| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Serveis sanitat |
Hospital |
| Actual |
Serveis sanitat |
Hospital |
|
Estat de conservació: Dolent
|
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 344-MH-EN
|
|
Disposició: Acord Govern Generalitat
|
|
Data Disposició: 04/06/2013
|
|
Publicació: DOGC
|
|
Data publicació: 07/06/2013
|
|
| Descripció |
El model utilitzat en la nova edificació de l'hospital de Santa Caterina, al segle XVII, fou el de pati central, església adjacent i façana austera, sense gairebé decoració. Aquest edifici consta de tres cossos: la capella, l'hospital i la Casa de la Convalescència.
La façana de l'hospital, feta amb carreus de pedra molt ben tallats, que li donen una gran austeritat i elegància, és coronada per una arqueria formada per 24 finestres de mig punt, que corren dessota una barana molt simple de línies i ornamentació. Aquestes obertures permetien una millor circulació i renovació de l'aire. El portal central és emmarcat per semicolumnes adossades i un arquitrau recte amb una fornícula al damunt, amb ornamentació geomètrica i florons. Al vestíbul és remarcable l'escut de Girona, esculpit el 1571, que havia pertangut a l'antic hospital. El pati interior, amb la seva escalinata obrada vers el 1678, és una de les parts més reeixides del conjunt. El 1928 fou restaurat pel decorador Josep Maria Busquets, del grup noucentista gironí encapçalat per Rafael Masó. Cal destacar també l'antiga farmàcia, de finals del segle XVII o principis del XVIII, restaurada el 1830-47, i que és una de les més notables del país per la seva col·lecció d'instrumental i de pots d'apotecari.
L'església, situada a la dreta de l'hospital, amb la façana a la mateixa línia, és una edificació d'una nau amb cor i presbiteri, coberta amb volta de llunetes. Fou consagrada el 1679 i és també d'una gran austeritat i senzillesa. En destaca el portal, emmarcat per semicolumnes adossades, frontó partit que allotja una fornícula i ornamentació de boles. L'església fou restaurada després de la guerra per l'arquitecte Joaquim Maria Masramon. Actualment, ha estat rehabilitada i convertida en l'Auditori Josep Irla. Aquest espai ha estat decorat de forma innovadora, amb un tractament monocromàtic, fosc i neutre, que ajuda a centrar l'atenció en l'element més destacat, la gran pintura de R. M. Alsina, El gran dia de Girona.
Altres edificacions més tardanes perllonguen la façana per la part esquerra, són edificacions fetes recentment entorn d'un segon pati que es comunica per una gran arcada amb el pati primitiu. Antigament, l'hospital es trobava unit per una illa de cases a l'antic hospici (actual Casa de Cultura), situat just davant, a la mateixa plaça de l'hospital.
Farmàcia.-
Construcció de planta rectangular d'uns 18 m de longitud per 4,5 m d'amplada, coberta amb una volta d'aresta que arrenca a 3,35 m del paviment. En els paraments est i oest hi ha armaris i prestatges encastats per a col·locar flascons de medicaments. Les formes dels flascons són de canya i de gerra. Al costat sud hi ha un moble de cos central o cordialer sobremuntat per l'escut de la ciutat de Girona decorat amb garlandes de fulles, fruits i flors esculpides en fusta. Als costats s'obren dues portes.
Els pots de ceràmica (362 peces) són magnífics, amb predomini dels anomenats "pots de canó". La cronologia dels pots varia entre els que duen el rètol en diagonal, del segle XVI o principis del XVII i els que el tenen en horitzontal i dins un medalló en forma de trèvol, de finals del segle XVII o principis del XVIII. L'origen de la producció d'aquests pots no està clar: hi ha estudis que la situen a València, Manisses, la Bisbal d'Empordà o Girona. També s'hi troben materials no ceràmics, com els 86 pots de vidre bufat del cordialer abans esmentat, caixes de fusta d'herbaris decorades, material quirúrgic dels segles XVII i XVIII, morters i uns 205 volums, alguns del segle XVIII, dedicats a la ciència farmacèutica, la química i la botànica.
La volta està decorada amb pintures d'elements barrocs i temes d'al·legories de manipulacions galèniques. L'obra de fusteria està ornada amb marbrejats, daurats, rombes, etc. La farmàcia, de tipus monacal, es pot considerar una de les més interessants del país.
Pati de les Magnòlies. Esgrafiats.-
El pati d'entrada a l'edifici, de forma rectangular, servia com a preàmbul a les plantes amb les sales de malalts i dispensaris mèdics i feia de distribuïdor, alhora que contribuïa a la il·luminació i ventilació de les dependències sanitàries. Té un caràcter sobri i elegant i les magnòlies contribueixen a atorgar-li la tristor dels capvespres.
