Palau d'esports situat a l'Anella Olímpica de Montjuïc a una terrassa al davant de l'Estadi i amb l'entrada principal a l'esplanada o plaça. Darrere el Palau trobem el Parc del Migdia.
El projecte d'urbanització de l'Anella Olímpica de Montjuïc va ser encarregat a l'equip d'arquitectes format per Federico Correa, Alfonso Milà, Joan Margarit i Carlos Buxadé el 1984, els quals van dissenyar l'espai a partir d'una immensa esplanada dividida longitudinalment en tres plataformes. Al nivell intermedi hi trobem l'accés principal al Palau Sant Jordi, edifici dissenyat per l'arquitecte japonès Arata Isozaki. Es va escollir un projecte que permetés un ús perdurable en el temps del nou equipament, ja que volia esdevenir, un cop acabats els Jocs Olímpics del 1992, un espai per actuacions culturals i esportives multitudinàries.
La graderia té forma en U per deixar espai a l'escenari. Sobre la graderia, 62 robustes columnes suporten el pes de la cúpula i delimiten el vestíbul de circulació perimetral del públic. La cúpula, de les mateixes dimensions que la pista, es construí amb el sistema Pantadome (ideat per l'enginyer Mamoru Kawaguchi). Aquest sistema està format per una malla de 4.000 barres cilíndriques i 500 nusos esfèrics on s'insereixen els tubs. La construcció de la cúpula significà una obra d'ingenyeria molt nova i complexa. La cúpula es construí a nivell de terra i, un cop acabada s'elevà mitjançant 12 gats hidràulics controlats amb molta precisió per un sistema informàtic. Finalment s'assegura la cúpula on s'ajunten tots els grills, es construeix la semicoberta i s'aïlla amb teula, ceràmica i zinc. De l'estructura de la cúpula quan s'aixecà s'hi col·locà una altra gran estructura metàl·lica de color groc on s'hi instal·là tot l'equipament d'il·luminació, de so i un marcador amb pantalles pels quatre costat.
El Palau Sant Jordi és un equipament multifuncional, s'hi han fet actuacions de tot tipus, des de concerts multitudinaris, circ, campionats de motocròs, la celebració del Windsurt Indoor amb un mar artificial, campionats de natació, de bàsquet, dos finals de la Copa Davis, etc. L'espai és molt adaptable amb les grades inferiors desmuntables i amb els canvis necessaris a l'espai de pista. Per a actes esportius té una capacitat de fins a 16.159 espectadors i per a concerts la capacitat màxima s'amplia fins als 17.960.Palau d'esports situat a l'Anella Olímpica de Montjuïc a una terrassa al davant de l'Estadi i amb l'entrada principal a l'esplanada o plaça. Darrere el Palau trobem el Parc del Migdia.
El projecte d'urbanització de l'Anella Olímpica de Montjuïc va ser encarregat a l'equip d'arquitectes format per Federico Correa, Alfonso Milà, Joan Margarit i Carlos Buxadé el 1984, els quals van dissenyar l'espai a partir d'una immensa esplanada dividida longitudinalment en tres plataformes. Al nivell intermedi hi trobem l'accés principal al Palau Sant Jordi, edifici dissenyat per l'arquitecte japonès Arata...
Notícies històriques
Inicialment l'edifici s'havia de situar a l'abocador d'escombraries de Montjuïc però finalment es va optar per un nou emplaçament, cosa que va fer canviar el disseny. La millora del terreny va permetre minimitzar el problema de fonaments i es va poder ampliar l'espai. La coberta també es va modificar del disseny inicial que preveia una coberta ondulada de xapa.
El projecte del Palau d'esports Sant Jordi s'insereix dins un projecte ampli de remodelació de la ciutat que ja s'inicià els darrers anys de la dècada de 1970 i s'intensifica a partir del nomenament de Barcelona l'octubre de 1986 com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Durant els Jocs Olímpics va ser el principal pavelló cobert i hi va acollir la competició de gimnàstica artística i les finals d'handbol i voleibol.
Es va inaugurar oficialment el 21 de setembre de 1990 i entre el 1990 i el 1992 ja va acollir nombroses activitats tant esportives com culturals.
L'any 2007 es va inaugurar el Sant Jordi Club, una sala de concerts més petita, per una capacitat de 4.620 espectadors situada a la sala annexa del Palau Sant Jordi que es va remodelar.Inicialment l'edifici s'havia de situar a l'abocador d'escombraries de Montjuïc però finalment es va optar per un nou emplaçament, cosa que va fer canviar el disseny. La millora del terreny va permetre minimitzar el problema de fonaments i es va poder ampliar l'espai. La coberta també es va modificar del disseny inicial que preveia una coberta ondulada de xapa.
El projecte del Palau d'esports Sant Jordi s'insereix dins un projecte ampli de remodelació de la ciutat que ja s'inicià els darrers anys de la dècada de 1970 i s'intensifica a partir del nomenament de Barcelona l'octubre de 1986 com...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1990
Palau Sant Jordi
1990
El Palau d'esports Sant Jordi: els projectes
Martínez Calzón, Julio
1989
La coberta del Palau d'Esports Sant Jordi: tipologia i procés constructiu. A: Espais: revista del Deparament de Política Territorial i Obres Públiques
Montaner, Josep Maria
2005
Arquitectura contemporània a Catalunya
Oficina Olímpica; Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya
)
)
)
)