L'edifici conegut com Plaça de Toros la Monumental és fruit de la remodelació d'una construcció anterior, destinada també a espectacles taurins: El Sport. La Monumental està situada a la confluència de la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer Marina, Diputació i Lepant, al barri del Fort Pienc de Barcelona. L'edifici, remodelat amb una clara intenció monumentalista, ocupa tota una illa de l'Eixample i té un aforament de 19.582 localitats.
D'acord amb la tipologia constructiva d'aquest tipus d'edificis destinats a la tauromàquia, presenta una planta circular, amb un espai central on es disposa l'arena, escenari principal dels esdeveniments. Al voltant d'aquesta es desenvolupa tot una graderia radial amb dues parts ben diferenciades, una més propera a l'arena al descobert i altres -més elevades- cobertes per una estructura en voladís que genera una galeria correguda. Aquesta galeria desenvolupada a la banda superior de la grada presenta dos nivells: l'inferior té un seguit de pilars de fossa que sostenen un entaulament pla, i al pis superior la galeria pren protagonisme, ja que els pilars sostenen una sèrie d'arcs lobulats de maó decorats amb motius ceràmics. Aquesta galeria es cobreix amb una coberta a dues vessants que es veu trencada únicament al punt on es desenvolupa una estructura a mena de coronament, decorada amb elements ceràmics i que sobresurt de la cota d'alçat.
La façana es presenta com un element unitari, tot i que els frontis de Gran via i el carrer de la Marina -i el xamfrà on s'uneixen- disposen d'un major èmfasi decoratiu. Està construïda en maó vist, amb una clara influència de l'arquitectura neomudèjar i bizantina pel que fa tant als materials emprats, com a les formes arquitectòniques. Combina el maó vist amb un revestiment d'elements ceràmics en blau i blanc que presenten peces de diferent mida i format, des de rajoles fins a tessel·les.
A l'exterior presenta dos nivells d'alçat. L'inferior té un seguit d'arcs parabòlics que permeten l'accés a l'interior del recinte, alhora que creen un mur completament permeable. El següent nivell s'organitza com un cos d'obertures amb finestres geminades d'arc parabòlic; estan decorades amb elements ceràmics i queden emmarcades per pilastres de maó vist. Aquestes pilastres marquen el ritme de la façana, al qual contribueixen també les vuit torres quadrades que se li adossen. Aquestes torres acullen les escales que condueixen als seients superiors de la grada, motiu pel qual presenten obertures a la façana disposades en sentit ascendent. El tractament dels acabats són diferents, de manera que comptem amb dos models: d'una banda, les torres localitzades cap a la banda de Gran Via i el carrer de la Marina, que es rematen amb una estructura cupular ovoide i decorades amb ceràmica; de l'altra, les quatre torres localitzades al carrer Diputació i Lepant, que mantenen una estructura inferior similar però amb diferent coberta -en aquest cas, a quatre vessants amb teules.
L'edifici es remata amb un coronament ceràmic a mena de frontons triangulars que es desenvolupen entre cadascuna de les pilastres de la façana, a excepció del tram on es localitzen els accessos, que són rectes i sobresurten de la cota d'alçat de l'edifici.
A diferència d'altres construccions d'aquest tipus, els motius arabitzants han estat suavitzats: s'han substituït els arcs lobulats per parabòlics i la decoració ceràmica és més neutra.
L'accés principal es localitza al xamfrà de Gran Via amb el carrer de la Marina, i es troba emmarcat per dues de les torres. Un cop a l'interior del recinte, a través dels arcs de la planta baixa s'accedeix a una mena de corredor perimetral al què s'obren nombroses portes amb escales que condueixen a la plaça pròpiament dita.
Adossats a l'estructura perimetral de la plaça existeixen una sèrie d'edificis i construccions destinades a diverses activitats relacionades amb els esdeveniments taurins, destacant els espais dels corrals.
Actualment, una part de l'edifici és seu del Museu Taurí de Barcelona, on s'exposen robes, documents històrics i alguns caps de toro.L'edifici conegut com Plaça de Toros la Monumental és fruit de la remodelació d'una construcció anterior, destinada també a espectacles taurins: El Sport. La Monumental està situada a la confluència de la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer Marina, Diputació i Lepant, al barri del Fort Pienc de Barcelona. L'edifici, remodelat amb una clara intenció monumentalista, ocupa tota una illa de l'Eixample i té un aforament de 19.582 localitats.
