El castell de l'Espluga Calba és l'edifici més important de la població. És alçat entre els segles XI-XII, i hom parla d'una possible base àrab. Quan l'orde dels Hospitalers s'instal·laren a l'Espluga, a primers del segle XV, el referen totalment i li donaren l'aparença de casal gòtic que ha arribat, més o menys reformada, als nostres dies. Bona part del basament a tot al voltant del castell és en contrafort o sobre roca. La planta de l'edifici principal és aproximadament quadrangular i consta de planta baixa, planta pis i golfes que s'articulen al voltant d'un pati central, l'anomenat pati d'armes essent la coberta de vessants compostos per adaptar-se a les superfícies a cobrir. La major part d'aquest edifici principal és cantoner i amb paraments carreuats tret d'alguns fragments a la part mitja fets de pedra irregular arrebossada de calç. Per la façana posterior, hi ha un segon volum adossat, rectangular, amb característiques i paraments semblant a l'edifici principal però totalment reformat de quan s'hi van instal·lar les escoles al primer pis. Aquest cos, a l'extrem, aparenta una major antiguitat pel desgast dels carreus. Al seu peu, a migdia, hi ha un pou de 15 m de profunditat d'antuvi al servei del castell. Les façanes es rematen amb un ràfec en teula i maó ceràmic i algun fragment a la façana sud és encara emmerletat.
A la façana principal, orientada a ponent, hi ha destaca la portalada principal amb un arc de mig punt adovellat amb grans carreus; hi ha un segon portal més petit, també adovellat i amb una bella escalinata de pedra. Al primer pis, hi llueixen dues finestres geminades que veiem reproduïdes al primer pis de les façanes laterals. Finalment, a les golfes, a les tres façanes s'hi obre una llarga galeria correguda de petits finestrons en arc alçat sobre muntant de pedra, i imposta i arcada de mig punt feta de maó.
A l'interior, hi destaca el pati d'armes de planta rectangular amb unes grans mènsules que possiblement aguantaven unes galeries, així com l'escala d'accés al primer pis, bell exemple de gòtic civil català.El castell de l'Espluga Calba és l'edifici més important de la població. És alçat entre els segles XI-XII, i hom parla d'una possible base àrab. Quan l'orde dels Hospitalers s'instal·laren a l'Espluga, a primers del segle XV, el referen totalment i li donaren l'aparença de casal gòtic que ha arribat, més o menys reformada, als nostres dies. Bona part del basament a tot al voltant del castell és en contrafort o sobre roca. La planta de l'edifici principal és aproximadament quadrangular i consta de planta baixa, planta pis i golfes que s'articulen al voltant d'un pati central, l'anomenat pati d'...
Notícies històriques
La carta de població de l'Espluga Calba, fou atorgada pel comte de Barcelona Ramon Berenguer VI a cinc famílies l'any 1148, durant el setge de Tortosa, quan Lleida era encara en mans dels sarraïns. Entre 1251 i 1360 l'Espluga va pertànyer al Monestir de Vallbona de les Monges. Després de passar per diferents mans al 1405, el lloc de l'Espluga i el seu castell són comprats per l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, també dita Orde els Hospitalers o Orde de Malta, i tot seguit el papa Benet XIII hi estableix la comanda de l'Espluga Calba, que comprendrà els llocs de Sidamon, el Palau d'Anglesola, el Portell i Torrelavit. Els hospitalers reedifiquen el castell al mateix segle XV. Al segle XVIII reformen el pati d'armes introduint-hi una capella de guix. A primers del segle XIX es reforma la sala capitular per transformar-la en capella per la Comanda de l'Espluga Calba de l'Ordre de Sant Joan. Els hospitalers mantenen el castell fins a la desamortització de Mendizábal, l'any 1836. Després, serà comprat per l'Apotecari Joan Cendra el qual, cap a 1860 l'acaba permutant per l'edifici que dedicaven a escola les monges Mercedàries. Al 1877, l'ordre Mercedària s'extingeix a la població per bé que el seu lloc al castell i la seua tasca educativa és prosseguida per una altra ordre de monges, les Dominiques les quals passen a anomenar el col·legi Sant Vicenç Ferrer. No endebades, les monges tenien una sandàlia d'aquell Sant, que exposaven a la finestra principal del castell, per prevenir les calamarsades. Durant tota aquella època el castell era popularment conegut com el "casal de les Monges". L'any 1963, les religioses Dominiques abandonen l'Espluga Calba i l'edifici resta tancat. Però al 1966, l'ajuntament va adquirir el castell. Posteriorment, cap al 1992-93 el castell és objecte d'una reforma integral que en alguns punts va desfigurar l'aparença original. Poc després, a la primera planta s'hi va instal·lar un restaurant que va durar fins a primers dels 2000. Des de 1996, hi ha d'una sala dedicada a l'Orde de Malta la qual ha fixat l'Espluga com a capital de l'antic Priorat de Catalunya. A primers també s'hi va habilitar un museu dedicat a Antoni Ferrer, noble que va viatjar a les Amèriques on va coincidir amb Pizarro i altres. Des que es va arranjar el castell, aquest és visitable.La carta de població de l'Espluga Calba, fou atorgada pel comte de Barcelona Ramon Berenguer VI a cinc famílies l'any 1148, durant el setge de Tortosa, quan Lleida era encara en mans dels sarraïns. Entre 1251 i 1360 l'Espluga va pertànyer al Monestir de Vallbona de les Monges. Després de passar per diferents mans al 1405, el lloc de l'Espluga i el seu castell són comprats per l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, també dita Orde els Hospitalers o Orde de Malta, i tot seguit el papa Benet XIII hi estableix la comanda de l'Espluga Calba, que comprendrà els llocs de Sidamon, el Palau...
Anys
Obra
1981
Reparació teulada
1983 / 1984
Reparació murs
2003
Restauració
des de 1990
Tasques restauració
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Apunts sobre la història del castell de L'Espluga Calba
Català i Roca, Pere
1967-1979
Els castells catalans
Lladonosa, i Pujol, Josep
1972-1973
Història de Lleida
Lladonosa, Josep
1972-1974
Història de Lleida
Miret i Sans, Joaquim
1910
Les cases dels templers y hospitalers en Catalunya: aplech de noves y documents històrichs
)
)
)
)