| Estil |
|
| Historicisme |
|
| Eclecticisme |
|
| Noucentisme |
|
| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Espais de lleure |
Parc |
| Actual |
Espais de lleure |
Parc |
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Jardí històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 34-JH
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 21/12/1951
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 15/01/1952
|
|
| Èpoques |
| Segles: XVIII - // XIX - // XX Inici -
|
|
| Autors |
| Nom |
Cognoms |
Funció |
|
| Josep |
Fontserè i Mestres |
mestre d'obres |
|
| Jean Claude Nicolas |
Forestier |
arquitecte paisatgista |
|
| Josep |
Llimona Bruguera |
escultor |
|
| Descripció |
El parc de la Ciutadella, el principal jardí urbà de la ciutat de Barcelona després del parc de Montjuïc, ocupa un espai de 60 Ha, resultant de l'enderroc de l'antiga Ciutadella borbònica i urbanitzat a finals del segle passat. El conjunt de jardins i passeigs que integren el parc tenen el seu centre a l'antiga plaça d'armes de la fortalesa, de la qual es van conservar l'Arsenal (1717-1727, obra de J.P. de Verboom), la Capella (1717-1728, obra de Verboom i d'A. de Retz) i el Palau del Governador (1718-1727, obra també de J.P. de Verboom, que ara allotja un institut de batxillerat). L'Arsenal, que fou adaptat inicialment com a palau reial per Pere Falqués (1889) i després com a museu (1904-1915), és la seu des del 1980 del Parlament de Catalunya.
Al nord de l'antiga plaça d'armes hi ha la Gran Cascada (1875-1881), projectada per Fontserè, que comptà amb la col·laboració de l'aleshores estudiant Antoni Gaudí. En l'ornamentació de la cascada destaquen els grups escultòrics de la Quadriga de l'Aurora (1882), obra de Rossend Nobas, i el Naixement de Venus, de Venanci Vallmitjana. Davant la cascada hi ha un petit llac artificial.
L'espai de l'antiga Plaça d'Armes es va convertir en un jardí dissenyat per Jean Claude Nicolas Forestier. L'espai que es delimità és rectangular amb un estany el·líptic al centre on s'ubicà l'escultura Desconsol, de Josep Llimona (1907). També establí una sèrie de vorades de xiprers retallades de forma regular i parterres amb arbustos i puntejats de rosers. Sumada a aquesta vegetació hi ha pins i tarongers, així com una filera de plàtans de tronc baix que defineixen el límit de la plaça. Constitueix un exemple clar de natura domesticada i d'espai humanitzat, plenament en sintonia amb els ideals noucentistes.
Alineats al llarg del passeig de Picasso, hi ha una sèrie d'edificis de gran interès. El Cafè-restaurant de l'Exposició del 1888, actual Museu de Zoologia, obra de Lluís Domènech i Montaner (1887-88), prefigura el modernisme arquitectònic. L'Hivernacle (1884), obra de Josep Amargós, en ferro i vidre, i l'Umbracle (1883-84), obra de Fontserè, flanquegen el Museu Martorell de Geologia, obra una mica anterior d'Antoni Rovira i Trias (1882).
De les nombroses estàtues que s'alcen en diversos indrets del parc, destaquen la Senyoreta del Paraigües (1884), obra de l'escultor Joan Roig i Soler, i el nu femení dit el Desconsol, obra de Josep Llimona (1903 i 1917), que actualment ha estat substituïda per una còpia. Cal esmentar també el monument a B.C. Aribau (amb escultura de Manuel Fuxà, 1884), el monument eqüestre a Prim (obra de Lluís Puigjaner, 1887, refet totalment per Frederic Marès el 1945), el monument als voluntaris catalans a la I Guerra Mundial (1935, obra de Josep Clarà), així com tota una sèrie de busts de poetes i artistes catalans, obra d'escultors com Arnau, Fuxà o Gargallo, instal·lats a principis de segle amb motiu dels Jocs Florals.
El terç sud del parc és ocupat pel zoològic de la ciutat, inaugurat el 1892 i que conegué un important i desordenat creixement entre 1956 i 1963. La seva ampliació, que es féu d'esquena a la resta del parc, li ha permès d'allotjar una importantíssima col·lecció d'animals.