D'acord amb la tipologia constructiva d'aquest tipus d'edificis destinats a la tauromàquia, presenta una planta circular, amb un espai central on es ...
Notícies històriques
La Plaça de toros de la Monumental té els seus orígens en l'edifici projectat per Joaquim Raspall (conegut com "El Sport") i que es va inaugurar l'any 1914.
Aquest edifici -amb una façana d'estil noucentista- convivia amb altres construccions similars a la ciutat de Barcelona, com la Plaza de El Torín (o de la Barceloneta), construïda el 1834, i la Plaça de les Arenes, inaugurada el 1900.
El fet que Barcelona arribés a disposar de fins a 3 places de toros funcionant al mateix temps és prou indicatiu de l'arrelament que va tenir l'afició taurina a la ciutat a inicis del segle XX. La construcció de la Monumental va ser promoguda pels empresaris Luis del Castillo, Rafael Alba i Abelardo Guarner. L'emplaçament escollit va ser la banda dreta de l'Eixample, concretament en uns terrenys de la família de Pere Milà i Camps, home de negocis, diputat a les Corts Espanyoles i propietari de la casa Milà.
El gran èxit dels espectacles taurins va provocar una primerenca necessitat de remodelació i ampliació de la Monumental al 1915. L'obra es va encarregar a l'arquitecte Ignasi Mas i Morell qui, en col·laboració amb Domènec Sugranyes, va projectar un edifici amb capacitat per gairebé 20.000 espectadors i amb una fesomia -d'estil neomudèjar i bizantí- molt diferent del projecte original de Raspall.
El nou edifici es va inaugurar el 27 de febrer de 1916, i des del primer moment adquirí un gran prestigi per la categoria dels cartells que oferia, comparable amb la plaça de Las Ventas de Madrid i La Maestranza de Sevilla.
Durant la Guerra Civil la plaça va esdevenir un garatge i magatzem de ferralla. En aquest període es van treure molts bancs de fusta per construir-hi rampes de ciment per les quals circulaven els vehicles.
La Monumental va viure la seva època de gran esplendor durant les dècades del 1940 i el 1950, amb dues i fins a tres corrides setmanals. El 1946, la vídua de Pere Milà la va vendre a l'empresari taurí Pedro Balañá Espinós.
Posteriorment, de forma puntual -i donada la mancança d'espais per espectacles amb un gran aforament en Barcelona- les seves instal·lacions es van utilitzar per concerts i esdeveniments musicals de gran rellevància.
Des de juny de 1977 es va convertir en l'única plaça de toros de la ciutat després de la desaparició de El Torín (1923) i el tancament de Las Arenas.
Aquest declivi dels espectacles taurins es va aguditzar l'any 2011 amb l'entrada en vigor de l'abolició de les corrides de toros a Catalunya, decretada pel Parlament de Catalunya. L'última cursa de toros a la monumental s'hi celebrà el 25 de setembre del 2011, durant les festes de La Mercè.
Propietat de la Familia Balañá des dels anys 40, la seva explotació ha estat cedida a la Casa Matilla per realitzar esdeveniments musicals i espectacles de circ. Actualment, una part de les seves instal·lacions acullen el Museu Taurí de Barcelona.La Plaça de toros de la Monumental té els seus orígens en l'edifici projectat per Joaquim Raspall (conegut com "El Sport") i que es va inaugurar l'any 1914.
Aquest edifici -amb una façana d'estil noucentista- convivia amb altres construccions similars a la ciutat de Barcelona, com la Plaza de El Torín (o de la Barceloneta), construïda el 1834, i la Plaça de les Arenes, inaugurada el 1900.
El fet que Barcelona arribés a disposar de fins a 3 places de toros funcionant al mateix temps és prou indicatiu de l'arrelament que va tenir l'afició taurina a la ciutat a inicis del segle XX. La cons...
Anys
Obra
1915
Reforma
1937
Conversió de la plaça en magatzem
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Lahuerta Alsina, Juan José
1990
Actividad y construcciones de Ignasi Mas i Morell, arquitecto (1881-1953) A: D' Art: Revista del Departament d'Historia de l'Arte, núm 16
)
)
)
)