Camí de Durro a Sant Quirc, al costat dels Prats de es Santquircs
Localització:
Vall de Boí, la - Durro (Alta Ribagorça)
Estil
Romànic
Tipus d'ús
Original
Culte
Ermita
Actual
Culte
Ermita
Titularitat
Eclesiàstica
Estat de conservació: Bo
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 1890-MH-EN
Disposició: Acord Govern Generalitat
Data Disposició: 13/10/1992
Publicació: DOGC
Data publicació: 21/12/1992
Èpoques
Segles: XII - // XVII - XVIII
Descripció
La capella de Sant Quirc de Durro, situada a uns 1.500 m. d'altitud, és un petit temple isolat de nau única amb capçalera d'absis semicircular i coberta amb volta de canó apuntada sobremuntada per unes golfes i teulada a dues vessants. L'edifici és el resultat de dues fases constructives. A la primera pertanyen el cos de la nau el cos de la nau i l'absis i a la segona les golfes i el teulat. No es pot establir una cronologia exacta de l'edifici però l'obra romànica es podria datar al segle XII i la segona fase seria dels segles XVII i inici del XVIII. Aquestes dues etapes es veuen clarament en l'aparell constructiu, el d'època romànica es de carreus ben treballats i disposats en filades regulars mentre que l'ampliació és feta amb pedres poc treballades i disposades irregularment. De la mateixa època de l'ampliació és l'espadanya de dues obertures. L'entrada a la capella és un petit portal amb un arc de punt rodó adovellat que està situat a la façana sud. L'interior de la capella presenta un ambient de clara filiació barroca que genera una forta però suggerent contradicció amb l'embolcall on els referents romànics són dominants. La coberta és de volta de canó seguida i les parets estan recobertes d'arrebossat emblanquinat. Als peus de la nau hi ha un cor entresolat amb estructura i barana de fusta. Tots aquests elements interiors sembla que són producte de les reformes que daten dels segles XVII i XVIII. La unió del presbiteri amb la nau es realitza per dos arcs en degradació que s'obren a l'absis semicircular. Damunt de la boca de l'absis la paret testera s'aixeca lleugerament i en ella s'obre un petit òcul. A part de la claror natural que penetra de fora, l'esglesiola disposa d'un sistema complementari d'enllumenat que es composa de dos pisos de braços amb uns plats als extrems on s'hi encasten les candeles, i es poden fer pujar i baixar mitjançant unes corrioles. Aquest sistema d'il·luminació el trobem altres temples de la Vall. L'enllosat de la nau el formen grans pedres de dimensions variables i no massa regulars.
Cal fer especial menció al frontal d'altar romànic que procedent d'aquesta esglesiola es conserva al Museu d'Art de Catalunya, obra datada als inicis del segle XII que representa diversos episodis del martiri dels sants titulars de la capella. A la capella en podem veure una reproducció.
A la capçalera hi ha un retaule barroc on hi ha pintats sant Pau amb l'espasa, a la banda de l'evangeli, i sant Pere amb les claus, a la banda de l'epístola. Al centre sobre una peana hi ha la imatge gòtica d'alabastre policromat de santa Julita amb el petit sant Quirze a coll.
El 1997 es procedí a una restauració integral de la volumetria de la nau, en clau romànica, en funció de les recerques arqueològiques.
Béns mobles integrants de la declaració de BCIN:
- Retaule de fusta tallada i policromada, realitzat el 1708
- Imatge de Santa Julita i Sant Quirze, de pedra policromada
- Salomó de fusta tornejada i policromada.La capella de Sant Quirc de Durro, situada a uns 1.500 m. d'altitud, és un petit temple isolat de nau única amb capçalera d'absis semicircular i coberta amb volta de canó apuntada sobremuntada per unes golfes i teulada a dues vessants. L'edifici és el resultat de dues fases constructives. A la primera pertanyen el cos de la nau el cos de la nau i l'absis i a la segona les golfes i el teulat. No es pot establir una cronologia exacta de l'edifici però l'obra romànica es podria datar al segle XII i la segona fase seria dels segles XVII i inici del XVIII. Aquestes dues etapes es veuen clarament en...
Notícies històriques
Les petites esglesioles alçades als estadis superiors de la Vall de Boí, força nombroses, no es troben referenciades en les escriptures antigues. En aquest sentit res es pot aportar soble la seva implantació, promotors o vinculació amb l'estructura eclesial. En termes generals no sembla que la seva cronologia pugui ser gaire anterior al s. XII, i sense excavacions arqueològiques no es possible aventurar hipòtesis sobre la preexistència d'establiments culturals anteriors, cristians o pagans. Les capelles es troben tant a la solana com a l'obaga de la Vall, aïllades, mancades d'associació directe amb assentaments actuals o desapareguts. La cotaon s'estableixen voreja els 1400-1500m, i es situen sobre els nuclis poblats del fons de la Vall, amb els quals mantenen una certa relació cultural, cas de les esglesioles de Sant Cristòfol d'Erill-la-Vall, actualment desapareguda, Sant Quirc de Taüll o el mateix Sant Quirc de Durro. Per la seva ubicació, el caràcter de la implantació, no vinculada ni generadora de cap assentament proper, i sense titularitat parroquial, cal entendre aquests petits santuaris com a fites en el territori. El seu emplaçament, lluny de ser aleatori, remarca la sona intersticial entre les terres de conreu i les altes pastures, és a dir els límits de l'espai social treballat per les poblacions de la zona. Sant Quirc de Durro, com les altres capelles d'aquesta mena, és el santuari que marca els termes del paisatge agrícola i ramader. Estatge d'un intermediari sagrat, el sant titular desplega al seu entorn el que s'anomena territori de gràcia, damunt del qual exerceix la seva protecció sobrenatural de manera que la capella esdevé un lloc rellevant en la definició de l'espai simbòlic i social.Les petites esglesioles alçades als estadis superiors de la Vall de Boí, força nombroses, no es troben referenciades en les escriptures antigues. En aquest sentit res es pot aportar soble la seva implantació, promotors o vinculació amb l'estructura eclesial. En termes generals no sembla que la seva cronologia pugui ser gaire anterior al s. XII, i sense excavacions arqueològiques no es possible aventurar hipòtesis sobre la preexistència d'establiments culturals anteriors, cristians o pagans. Les capelles es troben tant a la solana com a l'obaga de la Vall, aïllades, mancades d'associació direct...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Abadal i de Vinyals, Ramon d'
1955
Els Comtats de Pallars i Ribagorça. A: Catalunya Carolíngia 3
Abadal i de Vinyals, Ramon d'
1974
Dels visigòtics als catalans. La formació de la Catalunya independent
Ainaud de Lasarte, Joan
1973
Art romànic: guia
Buron, Vicenç
1980
Esglésies romàniques catalanes: guia
Español, Francesca; Yarza, Joquín
2007
El romànic català
Fontova, Rosario; Polo, M. Carme
1999
Romànic de la Vall de Boí
Miret i Sans, Joaquim
1917
La casa senyorial d'Erill. A: Anuari de la Societat Catalana d’Heràldica
Miret i Sans, Joaquim
1910
Les cases dels templers y hospitalers en Catalunya: aplech de noves y documents històrichs
Moliné i Coll, Enric
1982
Organitzacions eclesiàstiques autònomes al Pirineu durant l'Antic Règim: les Valls d'Àneu, de Boí i d'Aran. A: Urgellia
Puig i Ferraté, Ignasi M.
1984
El cartoral de Santa Maria de Lavaix: el monestir durant els segles XI-XIII
)
)
)
)