La coneguda com a Casa Malagrida es localitza al número 27 del Passeig de Gràcia de Barcelona. Construïda entre 1905 i 1908 va ser projectada per l'arquitecte Joaquim Codina i Matalí per encàrrec de Manuel Malagrida i Fontanet.
La casa Malagrida és un edifici construït entre mitgeres en una parcel·la rectangular i molt estreta que es correspon amb l'actual número 27 del Passeig de Gràcia. L'edifici consta de cinc nivells d'alçat: planta baixa, principal i tres pisos, tot cobrint-se amb un terrat pla que, a la banda del Passeig de Gràcia, es combina amb una coberta corba a quatre vessants al tram central i, mansardes als laterals. La façana mostra tres cossos verticals clarament definits, el més destacat del qual és el central gràcies al tractament de l'acabat del mur i al fet que es trobi lleugerament avançat respecte de la resta de la façana.
La planta baixa de la façana es configura com un cos molt diàfan, obert al carrer a través de grans finestrals amb una estructura porticada amb arcs molt rebaixats i columnes de fust llis i capitell vegetal amb volutes d'inspiració jònica. Aquestes columnes es disposen aparellades al tram central, per donar rellevància a la porta d'accés a la finca; destaca en aquest sentit la decoració escultòrica que presideix el pas d'entrada, obra de l'escultor Pere Ricart, que representa l'àliga pirenaica i el còndor andí, elements que simbolitzen els dos països que foren determinants en el desenvolupament industrial i econòmic del promotor, Manuel Malagrida. També es representen el bust de Colom i el general Mitre i dues representacions antropomòrfiques d'Espanya i l'Argentina, amb corona i barret frigi respectivament.
El primer pis, corresponent amb la planta noble de l'edifici, es caracteritza per les dues tribunes tancades localitzades a ambdós costats del cos central, on es desenvolupa un balcó en voladís corregut i amb barana de pedra decorada amb motius vegetals. La galeria oberta a aquest balcó recupera la tradició constructiva medieval barcelonina amb un model que pren com referència les finestres coronelles, amb tres obertures amb mainells i llinda, tot i que en aquest cas esculpides amb decoració vegetal i antropomòrfica que segueixen els criteris estilístics del període modernista en què es va construir.
Al segon pis s'obren tres finestres amb un arc rebaixat i columnes als muntants que s'obren de forma individual a un balcó amb barana de ferro. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, únicament modificada al tram central, on en lloc d'una finestra, es disposen dues.
El darrer pis, localitzat al nivell de sotacoberta, presenta una estructura graonada a conseqüència del cos central més desenvolupat en alçada, i on es disposa una galeria amb columnetes. Aquest cos es cobreix amb una cúpula amb quatre vessants que es remata amb un penell que originalment era daurat. Dit volum central contrasta amb els laterals, més baixos, amb mansardes recolzades a la cornisa i amb una finestra central.
Actualment la planta baixa dóna acollida a dues botigues que es localitzen a sengles costats de l'entrada a l'interior de la finca. Aquesta, localitzada al centre de la planta baixa de la façana, dóna pas a un vestíbul, rectangular i molt allargat amb sòcol de marbre i parets arrebossades amb un revestiment que imita carreus. Una escala monumental de marbre condueix al pis principal, mentre que a la resta de pisos s'accedeix a través d'una escala més petita localitzada al final del vestíbul, on també es troba l'ascensor amb una tanca de ferro. Encara es conserven alguns dels elements mobles del projecte original com les llums i un intèrfon i un telèfon al costat de la porteria. Destaca, com ja es deia anteriorment, l'escala monumental amb una columna de marbre al principi de la barana; aquesta escala dóna accés al primer pis o planta noble -també accessible des de l'escala de veïns- que es configura com un espai molt diàfan gràcies, per una banda a l'estructura porticada que presenta als paraments de tancament de la caixa d'escala i a la gran claraboia amb vitralls policroms que la cobreix.La coneguda com a Casa Malagrida es localitza al número 27 del Passeig de Gràcia de Barcelona. Construïda entre 1905 i 1908 va ser projectada per l'arquitecte Joaquim Codina i Matalí per encàrrec de Manuel Malagrida i Fontanet.
La casa Malagrida és un edifici construït entre mitgeres en una parcel·la rectangular i molt estreta que es correspon amb l'actual número 27 del Passeig de Gràcia. L'edifici consta de cinc nivells d'alçat: planta baixa, principal i tres pisos, tot cobrint-se amb un terrat pla que, a la banda del Passeig de Gràcia, es combina amb una coberta corba a quatre vessants al...
Notícies històriques
La casa Malagrida va ser construïda per iniciativa de Manuel Malagrida i Fontanet (Olot, 1864 - Barcelona, 1946), empresari del ram del tabac i promotor de l'Eixample Malagrida d'Olot. Després d'haver viscut a l'Argentina, va tornar a Barcelona on va encarregar a Joaquim Codina i Matalí la construcció de l'edifici del Passeig de Gràcia. Malgrat la seva aparença de palauet, va ser projectada com habitatge plurifamiliar. Es diu que quan el 1927 es va haver de repintar la cúpula, ho va fer un aprenent de pintor que amb els anys seria el reconegut artista Antoni Clavé.