El pati fou remodelat a finals del segle XIX, amb la col·locació del paviment a càrrec del taller dels Porcalla. Les lloses són de format rectangular i s'articulen de manera recta i ordenada al llarg del pati. Just al llindar de la porta principal trobem un mosaic fet de còdols que representen les armes martirials de Santa Caterina: la roda de molí, la palma i l'espasa.
L'any 1928 fou rehabilitat i s'hi incorporaren els esgrafiats a càrrec del decorador Josep M. Busquets. Les quatre façanes que emmarquen aquest pati presenten la millor decoració d'esgrafiats de Girona. La temàtica, ornamental, s'estén des de columnes salomòniques fins a variades formes geomètriques, adaptant-se sempre a l'estructura preexistent del segle XVII. La composició, en diferents registres, juga encertadament amb la bicromia emprada i la disposició de finestres i balcons. Inclosos dins un estil noucentista, els esgrafiats de l'hospital són un exemple més de la pràctica d'aquesta tècnica en els edificis gironins del primer terç del segle XX.
Travessant el pati en direcció al cos principal de l'edifici, s'alça, en l'eix central, l'escalinata construïda al voltant de l'any 1678 i que dóna accés al primer pis i al vestíbul de l'hospital. És d'un sol tram i està emmarcada per un arc de formes sinuoses, barroques i lobulades, que ressegueix el mur amb uns capitells toscans i uns pedestals escalonats. Aquest arc divideix l'escala en dos trams i li dona més entitat escultòrica. El tram que està inserit dins de l'edifici presenta una volta de mocador. La porta d'accés al vestíbul és de fusta, té un vitrall amb l'escut de Girona, en forma de timpà, i està emmarcada en un arc rebaixat amb un frontó ondulant i pilastres.
Els arrambadors ceràmics.-
Els arrambadors ceràmics d'aquest edifici s'han conservat al seu lloc original i ocupen les parets del vestíbul principal i de les dues cambres, la sala dels homes i la de les dones. Daten del segle XVII i estan atribuïts al taller barceloní dels Passoles, el mateix taller que realitzà els arrambadors de la Casa de la Convalescència de Barcelona.
El model utilitzat en la nova edificació de l'hospital de Santa Caterina, al segle XVII, fou el de pati central, església adjacent i façana austera, sense gairebé decoració. Aquest edifici consta de tres cossos: la capella, l'hospital i la Casa de la Convalescència.
La façana de l'hospital, feta amb carreus de pedra molt ben tallats, que li donen una gran austeritat i elegància, és coronada per una arqueria formada per 24 finestres de mig punt, que corren dessota una barana molt simple de línies i ornamentació. Aquestes obertures permetien una millor circulació i renovació de l'aire. El por...
|
| Notícies històriques |
La història de l'Hospital de Santa Caterina es remunta al segle XIII, quan es va fundar el primer hospital. L'any 1211, la confraria de Sant Martí comprà uns terrenys del Pla de Girona, prop del camí ral de Barcelona i actual Plaça del Lleó, per tal de construir-hi l'Hospital Nou. Entre 1225 i 1226 es decideix aixecar una església adjacent, sota l'autoritat de l'abat de Sant Feliu, que va proposar que es fes sota l'advocació de Santa Caterina. Aquest seria el motiu pel qual l'Hospital Nou passaria a conèixer-se com Hospital Santa Caterina, Verge i Màrtir.
L'any 1571 va esdevenir Hospital Reial, tal com testifica l'escut que encara es conserva a l'entrada del Pati de les Magnòlies. Aquest escut és l'únic testimoni de l'antic edifici. Es col·locà quan Felip II volgué donar un cop d'efecte contra els enfrontaments que reclamaven més inversions per Catalunya. L'escut amb la inscripció "DEL SENYOR REY EN SALVAGUARDA DELL ESPITAL GENERAL DE GIRONA. 1571. LA CIUTAT DE GIRONA", significava que fer destrosses a l'Hospital era sinònim d'atac a la figura del rei.
Al segle XVII (1654) les autoritats varen decidir tirar a terra aquell primer hospital i traslladar-lo a l'interior de la ciutat, per motius defensius, atès que calia eixamplar la muralla i construir baluards. L'any 1666 el bisbe Josep Ninot va col·locar la primera pedra del nou hospital. Aquest es va construir entre el 1666 i el 1679, en un nou emplaçament a l'interior de les muralles, en el sector de Girona que s'estengué a l'esquerra del riu Onyar, format a partir de l'antic Mercadal. L'any 1667 ja estaven en funcionament les primeres sales hospitalàries. Les obres es varen finalitzar amb l'acabament de la capella el 28 de desembre de 1679. L'edifici es va inaugurar amb una gram pompa. Era un edifici nou i modern que responia a les necessitats sanitàries d'aquell moment.