El parc de la Ciutadella, el principal jardí urbà de la ciutat de Barcelona després del parc de Montjuïc, ocupa un espai de 60 Ha, resultant de l'enderroc de l'antiga Ciutadella borbònica i urbanitzat a finals del segle passat. El conjunt de jardins i passeigs que integren el parc tenen el seu centre a l'antiga plaça d'armes de la fortalesa, de la qual es van conservar l'Arsenal (1717-1727, obra de J.P. de Verboom), la Capella (1717-1728, obra de Verboom i d'A. de Retz) i el Palau del Governador (1718-1727, obra també de J.P. de Verboom, que ara allotja un institut de batxillerat). L'Arsenal, ...
|
| Notícies històriques |
El parc fou edificat en els terrenys de l'antiga ciutadella militar edificada per Felip V després d'ocupar la ciutat el 1714. La fortalesa, bastida per l'enginyer militar J. Prosper de Verboom entre 1716 i 1727, seguí el model de Vauban de planta poligonal estrellada. Utilitzada com a presó i odiada pels barcelonins, la ciutadella fou cedida finalment a la ciutat el 1869 i enderrocada poc després. L'espai resultant fou urbanitzat pel mestre d'obres Josep Fontserè, després d'un concurs municipal convocat a propòsit el 1871.
Quan encara era en construcció, el parc fou destinat a allotjar l'Exposició Universal del 1888. Fou aleshores quan el parc adquirí la seva configuració bàsica, sota la direcció de l'arquitecte Elies Rogent.
Al 1911, es va instal·lar a prop de l'antiga plaça d'armes el Saturno Park, un parc d'atraccions a imitació del Luna Park de Coney Island, a prop de Nova York. Malgrat ser un parc molt popular, només va durar 10 anys.
Al 1915 es va instal·lar el Museu d'Art de Barcelona a l'edifici de l'Arsenal, actual Parlament de Catalunya, i això va portar a que es reclames la dignificació de la plaça d'armes i que fossin allunyades les atraccions del Saturno Park. Al 1916, la gran muntanya russa Los Urales es va reubicar deixant lliure l'espai de la plaça, i, d'aquesta manera, es van iniciar els treballs d'enjardinament dissenyats per Forestier.
El parc fou edificat en els terrenys de l'antiga ciutadella militar edificada per Felip V després d'ocupar la ciutat el 1714. La fortalesa, bastida per l'enginyer militar J. Prosper de Verboom entre 1716 i 1727, seguí el model de Vauban de planta poligonal estrellada. Utilitzada com a presó i odiada pels barcelonins, la ciutadella fou cedida finalment a la ciutat el 1869 i enderrocada poc després. L'espai resultant fou urbanitzat pel mestre d'obres Josep Fontserè, després d'un concurs municipal convocat a propòsit el 1871.
Quan encara era en construcció, el parc fou destinat a allotjar l'Ex...
|
|
|
|
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
|
1987 |
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona |
| Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau |
1947 |
Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona |
| Arranz, Manuel; Grau, Ramon; López, Marina. |
1984 |
El Parc de la Ciutadella. Una visió històrica |
| Fontbona, Francesc |
1983 |
Història de l'art català. Del Neoclassicisme a la Restauració: 1808-1888 |
| G.G.C.C. |
|
1981-1985. Gran geografia comarcal de Catalunya |
| Galera, M., Roca,F. i Tarragò,S. |
1982 |
Atlas de Barcelona |
| Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier |
1973 |
Guía de Arquitectura de Barcelona |
| Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier |
1990 |
Arquitectura de Barcelona |
| Lacuesta, R.; Panyella, V.; Puigvert, J. M. (i altres). |
|
Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes |
| Pablo Salvat, Francesc Xavier |
1987 |
Estudi de l'obra de Fontserè : parcs i jardins |
| Triadò, Joan Ramón |
1984 |
Història de l'Art Català. L'època de l'Art Català. S. SVII-SVIII
|
|
| |
|
)
)
)
)