L'edificació consta d'una part de convent amb un pati de 25,25 m de llarg per 13,53 m d'ample. Al costat oriental, la façana del temple té una fornícula sense la imatge i hi ha un campanar d'espadanya. Al sud hi ha un porxo amb set arcs sobre pilars quadrats; a l'oest a l'alçada del primer pis hi ha una galeria de set arcs de mig punt sobre pilars octogonals. Al costat nord també apareix una galeria semblant però de vuit arcs i una escala de pedra que porta al primer pis.
L'església fa 28,20 m d'ample, i 3,60 m de fons les capelles laterals, dues a cada costat. L'absis semipoligonal de cinc costats tenia coberta nerviada amb clau de volta avui desapareguda.
A l'exterior es conserven els set contraforts de la capçalera, però totes les cobertes han desaparegut. El parament és de pedres irregulars i només els angles presenten carreus de granit ben escairat. La part de les dependències monàstiques ha sofert una intervenció i les teulades s'han restituït. L'entrada al recinte es troba al costat nord.L'edificació consta d'una part de convent amb un pati de 25,25 m de llarg per 13,53 m d'ample. Al costat oriental, la façana del temple té una fornícula sense la imatge i hi ha un campanar d'espadanya. Al sud hi ha un porxo amb set arcs sobre pilars quadrats; a l'oest a l'alçada del primer pis hi ha una galeria de set arcs de mig punt sobre pilars octogonals. Al costat nord també apareix una galeria semblant però de vuit arcs i una escala de pedra que porta al primer pis.
L'església fa 28,20 m d'ample, i 3,60 m de fons les capelles laterals, dues a cada costat. L'absis semipoligonal de cinc...
Notícies històriques
Consta que el 1290 ja hi havia una ermita dedicada al bisbe i màrtir sant Salvi. Amb el trasllat de relíquies del sant des de Roma l'any 1591 l'ermita va esdevenir santuari. El 12 de desembre de 1690, el senyor de la vila de Santa Coloma de Farners, Francesc de Bournonville, marquès de Rupit, va fer donació al franciscà Josep Medina per establir-hi un convent d'observants.
Cap al 1720 el convent arribà a tenir divuit religiosos. L'any 1801 es va refer l'església amb l'ajut del duc d'Híxar (a la façana hi havia un escut d'armes, avui desaparegut, amb la llegenda: "Sr. Duque de Huyjar anyo 1810"). Durant la guerra del Francès el monestir fou saquejat diverses vegades i cremat. Amb la desamortització de Mendizàbal (1835) la comunitat fou dispersada i el monestir abandonat. Temps després passà a ser propietat dels pares Agustins de Calella de Mar que van custodiar els arxius fins que van ser destruïts durant la guerra civil de 1936.Consta que el 1290 ja hi havia una ermita dedicada al bisbe i màrtir sant Salvi. Amb el trasllat de relíquies del sant des de Roma l'any 1591 l'ermita va esdevenir santuari. El 12 de desembre de 1690, el senyor de la vila de Santa Coloma de Farners, Francesc de Bournonville, marquès de Rupit, va fer donació al franciscà Josep Medina per establir-hi un convent d'observants.
Cap al 1720 el convent arribà a tenir divuit religiosos. L'any 1801 es va refer l'església amb l'ajut del duc d'Híxar (a la façana hi havia un escut d'armes, avui desaparegut, amb la llegenda: "Sr. Duque de Huyjar anyo 18...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Bofill, J.
2004
La Guia 2004. Santa Coloma de Farners, Vidreres, Caldes de Malavella, maçanet de la Selva, Sils, Vilobí d'Onyar, Riudellots de la Selva, Riudaneres, Massanes, Brunyola, Girona
Borrell, M.
2000
Farners i el Rocar. Ermites, esglésies i monestirs
Borrell, M.
2002
Santa Coloma de Farners, Els Pobles de la Selva
Collelldemont, P.
1992
Del Montseny a les valls d'Hostoles
Ginesta, S.
1972
La Comarca de la Selva,
Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi
1998
El Patrimoni de la Selva: Inventari històric artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca
Mas, J.M
1984
El Monestir de San Salvi de Cladells i L'hospital de Nostre Senyora de Bellver
)
)
)
)