El mas del Pi d'Avall es troba ubicat sobre una petita terrassa o plataforma lleugerament elevada que permet divisar una gran extensió de terreny.
La masia es troba estructurada clarament en dues parts ben diferenciades: per una banda tenim la part més antiga, ubicada a l'esquerra, la qual consta de dues plantes i coberta amb una teulada a dues aigues de vessants a façana. La planta baixa consta de dues obertures, com són el portal d'accés i una petita finestra. En el primer pis trobem tres obertures a destacar especialment, la finestra gòtica d'arc conopial, amb unes cares molt interessants acompanyades amb uns petits motius circulars, esculpides en baix relleu en les impostes. A part d'aquesta finestra gòtica, la resta són totalment irrellevants ja que no han experimentat cap treball a destacar.
La part més nova la trobem ubicada a l'extrem dret. Es tracta de l'habitatge principal actual en forma de torre, que consta de dues plantes i coberta a quatre aigues. L'entrada a aquest habitatge es practica mitjançant el portal adovellat d'arc de mig punt amb unes dovelles de pedra de tamany mitjà. La resta d'obertures són totalment irrellevants ja que no acumulen cap treball interessant.El mas del Pi d'Avall es troba ubicat sobre una petita terrassa o plataforma lleugerament elevada que permet divisar una gran extensió de terreny.
La masia es troba estructurada clarament en dues parts ben diferenciades: per una banda tenim la part més antiga, ubicada a l'esquerra, la qual consta de dues plantes i coberta amb una teulada a dues aigues de vessants a façana. La planta baixa consta de dues obertures, com són el portal d'accés i una petita finestra. En el primer pis trobem tres obertures a destacar especialment, la finestra gòtica d'arc conopial, amb unes cares molt interessant...
Notícies històriques
El mas del Pi es troba documentat l'any 993, i formava part d'un alou venut a un prevere anomenat Sanç pels comptes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, i que fou adquirit de bell nou l'any 1068 pels comptes, que llavors eren Ramon Berenguer i Almodis.
L'any 1316 ja s'havia subdividit en dues propietats: el Pi d'Amunt i el Pi d'Avall.
Anys
Obra
Inicis s. XXI aprox.
Obres de manteniment i acondicionament en tot l'edifici.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
AADD.
2005
Lloret, ahir i avui. Visió contrastada de diversos indrets del nostre poble, després del pas del temps.
BRUGUERA, F. i RAMIÓ, N.;
2002
Osor. Els pobles de la Selva.
Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi
1998-2001
El Patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca
)
)
)
)