L'edifici de la Universitat, que ocupa dues illes de cases de l'Eixample, té planta en forma de U, i s'organitza en dos cossos, disposats entorn de sengles patis o claustres, d'inspiració toscana, corresponents originàriament a les facultats de lletres el de l'esquerra i a les de ciències el de la dreta. Enmig, un cos central més curt allotja, a la planta baixa, un ampli vestíbul i l'escala d'honor, que mena a la primera planta, on hi ha els serveis centrals: rectorat, paranimf, capella, aula magna, biblioteca.
La façana és estructurada per aquest cos central, més elevat, i per dues torres de planta quadrada als extrems. Les obertures, de grans dimensions, són d'arc de mig punt, dins una interpretació lliure del romànic.
En la decoració del Paranimf, duta a terme pel decorador Josep Mirabent a partir del 1873, s'observa un canvi clar en el programa ideològic de l'edifici: del neo-romànic d'arrel catalana es deriva a un neomudejarisme de caire hispànic, accentuat per les pintures de tema històric que ornen la sala.L'edifici de la Universitat, que ocupa dues illes de cases de l'Eixample, té planta en forma de U, i s'organitza en dos cossos, disposats entorn de sengles patis o claustres, d'inspiració toscana, corresponents originàriament a les facultats de lletres el de l'esquerra i a les de ciències el de la dreta. Enmig, un cos central més curt allotja, a la planta baixa, un ampli vestíbul i l'escala d'honor, que mena a la primera planta, on hi ha els serveis centrals: rectorat, paranimf, capella, aula magna, biblioteca.
La façana és estructurada per aquest cos central, més elevat, i per dues torres ...
Notícies històriques
La Universitat de Barcelona, suprimida per Felip V i traslladada a Cervera el 1717, fou reinstaurada definitivament el 1842. L'edifici nou que havia d'allotjar dignament la institució fou projectat per l'arquitecte Elies Rogent, dins d'un historicisme neo-romànic que estava en clara sintonia amb la renaixença cultural i el medievalisme d'arrel romàntica. Construït en un Eixample que tot just començava a urbanitzar-se, s'hi estatjaren les facultats aleshores existents, tret de la de Medicina.
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau
1947
Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona
Alcolea Gil, Santiago; Garriga i Riera, Joaquim; Coll i Mirabent, Isabel.
1980
Pintures de la Universitat de Barcelona : catàleg
Alcolea i Blanch, Santiago; Cirici, Alexandre; Termes, Josep.
1971
La Universidad de Barcelona Estudio histórico-artístico
Cirici, Alexandre
1973
Barcelona pam a pam
Fontbona, Francesc
1983
Història de l'art català. Del Neoclassicisme a la Restauració: 1808-1888
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier
)
)
)
)