Plaça situada a la façana marítima de Barcelona que està envoltada actualment per l'edifici de l'Escola de Nàutica (on es trobava l'antic portal de Mar de la muralla), la Llotja, la Delegació del Govern i edificis d'habitatges, els més antics dels quals es troben situats a la banda de Santa Maria.
Travessa l'esplanada el Passeig d'Isabel II, tot formant una glorieta al centre on hi ha actualment la Font del Geni Català encarregada a Francesc Daniel Molina amb escultures dels germans Fausto i Ángelo Baratta di Leopoldo del 1856 i restaurada per Frederic Marès després de la guerra civil. Es construí aquesta font ja que, segons el pensament neoclàssic, totes les places havien de tenir un espai enjardinat amb una font que marcava el seu centre. En un inici es volgué construir una font d'homenatge a la reialesa per la proximitat del Palau Reial, però finalment s'obtà per construir una font dedicada al capità general i marquès de Campo Sagrado José Bernaldo de Quirós, en reconeixement al fet de conduir les aigües de Montcada a Barcelona. En l'escut nobiliari s'hi pot llegir la inscripció "Después de Dios, la casa de Quirós". Als quatre costats de la figura hi ha quatre caps de lleó que simbolitzen les quatre províncies catalanes que porten l'aigua dels quatre rius Llobregat, Ter, Ebre i Segre. La figura central que es coneix com el Geni Català possiblement va ser encarregada a Josep Anicet Santigosa, encara que l'autoria no està encara comprovada.
És una de les places històriques i principals de Barcelona que actuà ja des de l'edat mitjana com a eix de comunicacions comercials i econòmiques. El 1820 Josep Massanés ideà un projecte de construcció d'una plaça-saló d'orientació neoclàssica i de caràcter monumental que es modificà el 1833 per l'enderroc de la muralla i el portal de Mar, cosa que va permetre eixamplar la plaça, construir nous habitatges i obrir carrers, cosa que va fer perdre cert caràcter monumental.Plaça situada a la façana marítima de Barcelona que està envoltada actualment per l'edifici de l'Escola de Nàutica (on es trobava l'antic portal de Mar de la muralla), la Llotja, la Delegació del Govern i edificis d'habitatges, els més antics dels quals es troben situats a la banda de Santa Maria.
Travessa l'esplanada el Passeig d'Isabel II, tot formant una glorieta al centre on hi ha actualment la Font del Geni Català encarregada a Francesc Daniel Molina amb escultures dels germans Fausto i Ángelo Baratta di Leopoldo del 1856 i restaurada per Frederic Marès després de la guerra civil. Es ...
Notícies històriques
La plaça estava situada a l'esplanada que hi havia entre els edificis Alle dels Draps (el posterior Palau Reial), l'edifici de la Llotja, el convent de Sant Francesc, i les Drassanes. De l'edifici anomenat l'All dels Draps que després es convertí en Palau del Lloctinent i Palau Reial és d'on prové el nom de la plaça, tot i que el 1875 l'edifici va patir un incendi i es va enderrocar. L'esplanada s'estenia entre aquests edificis i s'arribava a la Rambla pel carrer Ample.
Era una de les places més importants de la ciutat ja a l'edat mitjana: eix principal de comunicació de la zona comercial i econòmica, porta d'entrada per a persones i mercaderies al port, a través del Portal de Mar de la Muralla (del segle XVI). El 1932 es va construir l'Escola de Nàutica de Barcelona en el mateix emplaçament on es trobava aquesta part de muralla. A partir del segle XVIII la plaça, a més a més, es configurà com a nou centre polític.
El primer projecte d'urbanització de la plaça de Josep Massanés data del 1820, però les obres avançaren molt a poc a poc i s'aturaren a causa de motius polítics i econòmics fins que el 1833 es canvià el projecte per l'eixamplament per la banda de mar i l'obertura de nous carrers. Posteriorment, als terrenys alliberats per l'enderrocament de muralles, es construeixen el 1837 les cases d'en Xifré i la casa Carbonell o Collado al sud-oest. A la dècada del 1860 s'acaba d'enderrocar tot aquest sector defensiu de la ciutat i els terrenys es van subhastar.La plaça estava situada a l'esplanada que hi havia entre els edificis Alle dels Draps (el posterior Palau Reial), l'edifici de la Llotja, el convent de Sant Francesc, i les Drassanes. De l'edifici anomenat l'All dels Draps que després es convertí en Palau del Lloctinent i Palau Reial és d'on prové el nom de la plaça, tot i que el 1875 l'edifici va patir un incendi i es va enderrocar. L'esplanada s'estenia entre aquests edificis i s'arribava a la Rambla pel carrer Ample.
Era una de les places més importants de la ciutat ja a l'edat mitjana: eix principal de comunicació de la zona comercial ...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
Bohigas, Oriol [et al.]
2005
Abajo las murallas!: 150 anys de l'enderroc de les muralles de Barcelona
Cirici, Alexandre
1973
Barcelona pam a pam
Lecea, Ignasi de [et al.]
2009
Art públic de Barcelona
Reyero, Carlos
2013-2014
La Font del Geni Català, Barcelona: Història i significat polític. A: Locus Amoenus
Tarragó, Salvador
1973
El Pla de Palau. A: Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo
)
)
)