El conjunt arquitectònic de Sant Jaume de Vallhonesta es troba ubicat en plena carena de la serra de Sant Jaume, a 485 m d'altitud, en un estret replà entre la roca de Sant Jaume i l'inici del serrat de la Creu. Es troba a peu de l'antic camí ral de Coll Daví que unia Barcelona i Manresa a través de la serra de l'Obac, i pop de la divisòria dels termes municipals de Sant Vicenç de Castellet i el Pont de Vilomara, o pel camí Ral que ve de Coll de Gipó, ja que el lloc és una cruïlla de camins.
El conjunt està format principalment per tres edificacions que es troben en un estat de conservació ben divers. Distingim el mas, l'hostal en mal estat de conservació i l'església que està ben conservació. La construcció queda orientada en sentit est-oest.
EL MAS
El mas es troba entre l'església i les ruïnes de l'hostal. És un edifici de grans proporcions que té la teulada i part dels murs esfondrats. El mas està orientat NW-SE, segueix la direcció de la carena. És un edifici de planta rectangular format per la superposició de diferents cossos. El mas tenia planta, pis i cellers semisoterrats. La coberta era de teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obria a migdia, tancada per un baluard.
Malgrat l'estat ruïnós en què es troba, es pot accedir al terrat, la cuina i altres dependències.
El pati superior és el que es troba en millor estat del conjunt. Aquest es troba flanquejat per murs, inclou una bassa, l'estructura d'una tina i una mola de moldre que es troba a l'espai que ocuparia el celler.
Des del pati s'accedeix a la planta inferior de l'edifici baixant unes escales un cop travessada la porta adovellada. Aquí trobem un conjunt de quadres pel bestiar cobertes amb voltes de pedra que suporten el primer pis i que es troben en relatiu bon estat de conservació. A l'altre extrem de les voltes hi ha un altre portal de pedra adovellat amb reforç de maó a la part interna de l'arc.
Aquest espai inferior consta de tres crugies paral·leles: la central és un passadís cobert amb volta de canó seguida al qual s'obren portes a banda i banda. Els espais laterals de la banda de ponent estan coberts amb voltes de canó perpendiculars al passadís central, mentre que les del costat de llevant, dues són perpendiculars i l'altre, més llarga, és paral·lela a la central.
A més de fer d'hostal, la casa va mantenir una important activitat agrícola basada en la vinya i la producció d'oli. Són testimoni d'això els trulls i les tines, així com dues moles de molí d'oli.
HOSTAL
A la banda nord de l'era, davant del mas, es troben les ruïnes de l'edifici que sembla va ser l'hostal de Vallhonesta. Està format per un conjunt de tres edificacions en molt mal estat de conservació. La casa era de planta rectangular amb planta i pis, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Resta part de les parets del mas i un forn de pa a la paret de llevant. A la banda sud hi ha quatre murs d'una altra construcció que sembla més antiga ja que té finestres espitllerades i el tipus d'obra és més informe. Cap a la banda de ponent, vorejant el turó i a la mateixa alçada que aquestes edificacions, hi ha trams de mur de paret de pedra seca. Algunes fonts identifiquen el lloc com l'antic castell de Vallhonesta, esmentat en diferents documents però que encara no s'ha identificat ja que no s'ha realitzat intervencions arqueològiques que ho confirmin.
LA CAPELLA
La capella de Sant Jaume es troba, situada en un desnivell del terreny i sobre la roca, a la banda sud del conjunt i a l'extrem del mas. Al darrera hi ha la font de Sant Jaume que es troba a peu del camí Ral.
Es tracta d'una capella d'origen romànic refeta al segle XV. Està en bon estat de conservació ja que és tancada. Té una nau central coberta amb volta de canó capçada per un absis semicircular i una nau annexa a la dreta coberta amb teulada d'una vessant. Conserva un campanar d'espadanya d'un sol ull, sense campana, situat al damunt de la porta principal i coronat per una creu de ferro. La porta, d'arc adovellat de pedra de mig punt, s'obre a la banda est. La dovella central conserva una inscripció en mal estat, hi ha una creu i la data 1479 a la part inferior i la inscripció que diu que va ser reformada per l'hereu Marcet. L'interior és arrebossat i no presenta elements remarcables.
L'obra exterior és de pedra de diferents mides amb les cantoneres de carreus de pedra ben escairats i el sobreteulada a la banda del mur té una decoració pictòrica formada per un seguit de signes vermells sobre un estuc de calç blanc.El conjunt arquitectònic de Sant Jaume de Vallhonesta es troba ubicat en plena carena de la serra de Sant Jaume, a 485 m d'altitud, en un estret replà entre la roca de Sant Jaume i l'inici del serrat de la Creu. Es troba a peu de l'antic camí ral de Coll Daví que unia Barcelona i Manresa a través de la serra de l'Obac, i pop de la divisòria dels termes municipals de Sant Vicenç de Castellet i el Pont de Vilomara, o pel camí Ral que ve de Coll de Gipó, ja que el lloc és una cruïlla de camins.
