permís per a fer una nova capella del St. Crist. Les obres definitives es realitzaren l'últim terç del s. XVIII, concretament el 1784. El campanar fou bastit el 1790. Malauradament durant la guerra civil (1936- 1939) fou incendiada i es perderen els retaules barrocs que la decoraven. Als 70 dels s. XX el pintor vigatà Barniol decorà el presbiteri i les naus.La primera menció de l'església data del 938. Es conserven alguns vestigis del s. XI, possiblement l'església primitiva, identificats amb l'actual. L'església romànica data del s. XII, es féu en substitució de la preromànica del 938. Al s. XVIII quedà petita degut al fort creixement demogràfic de Borredà; les reformes efectuades a finals del s. XVIII per tal d'encavir el retaule barroc de la mare de déu de la popa resultaren insuficients i el 1718 l'abat de Ripoll donà permís per a fer una nova capella del St. Crist. Les obres definitives es realitzaren l'últim terç del s. XVIII, concretamen...
)
)
)
)