L'Estació de França -també coneguda històricament com a Barcelona-Término- es localitza a l'Avinguda Marqués de l'Argentera i és fruit d'un llarg projecte dut a terme entre 1926 i 1929.
L'estació ferroviària de França es caracteritza per la gran monumentalitat de la seva fàbrica. Es tracta d'un edifici de grans dimensions amb planta en forma de "U" per tal d'envoltar les vies i organitzat en tres cossos, corresponent-se el central al vestíbul de l'estació. Aquest espai es configura com un àmbit de planta rectangular molt ampli i diàfan gràcies a la seva coberta amb tres voltes de quatre punts cassetonades que recupera les grandiloqüents formes classicistes. La seva estructura de maó queda amagada pels revestiments de marbre policrom que donen monumentalitat a l'espai i que contrasten amb la blancor de les cúpules. Destaca també l'ús de pedra artificial en nombrosos elements compositius del conjunt.
La gran diafanitat de l'espai es deu principalment a les tres grans arcades que ocupen tota l'alçada de la façana del vestíbul. Aquestes arcades a la part inferior (zona dels muntants) es configuren com grans portes que presenten a l'exterior tres voladissos de ferro de grans dimensions que permeten donar ombra a la zona d'accés a l'edifici. Per contrari, els arcs pròpiament dits es configuren com grans finestrals amb una tanca de ferro a manera de reixa calada i decorada.
El vestíbul queda emmarcat per dos edificis i en planta, es troba lleugerament desplaçat respecte del plom de la façana. L'edifici de la dreta està habilitat com cafeteria- restaurant i va ser recentment reformat (2011), tot presentant avui dia una decoració colorista que ha conservat en certa mesura l'estructura original amb grans pilars daurats. Destaca la façana interior que dóna a la zona de vies -de marbre- amb portes amb arc de mig punt i pilastres adossades de capitell daurat, tot rematat per un gran entaulament que es corona al tram central per un frontó triangular.
Les vies es troben cobertes per una gran estructura de ferro que al moment de la seva construcció va suposar una gran novetat pels avanços tècnics que incorporava. Es tracta de dues naus d'arcs metàl·lics de 29 metres d'alçària i 195 de llargària que a més es troben lleugerament desplaçades cap a l'esquerra. Aquesta estructura va ser construïda per la Sociedad Material para Ferrocarriles y Construcciones, S.A., coneguda com a Can Girona. Les façanes obertes a l'espai on es localitzen les vies destaquen pel classicisme emprat tant en la composició com als seus elements; amb tres nivells d'alçat, l'inferior presenta uns arcs de mig punt que configuren les portes de comunicació entre les vies i el vestíbul. Dites portes es troben flanquejades per ulls de bou i emmarcades per pilastres jòniques de fust llis. El segon pis queda clarament delimitat per una línia de cornisa que a manera d'entaulament permet desenvolupar un seguit de finestres amb arc de mig punt i balustrada de pedra que generen un espai a manera de galeria. La façana principal es remata amb una mena de frontó corb de grans dimensions al centre del qual es disposa un rellotge i un gran finestral amb reixa de ferro.
Actualment l'estació disposa de nombrosos espais destinats a venda de billetes, atenció al client, punt d'informació i lavabos.L'Estació de França -també coneguda històricament com a Barcelona-Término- es localitza a l'Avinguda Marqués de l'Argentera i és fruit d'un llarg projecte dut a terme entre 1926 i 1929.
L'estació ferroviària de França es caracteritza per la gran monumentalitat de la seva fàbrica. Es tracta d'un edifici de grans dimensions amb planta en forma de "U" per tal d'envoltar les vies i organitzat en tres cossos, corresponent-se el central al vestíbul de l'estació. Aquest espai es configura com un àmbit de planta rectangular molt ampli i diàfan gràcies a la seva coberta amb tres voltes de quatre pun...
Notícies històriques
L'edifici va ser promogut per la companyia ferroviària MZA (Compañía de los ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante), constituïda el 1856 i que fou una de les grans empreses del sector ferroviari junt a la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España que es va mantenir en actiu fins al 1941, any en què van nacionalitzar els ferrocarrils.
La seva construcció va respondre a les millores urbanes promogudes amb motiu de l'Exposició Internacional, substituint l'antiga estació que des del 1848 s'havia anat ampliant i de la qual sortien els trens amb destinació França. L'edifici va ser construït entre 1926 i 1929 amb projecte dels arquitectes Pedro Muguruza i Raimon Duran i Reynals i de l'enginyer Andreu Montaner i Serra.
L'aixecament de l'edifici es va realitzar en uns terrenys propietat de Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF), fundada el 1875 amb motiu de la fusió de les companyies Caminos de Hierro de Barcelona a Francia por Figueras (BFF) i la Compañía del Ferrocarril de Tarragona a Martorell y Barcelona (TMB).
En principi el projecte es va encarregar a l'enginyer ferroviari Eduardo Maristany, marquès de l'Argentera, que plantejava una estructura en forma de "U", dotze vies, pavellons laterals per viatgers, un dels quals aprofitava part de l'edifici anterior i que s'unirien a través de la façana principal.
Finalment el 1924 es va convocar un concurs per a la construcció de la nova estació, que les empreses Maquinista Terrestre y Marítima i Material para Ferrocarriles y construcciones van guanyar. Paral·lelament, es va convocar un altre concurs per a la construcció de l'edifici de viatgers que va guanyar l'arquitecte Pedro Muguruza. Tot i que el seu projecte va resultar guanyador, es va considerar massa sobri, fet que va propiciar la incursió del també arquitecte Raimon Duran i Reynals al projecte. Pelai Martinez es va encarregar de la decoració i ornamentació dels interiors, on va utilitzar marbre i bronze.
Les obres es van iniciar l'any 1926 i l'edifici va quedar enllestit el 2 de juny de 1929, dia en què va ser inaugurat pel rei Alfons XIII, dues setmanes després de l'obertura de l'Exposició Universal.
La vàlua històrica de l'edifici no es deu únicament a la monumentalitat de la construcció, sinó a què incorpora importants avanços tècnics com enclavaments elèctrics, topalls hidràulics i uns corredors subterranis pel trànsit de les mercaderies. Destaca l'ús de pedra artificial per a la composició d'alguns elements i peces de grans dimensions que, molt probablement, haurien estat subministrades per l'empresa Butsems i Companyia, pionera en la producció d'aquest material a principi del segle XX.
La Guerra civil Espanyola va tenir greus conseqüències en l'edifici, que va ser reconstruït en diverses ocasions donada la magnitud de l'estructura. L'any 1988 es va iniciar un nou procés de rehabilitació amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992.
Malgrat tot, desgraciadament avui dia s'ha convertit en una estació auxiliar -amb trens majoritàriament regionals- a l'ombra de la de Sants.L'edifici va ser promogut per la companyia ferroviària MZA (Compañía de los ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante), constituïda el 1856 i que fou una de les grans empreses del sector ferroviari junt a la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España que es va mantenir en actiu fins al 1941, any en què van nacionalitzar els ferrocarrils.
La seva construcció va respondre a les millores urbanes promogudes amb motiu de l'Exposició Internacional, substituint l'antiga estació que des del 1848 s'havia anat ampliant i de la qual sortien els trens amb destinació França. L'edifici va ...
)
)
)
)