Carrer Mirador del Palau Nacional, 6-10 / Avinguda Montanyans, 33-45
Localització:
Barcelona (Barcelonès)
Estil
Eclecticisme
Tipus d'ús
Original
Cultura
Sala d'exposicions
Actual
Cultura
Museu
Titularitat
Pública
Estat de conservació: Bo
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 4160-MH
Disposició: Decret
Data Disposició: 01/03/1962
Èpoques
Segles: XX Inici -
Autors
Nom
Cognoms
Funció
Anys
Eugenio
Cendoya
arquitecte
1927
- 1929
Enric
Catà
arquitecte
1927
- 1929
Pere
Domènech
arquitecte
1927
- 1929
Descripció
D'un monumentalisme eclèctic en què el classicisme general es combina amb elements xoriguerescs, però mantenint un esquema dintre de la línia Beaux-Arts (evident sobretot en el vestíbul, en la desapareguda escala monumental i en la reformada sala de festes), la planta simètrica està centrada per l'esmentada sala de festes -de planta el·líptica- sobre la qual s'aixeca una interessant cúpula, també el·líptica que, frontalment, queda amagada per una gran cúpula que condueix a pensar en fonts barroquitzants amb un caire de l'Escola Beaux-Arts. El conjunt té dues cúpules de menors dimensions, així com quatre torres. La sumptuositat atorgada al palau es traduí en la distribució interior, on dos cossos laterals -així com les plantes subterrànies- es van destinar a l'exposició d'El Arte en España, i el cos central a funcions de tipus representatius: actes, sopars, festes, etc. La planta primera estava destinada a dependències d'ús reial. És important destacar la funció urbanística de l'edifici, una autèntica fita que tanca l'eix format per l'avinguda de Maria Cristina i que clou de l'Exposició. En la decoració intervingueren escultors (Casanovas, Dunyach, Ridaura, Claret, Navarro, Marés i Llimona) i pintors (F. d'A. Galí, Togores, Humbert, Labarta, Colom, i Obiols), considerats entre els bons artistes de l'època i que suposen la presència del noucentisme en totes les seves interpretacions (simbolista, geomètrica, italianitzant o populista).D'un monumentalisme eclèctic en què el classicisme general es combina amb elements xoriguerescs, però mantenint un esquema dintre de la línia Beaux-Arts (evident sobretot en el vestíbul, en la desapareguda escala monumental i en la reformada sala de festes), la planta simètrica està centrada per l'esmentada sala de festes -de planta el·líptica- sobre la qual s'aixeca una interessant cúpula, també el·líptica que, frontalment, queda amagada per una gran cúpula que condueix a pensar en fonts barroquitzants amb un caire de l'Escola Beaux-Arts. El conjunt té dues cúpules de menors dimensions, així ...
Notícies històriques
En el concurs de projectes convocat l'any 1924, el primer premi fou per als arquitectes Enric Catà i Eugenio P. Cendoya. Per bé que la primera pedra es col·locà el 1926 i les obres s'endegaren en aquesta data, tot just després d'un any es tractava el tema de la qualitat dels materials en una sessió de la Junta Directiva, a causa dels endarreriments provocats per aquest tema juntament als problemes estructurals que estaven apareixent. En la direcció de les obres participà l'arquitecte Pere Domènech i Roura. L'edifici fou acabat el mateix 1929.
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Aulenti, Gae
2005
El Museu Nacional d'Art de Catalunya: una convivència amb el Palau Nacional de Montjuïc. A: Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya
Barjau, Santi
1992
El Palau Nacional, símbol de Barcelona. A: Barcelona metròpolis Mediterrània
Barral i Altet, Xavier
1992
El Palau Nacional de Montjuïc: crònica gràfica
Grandas Sagarra, Carmen
1988
L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929
Miralles Francesc
1983
Història de l'art català. L'època de les avantguardes: 1917-1970
)
)
)
)