Davant de la casa de Convalescència, al pati allargat que fa d'entrada al gran recinte de l'antic hospital de la Santa Creu des del carrer del Carme, hi ha l'antic Col·legi de Cirurgia, restaurat el 1927 com a seu de l'Acadèmia de Medicina.
L'edifici és el resultat de la simbiosi del pensament racionalista d'un científic -el cirurgià Pere Virgili-, que va dirigir-ne les obres des del 1762 -amb el sever disseny de l'arquitecte academicista Ventura Rodríguez.
La façana és molt sòbria i de pedra ben tallada, amb frontó mixtilini, amb fornícules buides i l'escut del rei Carles III (1762), obra de Carles Grau. L'amfiteatre interior és molt ben resolt, amb una taula de marbre al centre, per fer-hi disseccions. Una graderia semicircular de pedra, la primera fila de la qual és feta de butaques d'estil rococó, és obra de Llorenç Rosselló, que també féu gelosies de la galeria superior, sobreportes i el peu de la taula de disseccions, dissenyat per l'escultor Joan Enrich.
La sala és il·luminada per grans finestrals i una llanterna zenital que sobresurt per damunt de les cobertes de l'edifici. En una fornícula del saló hi ha el bust del gran cirurgià del segle XVIII, Pere Virgili.Davant de la casa de Convalescència, al pati allargat que fa d'entrada al gran recinte de l'antic hospital de la Santa Creu des del carrer del Carme, hi ha l'antic Col·legi de Cirurgia, restaurat el 1927 com a seu de l'Acadèmia de Medicina.
L'edifici és el resultat de la simbiosi del pensament racionalista d'un científic -el cirurgià Pere Virgili-, que va dirigir-ne les obres des del 1762 -amb el sever disseny de l'arquitecte academicista Ventura Rodríguez.
La façana és molt sòbria i de pedra ben tallada, amb frontó mixtilini, amb fornícules buides i l'escut del rei Carles III (1762), ob...
Notícies històriques
El Col.legi de Cirurgia va ser fundat a Barcelona per reial ordre l'any 1760, sota l'impuls i direcció de Pere Virgili, i segons el model del de Cadis. Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils.
Pere Virgili traçà el programa de l'edifici i n'encarregà la solució artística a Ventura Rodríguez, que el 1761 féu el projecte. La construcció, un cop autoritzada pel rei Carles III, s'allargà de 1762 a 1764. La inspecció de les obres anà a càrrec de l'enginyer militar Pedro Martín Cermeño, que delegà la direcció a Pedro Carlos Saliguet. Joan Cuesta fou l'aparellador. Francesc Renart, el mestre de cases, i Pere Armet, el fuster. També hi col.laborà la companyia dels mestres de cases Onofre Ivern i Josep Ribes i dels fusters Pau Planes i Deodat Casanoves.El Col.legi de Cirurgia va ser fundat a Barcelona per reial ordre l'any 1760, sota l'impuls i direcció de Pere Virgili, i segons el model del de Cadis. Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils.
Pere Virgili traçà el programa de l'edifici i n'encarregà la solució artística a Ventura Rodríguez, que el 1761 féu el projecte. La construcció, un cop autoritzada pel rei Carles III, s'allargà de 1762 a 1764. La inspecció de les obres anà a càrrec de l'enginyer militar Pedro Martín Cermeño, que delegà la direcció a Pedro Carlos Saliguet. Joan Cuesta fou l'aparellador. Frances...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau
1947
Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona
Cirici, Alexandre
1973
Barcelona pam a pam
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier
1973
Guía de Arquitectura de Barcelona
Martinell, Cèsar
1959-1963
Arquitectura i escultura barroques a Catalunya
Triadó, Joan Ramon
1984
Història de l'Art Català. L'època del barroc: segles XVII-XVIII
)
)
)
)