Al final de la Rambla, gairebé arran del mar, es conserven les Drassanes de Barcelona, les més grans i completes de tipus mediterrani que hi ha actualment arreu del món. La seva forma actual és el resultat de diverses fases edificatòries, en les quals es mantingué constant, tot i la seva extensió en el temps, el mateix sistema constructiu gràcies a la racionalitat funcional i estructural.
Les set naus actuals (la central, més ampla, és el resultat d'unir-ne dos el segle XVIII), que formen un espai unitari propi del gòtic català, són cobertes amb embigat de fusta a dues vessants sobre arcs diafragma de mig punt que recolzen en pilars quadrangulars.
Del recinte originari del segle XIII en resten tres torres i fragments de muralla amb escuts reials i de la Generalitat.
Al segle XIV s'amplià amb un porxo nou, l'edifici de Pere IV al N del conjunt. Per sota, a llevant, es van afegir les naus de la generalitat el segle XVII.
Les naus gòtiques foren allargades pel costat muntanya entre els segles XVII i XVIII fins al baluard d'època moderna que tanca tot el conjunt.Al final de la Rambla, gairebé arran del mar, es conserven les Drassanes de Barcelona, les més grans i completes de tipus mediterrani que hi ha actualment arreu del món. La seva forma actual és el resultat de diverses fases edificatòries, en les quals es mantingué constant, tot i la seva extensió en el temps, el mateix sistema constructiu gràcies a la racionalitat funcional i estructural.
Les set naus actuals (la central, més ampla, és el resultat d'unir-ne dos el segle XVIII), que formen un espai unitari propi del gòtic català, són cobertes amb embigat de fusta a dues vessants sobre arcs d...
Notícies històriques
L'any 1255, les drassanes del Regomir, les primeres que hi va haver a Barcelona, es consideraren inadequades. Durant el regnat de Pere el Gran (1276-1285), a finals del segle XIII, s'inicià la construcciód'unes noves drassanes a l'altra banda de la Rambla. Constaven d'un pati fortificat, encerclat de porxos, i torres amb merlets als quatre angles. El 1378, el rei Pere el Cerimoniós va continuar-ne les obres, unint els seus propis recursos amb els de la ciutat i els de les corts. Sota la direcció del mestre d'obres Arnau Ferrer, Pere el Cerimoniós féu ampliar els porxos de llevant i de ponent i es convertiren en vuit naus paral.leles (1381), on es podien construir trenta galeres alhora.
A finals del segle XVI, les Drassanes passaren a mans de la Generalitat, que entre el 1612 i el 1618 hi afegí tres naus grans pel costat de la Rambla. Poc després, la monarquia hi féu obres i hi posà l'escut. Durant el segle XVII s'hi van afegir més naus.
El 1663 passaren a l'exèrcit espanyol, que el 1681 les englobà en un baluard. Aleshores s'adaptaren per a caserna i arsenal. El segle XVIII les dues naus centrals foren unides en una de sola. S'hi edificà també una caserna (1792) i l'exèrcit no les abandonà fins entrat el segle XX (1935). La Diputació en féu una acurada restauració, finalitzada el 1966, sota la direcció d'Adolf Florensa.
Actualment, les Drassanes aixopluguen el Museu Marítim que depèn de la Diputació de Barcelona.L'any 1255, les drassanes del Regomir, les primeres que hi va haver a Barcelona, es consideraren inadequades. Durant el regnat de Pere el Gran (1276-1285), a finals del segle XIII, s'inicià la construcciód'unes noves drassanes a l'altra banda de la Rambla. Constaven d'un pati fortificat, encerclat de porxos, i torres amb merlets als quatre angles. El 1378, el rei Pere el Cerimoniós va continuar-ne les obres, unint els seus propis recursos amb els de la ciutat i els de les corts. Sota la direcció del mestre d'obres Arnau Ferrer, Pere el Cerimoniós féu ampliar els porxos de llevant i de ponent i...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1983
1983 Anàlisi Tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval.
Ainaud,J, Gudiol,J i Verriè, F.P.
Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona
Cirici i Pellicer, Alexandre
1973
Barcelona, pam a pam
Cirici, Alexandre; Gumí, Jordi
1977
L'art gòtic català: l'arquitectura als segles XIII i XIV
Dalmases,N. de i Pitarch,A.
Història de l'art català. L'art gòtic S.XIV-XV
Estrada i Rius, Albert
2004
La Drassana Reial de Barcelona a l'edat mitjana: organització institucional i construcció naval a la Corona d'Aragó
Hernández Cros, J.H., Mora,G. i Pouplana, X.
1985
Guia de l'Arquitectura de Barcelona ,
Mutgé Vives, Josefa
2004
Política, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV
Segovia Barrientos, Francisco
2008
Las Reials Drassanes de Barcelona entre 1700 y 1936: astillero, cuartel, parque y maestranza de artillería, Real Fundición de bronce y fuerte
)
)
)
)