Durant el segle XVIII l'edifici va consolidar l'estructura final i va ampliar els seus serveis. Al 1765 es construí la Casa de la Misericòrdia, al costat de l'hospital, que més endavant va evolucionar cap a la construcció de l'Hospici, just al davant. Al 1785 es va incorporar l'edifici annex de la Casa de la Convalescència.
Al llarg del segle XIX l'hospital va patir diversos canvis: va assumir les competències de l'hospital de Pedret i dels Capellans i, durant els setges de 1808 i 1809, va patir greus destrosses que varen haver de ser reparades. Al 1855 l'edifici va passar a dependre de la Diputació. L'any 1931 va passar a dependre de la Generalitat i, a partir de l'any 1940 i durant la dictadura de Franco, va tornar a dependre de la Diputació.
L'any 1985 es va incorporar a la Xarxa Hospitalària. Tot i que l'hospital de Santa Caterina s'havia anat reformant contínuament, durant la inauguració d'uns quiròfans l'any 1988, el llavors conseller de Sanitat de la Generalitat, Xavier Trias, va indicar la necessitat de traslladar aquest equipament sanitari i realitzar un nou projecte.
El 1992 es va crear l'IAS i l'hospital de Santa Caterina va passar a formar part de nou de la Generalitat de Catalunya. L'any 1994 l'IAS, l'Ajuntament de Girona i la Generalitat de Catalunya varen signar un conveni pel qual el solar que ocupa aquest hospital és transferit a la Generalitat i es determina la voluntat d'utilitzar aquest espai com a dependències administratives a Girona.
L'any 2001 l'IAS es va convocar un concurs d'idees per al nou hospital. L'any 2004 l'hospital de Santa Caterina va tancar portes per primer cop en la seva història, per obrir-les de nou al parc hospitalari Martí i Julià de Salt. A partir d'aquest moment, es va convocar el concurs d'idees per al nou edifici de la Generalitat a Girona. Les obres es varen realitzar entre els anys 2006 i 2009 i han suposat la restauració i rehabilitació de l'antic edifici i la construcció d'un nou edifici annex a l'històric.
Actualment, doncs, l'antic hospital de Santa Caterina continua dempeus però amb una nova funció: contenir els serveis de la Generalitat de Catalunya a Girona.
La història de l'Hospital de Santa Caterina es remunta al segle XIII, quan es va fundar el primer hospital. L'any 1211, la confraria de Sant Martí comprà uns terrenys del Pla de Girona, prop del camí ral de Barcelona i actual Plaça del Lleó, per tal de construir-hi l'Hospital Nou. Entre 1225 i 1226 es decideix aixecar una església adjacent, sota l'autoritat de l'abat de Sant Feliu, que va proposar que es fes sota l'advocació de Santa Caterina. Aquest seria el motiu pel qual l'Hospital Nou passaria a conèixer-se com Hospital Santa Caterina, Verge i Màrtir.
L'any 1571 va esdevenir Hospital Re...
|
|
|
Anys
|
|
Obra |
| 2006-2009 |
|
Rehabilitació de l'edifici per a allotjar les dependències de l'administració de la Generalitat a Girona |
| 2010 (acord CTPC) |
|
Projecte museològic i museogràfic |
| 2014 |
|
Conservació dels esgrafiats del Pati de les Magnòlies |
| 2016 |
|
Completar esgrafiats Pati de les Magnòles amb el grafiat del rellotge de sol |
|
| Documentació |
| Nom Arxiu |
Lloc |
Comentari
|
|
|
Intranet Generalitat de Catalunya a Girona |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| Boix i Riuró, Elena [et al.] |
2012 |
La farmàcia de l'antic Hospital de Santa Caterina de Girona, una restauració integral. A: UNICUM |
| Castells i Calzada, Narcís |
1989 |
L'Hospital de Santa Caterina |
| Fuses, Josep [et al.] |
1980 |
Guia d'arquitectura de Girona |
| Juan i Casademont, Isabel |
2011 |
El Retaule de sant Sebastià de l'antic Hospital de Santa Caterina i el vot de la ciutat de Girona contra la pesta de 1650 : redescoberta i vicissituds d'una obra inèdita de l'escultor Josep Tramulles |
| Triadó, Joan Ramon |
1984 |
Història de l'Art Català. L'època del barroc: segles XVII-XVIII |
|
| |
|
)
)
)
)