Ubicat al Districte de Ciutat Vella, el Mercat de Sant Josep és un conjunt d'edificis ubicat a la Plaça de Sant Josep, ubicada entre La Rambla i la Plaça de la Gardunya.
El mercat de la Boqueria ve delimitat, en els seus contorns, per un seguit d'immobles l'estructura en alçat dels quals comprèn planta baixa, entresòl, pis principal, dos pisos i terrat transitable. En les façanes orientades a la Rambla, aquests immobles presenten grans portals allindanats a la planta baixa i balcons correguts amb volada de pedra a l'entresòl i el principal. Aquests balcons són tancats amb barrots de forja profusament ornamentats. Les obertures d'aquestes façanes presenten dimensions decreixents pis rera pis, sempre emmarcats amb muntants i llindes de pedra i tancats per balcons simples i ampitadors en el tercer i quart nivell respectivament. Per la resta, els murs es presenten revestits amb morters decorats a quarterons fins a l'alçada del cornisament superior, ornat a base de mènsules.
Des de la Rambla, el mercat presenta dos accessos laterals (inscrits dins de dos arcs de mig punt que abracen la planta baixa i l'entresòl) i l'accés principal, en forma de carrer. Els dos accessos laterals estan adscrits als eixos definits pel gran pòrtic que envolta tot el mercat, englobant dins d'una columnata els portals interiors de la planta baixa i els balcons ampitadors de l'entresòl dels immobles. Els pòrtics són coberts per voltes rebaixades que se sostenen sobre llurs columnes d'ordre jònic gegant. Al seu torn, dites columnes sostenen un entaulament motllurat que serveix de basament a les baranes de terracota de la coberta del pòrtic, que actua al mateix temps com eixida del pis principal dels immobles.
La plaça definida per les columnates jòniques és coberta amb un sistema de pilars i jàsseres de gelosia de ferro colat i una encavallada tipus polonceau, formant cinc naus paral·leles. L'extrem de la nau central afrontat a La Rambla va ser monumentalitzat amb la construcció d'un arc de ferro i vitralls de colors sobre unes bases d'obra revestides al trencadís. Aquest arc sosté, per mitjà d'unes garlandes de flors obrades amb ferro forjat, un gran escut de Barcelona comprès dins d'un cercle, també en vitralls de colors.Ubicat al Districte de Ciutat Vella, el Mercat de Sant Josep és un conjunt d'edificis ubicat a la Plaça de Sant Josep, ubicada entre La Rambla i la Plaça de la Gardunya.
El mercat de la Boqueria ve delimitat, en els seus contorns, per un seguit d'immobles l'estructura en alçat dels quals comprèn planta baixa, entresòl, pis principal, dos pisos i terrat transitable. En les façanes orientades a la Rambla, aquests immobles presenten grans portals allindanats a la planta baixa i balcons correguts amb volada de pedra a l'entresòl i el principal. Aquests balcons són tancats amb barrots de forja ...
Notícies històriques
Almenys des del s. XIII existia al Pla de la Boqueria un mercadal de paradetes ambulants que abastia la zona de La Rambla. Amb la urbanització d'aquest boulevard durant el darrer terç del s. XVIII s'evidencià la necessitat de concentrar en un emplaçament fix i allunyat del trànsit les nombroses parades del mercat, que aleshores ja s'havia estès fins als actuals carrers de Canuda i Nou de la Rambla. L'espai que avui ocupa aquest mercat havia albergat, des de 1586, pel Convent dels Josepets o dels Carmelites Descalços. Amb les primeres lleis desamortitzadores del trienni liberal (1821-23) l'ajuntament incautà els béns dels Josepets i projectà la construcció d'una gran plaça on instal·lar-hi el saturat mercat de la Boqueria. El retorn dels béns a l'església durant la Dècada Ominosa paralitzà el projecte de nou mercat, que no es reprengué fins a les desamortitzacions de Mendizábal, el 1835. Llavors l'arquitecte municipal Josep Mas Vila realitzà un projecte de plaça porticada (similar a la veïna Plaça Reial) la primera pedra de la qual es posà el 19 de març de 1840. El desenvolupament de les obres va ser força lent, en part a causa de la incertesa sobre la conveniència o no d'annexionar-hi el veí Convent de Santa Maria de Jerusalem (actual Plaça de la Gardunya). A més, les parcel·les que envoltaven la plaça i que havien de delimitar-la no es començaren a vendre fins el 1845. Els edificis que s'havien de bastir en aquestes parcel·les (primer de planta i dos pisos, posteriorment de tres) havien de seguir un model establert, però es construiren en diverses fases:
- Rambla, 89 i 91 (1845-1853)
- Rambla, 85 i 87 (1848)
- Rambla, 95 (1849)
- Rambla, 93 (1850)
Alguns autors apunten la possible participació en el procés constructiu, dels arquitectes Josep Massanès (responsable de la urbanització del Pla de Palau) i de Josep Oriol Mestres. Vers el 1850, quan el projecte urbanístic de la nova plaça encara no s'havia conclòs, començaren les crítiques a la idea d'un mercat a l'aire lliure i l'oposició dels propis paradistes, que exigien un recinte tancat i cobert, més d'acord amb el nou tipus de mercat desenvolupat partir de l'arquitectura del ferro. Així, l'any 1864 es decidí abandonar la construcció dels pòrtics i s'aprobà la construcció d'una gran estructura metàl·lica dissenyada per l'enginyer Miquel de Bergue. Tanmateix, aquesta coberta no es materialitzaria fins el 1913, any en què Antoni de Falguera dotà el conjunt de l'accés monumental de la rambla, a base de vitralls modernistes. Al llarg del s. XX el mercat visqué la seva màxima activitat i es construiren tot de parades adossades a les columnates i els murs.
Al tombant del s. XXI els arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Aparicio s'encarregaren de reordenar el mercat, alliberant-lo de les paradetes que amagaven els elements portants de l'edifici, recuperant així l'aparença que presentava a principis de s. XX.Almenys des del s. XIII existia al Pla de la Boqueria un mercadal de paradetes ambulants que abastia la zona de La Rambla. Amb la urbanització d'aquest boulevard durant el darrer terç del s. XVIII s'evidencià la necessitat de concentrar en un emplaçament fix i allunyat del trànsit les nombroses parades del mercat, que aleshores ja s'havia estès fins als actuals carrers de Canuda i Nou de la Rambla. L'espai que avui ocupa aquest mercat havia albergat, des de 1586, pel Convent dels Josepets o dels Carmelites Descalços. Amb les primeres lleis desamortitzadores del trienni liberal (1821-23) l'ajun...
)
)
)
)