El conjunt està format principalment per tres edificacions que es troben en un estat de conservació...
Notícies històriques
Sant Jaume de Vallhonesta és probablement l'hostal més antic del camí Ral de Coll de Daví, juntament amb el de la Barata. Es tracta d'una construcció d'origen medieval, que va anar creixent al llarg del temps fins al moment de màxima esplendor als segles XVII i XVIII.
És aquest un dels indrets més representatiu de l'antic camí ral de Barcelona a Manresa, la via de comunicació més important entre les dues ciutats des de l'edat mitjana fins a mitjan segle XIX, de la que es té constància des del segle XIII. Després de passar per Sabadell i Terrassa el camí s'endinsava per la serra de l'Obac, travessant paratges inhòspits i cingles escarpats que a partir del segle XVI es van convertir en l'escenari ideal per a l'activitat de bandolers. Durant la Guerra del Francès les tropes invasores van habilitar Sant Jaume com a quarter general que van incendiar en el moment de retirada.
El camí ral de coll de Daví deixà de ser cabdal cap a 1835 quan es va acabar la construcció de la carretera de Manresa a Barcelona. La fi definitiva del camí, però, va arribar amb l'entrada en funcionament del ferrocarril entre Terrassa i Manresa l'any 1859. A partir d'aleshores quedà únicament com a camí ramader.
La cartografia antiga posa de manifest la importància de Sant Jaume de Vallhonesta. En un mapa del cartògraf flamenc Gerhard Kremer datat de 1580 ja hi apareix esmentat.
L'enclavament de Vallhonesta el trobem documentat el 1115 com a domini comtal, i es devia estructurar al voltant d'uns pocs masos localitzats de forma dispersa pel seu terme i centrats en les dues esglésies: Sant Jaume i Sant Pere. Al 1352 pertanyia a la noble família manresana dels Planella. A mitjan segle XVI era de la família Aymerich i per aliances matrimonials passà als senyors de Rajadell i de Vallformosa que el posseïren fins a finals del XIX. Des de l'any 1850 forma part del municipi de Sant Vicenç de Castellet.
El mas és documentat des del segle XV. El 1448 hi vivia Bartomeu Miraula, marmessor del testament de Bartomeu de Poalor , del mas Poalor de Vallhonesta.
Sant Jaume era un dels hostals que es trobava al peu del camí ral, d'origen medieval i que va crèixer amb el pas dels anys fins al moment de màxim esplendor als segles XVII i XVIII. El conreu principal és la vinya, n'hi d'altres que també s'han d'anomenar: blat, llegums i oliveres. A finals del segle XIX hi ha bones collites de raïm. L'arribada de la fil·loxera l'any 1893 no atura el ritme productiu ja que els camps es replanten amb ceps americans. Amb la introducció de la industria tèxtil a Sant Vicenç de Castellet,el conreu de la vinya comença la seva davallada.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Sant Jaume de Vallhonesta va fer les funcions de caserna militar. El 1811, en retirar-se les tropes franceses van incendiar aquest indret. Malgrat això, el mas va romandre habitat i l'hostal en funcionament fins cap els anys 40 del segle XX, època en que hi va haver maquis de la Guerra Civil per aquella zona.
La capella romànica de Sant Jaume és un temple d'origen romànic que fou renovat el 1449 per l'hereu Miraula, propietari del mas. Al segle XVII s'hi celebrava la festa del Panellet el primer de maig. En una visita pastoral el 12 de setembre de 1692 el bisbe de Vic, Antoni Pasqual va ordenar traspassar els oficis de difunts a Sant Pere de Vallhonesta, per manca dels ornaments litúrgics adequats. També va manar que l'almoina que es donava als pobres també passes a Sant Pere. Cap a 1955 l'església Sant Jaume va recuperar el culte.Sant Jaume de Vallhonesta és probablement l'hostal més antic del camí Ral de Coll de Daví, juntament amb el de la Barata. Es tracta d'una construcció d'origen medieval, que va anar creixent al llarg del temps fins al moment de màxima esplendor als segles XVII i XVIII.
És aquest un dels indrets més representatiu de l'antic camí ral de Barcelona a Manresa, la via de comunicació més important entre les dues ciutats des de l'edat mitjana fins a mitjan segle XIX, de la que es té constància des del segle XIII. Després de passar per Sabadell i Terrassa el camí s'endinsava per la serra de l'Obac,...
